La Gallina Marcelina

el TOT i el NO-RES...

2012-01-29T12:13:00.003+01:00

Fa mooolt de temps...

quan els dissabtes anava a la Wonder i els diumenges a l'Òrbita 4,

vaig escriure alguns sonets imitant l'estil foixerià.

"Saber sofrir sense llanguir, i amar
Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà;

Viure l'instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i obscurs seguir normes i regla
I, enmig d'orats i savis, raonar."

J.V.Foix

En solitud i en onírica ment

m’ets present. Buidant-me de follia

banal raó que torna en elegia

l’edènic cor, implorant-te dement.

En l’espectral silenci de l’absent,

l’inert passat, allò que fou heretgia,

avui amor i una plàcida harmonia

i un híbrid tot que roman complaent.

Difícil és assolir la sortida

del laberint de la il·lusió.

Ànima i cos es fonen en passió

en la forest i en la nit compartida.

Somriu amb goig, garneu, i amb gaubança

doncs el món s’ha fos en la nostra dansa.

http://www.goear.com/listen/53a2a53/el-pati-de-les-inquietuds-marti

Joc de miralls...

2012-01-24T19:03:00.005+01:00

Joc de miralls, una orella, el clatell, les espatlles, l'altra orella, el nas.

Gegants, petits, allargats, distorsionats, deformes...
Des de tots els angles...

Espills còncaus, convexos...

Reflexes diferents de la mateixa essència.

I en cada imatge, bellesa.

El primer manament:

Estimar-se per sobre de totes les coses.

El segon:

Un ungüent contra els idiotes.

http://www.goear.com/listen/3ad63f0/salvese-quien-pueda-vetusta-morla

Obrint els ulls oberts...

2012-01-14T22:03:00.000+01:00

Mira’m.

Sóc molt més que un mà dreta i un braç esquerre.

Contempla’m.

Molt més que dues cames sobre talons i malucs i natges i pits.

Observa’m.

Molt més que un cervell intel·ligent que rumia i rumia.

Escodrinya’m.

Molt més que una fossa abissal, que el pic de l’Everst, proporcionalitat vertiginosa en qualssevol de les dues vessants.

Examina’m.

Caleidoscopi, magma, suma, olla barrejada; com tu.

Redescobreix-me.

Em redescobreixo.

Obrint els ulls oberts.

http://www.goear.com/listen/a82303f/un-dia-en-el-mundo-vetusta-morla

tic-toc-tac catacrac...

2011-12-29T10:23:00.000+01:00

alguna cosa no rutlla,

com un rellotge imprecís

que s'avança o s'endarrereix.

ànima somorta.

boira insondable.

essència erma.

buit xuclador

que a mesura

que s'omple

es fa més pregon

de no-res.

http://www.goear.com/listen/761102b/american-beauty-thomas-newman

Satisfaction...

2011-12-21T23:16:00.000+01:00

imatge: http://nataludica.blogspot.com/

Esdevenir un ésser acabat, global, perfecte.

M'ho pregunto des de la meva absoluta imperfecció

mentre rosego ametlles garrapinyades

-després, em queixaré de cul gros, però serà després, ara rosego-.

Esdevenir un ésser ple, complet, satisfet.

Recorro al meu meravellós Llop Estepari (Herman Hesse) rebregat:

"Qui avui vol tenir una vida feliç

o satisfactoria no pot ser com tu o com jo.

Qui exigeix música encomptes de soroll,

alegria en comptes de diners,

feina creativa en comptes d'ocupació,

passió en comptes de frivolitat,

per a ell, aquesta preciositat de món mai no podrà ser una pàtria..."

Música, Alegria, Feina Creativa, Passió...

Hauré de viure essent una insatisfeta.

http://www.youtube.com/watch?v=3a7cHPy04s8

Darwin...

2011-12-21T11:03:00.000+01:00

L'evolució de les espècies:

Quan el terra s'esquerda, quan tot trontolla,

em neixen ales que m'eleven.

(I no, no són ales d'angelet... Tampoc en són de diablessa, les diablesses no en tenen, d'ales...)

http://www.goear.com/listen/598a6fa/competine-dun-autre-ete-ian-tiersen

Desperta, ferro...

2011-12-14T10:56:00.000+01:00

Retrunyen tambors tribals.

La fera s'eriça. Sentits alerta.

És hora de treure les urpes, d'esmolar canines.

Pessigolleja el neguit intern de la supervivència.

La bèstia es paralitzar abans d'emprendre la carrera de la salvació.

Reptes, lluites, el cor batega.

A la gata inofensiva li ha sortit de dins la tigressa.

I el cor li batega...

http://www.goear.com/listen/cf6977f/elevation-u2

Escriure...

2011-11-09T00:28:00.000+01:00

Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.

Fa uns dies que aquesta màxima em martelleja.

La vaig escoltar de la veu d'una historiadora. Divendres. A la presentació del seu llibre. La guerra. Els morts. Els bàndols. El poble.

Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.

EQMEVD se'n va a fer un cafè.

He estat temptada d'anar-me'n amb ella al forn de pa a sucar-hi un magdalena. D'aquelles integrals o farcida de xocolata... Una magdalena.

Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.

Mai.

Ningú.

Mai.

En qualsevol cas, jo sí hauré de llegir-ho, ni que sigui un sol cop, per mirar que no hi hagi faltes, que tot plegat tingui sentit...

Ara.

Jo.

Ara.

Quina estupidesa de post.

Mai. Ara.

Ningú. Jo.

Escriure. Fer-ho com si mai, ningú, no ho hagués de llegir.

Escriure. Fer-ho com si ara, jo, ho hagués de llegir.

...

Pastora – Grandes Despedidas

El carrer dels gats...

2011-11-07T13:29:00.001+01:00

Visc en un disc ratllat de matins iguals.

Escolto en Gasión.

Miro per la finestra; una cel•la amb barrots.

El paisatge té una protagonista, nova:

Una senyora pren el sol de novembre, com si fes la fotosíntesi.

Acaricia un gosset, petit i rodó, amb el pèl esbullat, com ella.

La senyora duu la jaqueteta a mode de capa, lligada al coll per un botó i amb les mànigues per fora.

Sota, la bata.

Ja deu haver dinat.

Tot està quiet, impassible, al carrer dels gats.

http://gasion.bandcamp.com/album/les-can-ons-urgents

INSERT COIN

Seda...

2011-11-02T10:22:00.002+01:00

Llovía su vida, frente a sus ojos, espectáculo quieto.
...
Mil veces buscó los ojos de ella y mil veces ella encontró los suyos. Era una especia de triste danza, secreta e impotente.
...
-Debo comunicaros una cosa muy importante, monsieur. Damos todos asco. Somos todos maravillosos, y damos todos asco.
...
-Es un dolor estraño.
En voz baja.
-Morir de nostalgia por algo que no vivirás nunca.
Seda - Alessandro Baricco

Assaboreixo cada paraula, cada frase, cada paràgraf, cada signe.

Em transporto a una època llunyana, o propera, tant se val. Em transporto.

Un neguit, com una mena de centpeus pessigoller, em remou l’esòfag. Emmudeixo.

Fins la darrera paraula, la darrera frase, el darrer paràgraf, el darrer signe.

M'entortolligo. Aferrada. T'oloro. Ets aquí. Sempre ets aquí.

(Avui reto un homenatge a http://www.aencesadellum.blogspot.com/ i el seu saber fer).

;)

estava cuinant...

Feliu Ventura – Els Guants de la Metàfora

(continuo perseguint els ovnis...)

Verdura sana i saludable...

2011-10-31T13:01:00.002+01:00

Pelo les patates. Les esbocino, me’n menjo una de crua, i les tiro a l'olla.

Netejo les bajoques. Verdes. Llenço les puntes i les faig a trossos irregulars.

Rasco les pastanagues fins que queden ben netes. Petits cilindres que aviat faran xup-xup.
És la ceba que em fa plorar.

no tinc temps...

2011-09-30T10:43:00.000+02:00

Quin plaer matinar!

no tinc temps, ni material ni físic, per fer una poesia d'aquest paissatge lleidatà màgic i boiròs que em fa estremir, però he trobat aquest web:

http://www.violantdebru.com/index.htm

qui no fa de la vida un poema, és perquè no vol ;)

Qui, què, com, on, quan. perquè?...

2011-09-29T22:21:00.000+02:00

trista, excitada, decebuda, feliç, rabiosa, paralitzada, fogosa, angoixada, ardent, motivada, desorientada, segura, perduda, delerosa, obsessiva, avergonyida, desitjosa, il·lusionada, deprimida, optimista, recelosa, buida, orgullosa, altiva.

sí sé on sóc.

aquí i ara.

a tot arreu.

enlloc.

Insurrecció!...

2011-09-08T22:55:00.000+02:00

M'han encomanat una tasca. He de trobar unes fotografies.
Buscar una foto contreta és una excursió meravellosa pels fotogrames dispersos de la meva vida.
Us confesso que no sóc en absolut sistemàtica.
Són desendreçada, un autèntic batibull.
Deso en capses de sabates les fotos impreses.
No tenen cap ordre, ni cap concert.
Es barregen les fotos de la infantesa, amb les festes de la universitat.
Les dels meus germans i jo sota l'arbre de Nadal, amb els meus nòvios de joventut.
Les fetes al fotomatón sota els efectes de l'alcohol, amb les del ball de la polka a vuitè d'EGB.
Les de l'escapada a la muntanya amb el segon nòvio, amb les de l'escapada a la platja amb el tercer.
Les de les amigues-germanes, amb les de persones que no recordo el seu nom.

Les que no estan impreses, les digitals, encara són una odissea més distreta i inclassificable.
Dins una carpeta sense nom he trobat una joia, el meu bebè, quan ho era, ara fa més de tres anys.
Ha estat en aquest moment quan he pres consciència del pas del temps, no abans, quan havia contemplat els ulls blau-verdosos del meu primer nòvio guapo i granellut vint anys enrere. Vint.

I m'he adonat que relaciono els records amb les tornades de cançons.

http://youtu.be/zSDChFnoqQI
...
Retales de mi vida, fotos a contraluz,
...
Me siento hoy como un halcón llamado a las filas de la inserrucción!

Aire, aire, que ve d'Alguaire....

2011-09-05T11:49:00.001+02:00

I l’aire va entrar en ratxes violentes i va recórrer les estances airejant-ho tot. Netejant la pols de darrere dels radiadors i el borrissol de sota els llits. Ventilant els objectes perduts sota el sofà. Fent volar el polsim de sobre els quadres i dels prestatges i de les fotografies. I les teranyines de darrera la rentadora van surar en l’aire com surfistes professionals.

Una brisa fresca va fer onejar les cortines com banderes blanques.

Les fulles dels potus van remoure’s, verdes, rialleres, en sentir les pessigolles de l’airada.

I els papers de sobre la taula del despatx van volar com coloms blancs, petits avionets de paper plens de lletres amb data de caducitat.

I el corrent d’aire em va apujar la faldilla com la de la Marilyn, i els cabells se’m van fer un embolic.

I la pluja va espetegar, netejant l’atmosfera i els capot dels cotxes aparcats arran de la vorera.

Un cop d’aire fresc i humit em va escopinar a la cara, fent-me prendre consciència del aquí i de l'ara, de patac. Com si jo hagués estat una Bella Dorment figaflor a qui només es podia despertar amb una sonora bufetada.

I va sortir un arc de Sant Martí gloriós.

I la casa feia olor de net i de terra mullada.

http://www.dailymotion.com/video/x27062_depeche-mode-dream-on_music

Fer net...

2011-08-08T18:35:00.000+02:00

Fer net.
Obrir armaris i alliberar prestatges farcits de trastos innecessaris.
Airejar calaixos i llençar desenes de calces desgomades i mitjons desaparellats.
Roba massa gran o massa petita: fora.
Descobrir petits tresors oblidats entre les baldes.
Capsetes plenes de secrets i de fotografies.
Buidar-nos del que és superflu.
Netejar cortines per tal que la brisa d'aquest agost ensopit airegi les estances.
Habitacions repintades de colors llampants.
Sostres relluents de blanc immaculat.
Llençar, reciclar, repartir, redistribuir, emmagatzemar.
Fer net: per deixar lloc a coses noves.
La Maria Mercè Marçal es va equivocar en una cosa:
No surt el guerrer; "ha sortit la guerrera, vers el camp de batalla" i us ho ben asseguro que la guerrera fa por i no tem l’enemic.

Drap de la pols
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d´espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Merçè Marçal
Cau de llunes

Vols jugar?...

2011-07-22T22:48:00.000+02:00

Portes. S'obren i es tanquen.
Miralls. Còncaus i convexos.

Jugo als Oracles.

Vols jugar?

Obre un llibre. Tria una pàgina, a l'atzar. Tanca els ulls i assenyala amb el dit un paràgraf. Llegeix.

Jo, et llegeixo:

Les gallines de Guinea s'havien apilotat en un racó (...) Tenia ganes de deixar la gàbia oberta: aquelles bèsties serien més felices si poguessin córrer per sota els arbres (...) La tocà. "Ets meva". I rigué. D'on li venia aquella mania de tocar les coses que eres seves?
Mirall trencat. Mercè Rodoreda.

Me'l va ensenyar un amic de Nàrnia, nascut a Igualada, que vaig conèixer a Madrid. Vaig aprendre el joc dels Oracles en un tren cap a Toledo.

Trens que passen, fugissers, mentre prenem la fresca a l'andana.

Nitin Sawhney

Parlant, la gent, no s'entén.

2011-07-07T15:00:00.000+02:00

Quan parlant, la gent, no s’entén.

Estic trista. La gent, parlant, no s’entén. De vegades, quan més intento expressar-me més s'embolica la troca. Millor callar. No vull guanyar. Guanyo si el meu cervell s’atura, si el meu cos segrega endorfines. Sí, callant, guanyo.

No m’enfado, ni m’irrito, ni m’atabalo. M’entristeixo.

Constato que sóc afortunada, afortunadíssima i que visc en un oasi, petit, diminut, minúscul d’enraonament i d’entesa. Però que, en quan hi surto, no m’entenc amb els meus interlocutors. Deu ser que sóc marciana i ells venusians i no tenim descodificador.

Creia, erròniament, -mèeeeec-, que la paraula és més forta que cap altra cosa. Mentida.

Davant d’oïdes amb taps de cera més durs que l’argamassa de les parets catedralícies, que el ciment armat dels contenidors d’urani empobrit, que els dics de contenció del mar en vers la costa, no hi ha res a fer.

Estic trista. Hi ha sords i sordes que hi senten. Intentaria fer-me comprendre amb el llenguatge de signes que no domino però que estic disposada a aprendre. Però, em miren amb les ulleres de sol posades. On miren? De gairell. Cap a mi, no.

Em tanco dins la closca de caragol lleidatà. Dins el meu diminut oasis no em cal ni articular paraules per fer-me entendre. Em comunico telepàticament amb els meus. Amb un pensament, rebo una trucada. Amb una mirada, una complicitat. Amb un secret, una contrapartida.

http://es.filesmap.com/mp3/tg61/lluis-cartes-soques-i-secrets/

Tot, tot i tot...

2011-07-05T00:14:00.002+02:00

Dilluns llarg, llarguíssim, com un dia sense emails.

Estic esgotada i les parpelles se m'abaixen mentre teclejo sense parar massa atenció en la sintaxi.

Tinc son. Me n'aniré a dormir per despertar d'aquest somni que és estar despert. (Com ve a dir el tall 2 del disc MIM dels Artmònix. Us recomano les lletres escrites pel Marc).

He repassat diferents blogs. Els vostres blogs (que ja són meus) i RES m'ha fet pensar en el tot.

I el tot, en el res.

M'encanta aquest poema que em trastoca.

Que em desperta i em desespera.

Que em trepana el cap i me'l martelleja.

Entro en bucle fins que el meu cap es paralitza, es penja, com el Windows de l'ordinador.

No dono a l'abast de tant tot i res, de tant res i tot.

José Hierro - Vida - A Paula Romero

Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.

Grito «¡Todo!», y el eco dice «¡Nada!»
Grito «¡Nada!», y el eco dice «¡Todo!»
Ahora sé que la nada lo era todo.
y todo era ceniza de la nada.

No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada.)

Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.

De “Cuaderno de Nueva York” 1998

http://www.youtube.com/watch?v=XmSdTa9kaiQ

Tral·larí - Tral·larà...

2011-07-01T10:14:00.001+02:00

He imaginat, en milers d'ocasions, que els usuaris de l'autobús ens posàvem dempeus i començàvem a corejar —amb coreografia inclosa— la cançó que sonava en aquell moment pels altaveus o als meus casquets... Com en les pel·lícules de Gene Kellly, Fred Astaire o Ginger Rogers. I el conductor es posava a cantar transmutat en Elvis Presley.

Canto sovint, a casa, a la feina, al carrer... a la dutxa. M'invento les lletres i canvio els pronoms. Tant se val! Però, sobretot, canto al cotxe. Em poso la música a tot volum, abaixo la finestreta i en el trajecte sóc una estrella del rock.

Riffs de guitarra. Pell de gallina. Moc el cabells com en Jon Bon Jovi.

"Siento esos dedos en mis sienes,

si aprientan fuerte entraran dentro de mí.

Hay tanto ruido en mi cabeza,

Toda esa música enjaulada sin salir”

(Invisible - Tahures Zurdos)

Ahir, a la fresa, vam sortir a comprar unes gomes i uns passadors pel cabell per la meva filla -que no vol cues de cap manera- a la botiga dels "Txinos".

Cantàvem avinguda amunt:

Ooooh, Jenifer...

I —oh! Deus de l’Olimp! Gràcies! Milers de gràcies!— un noi assegut amb el cul a terra a la plaça de davant de la farmàcia, em va contestar:

Em tunejaré el cotxe per tu...

Ens mirem. Somriem. Repeteixo:

Ooooh, Jenifer...

Ell respon:

Anirem a Pont Aeri tots junts.

I lluitarem pel nostre amor prohibit.

Ohhh Jenifer...

No, no van haver-hi bisos... LLàstima!

Jenifer - Els Catarres

Embarbussament...

2011-06-27T16:06:00.000+02:00

Converses asèptiques com una maleïda llista de la compra.

Veig més enllà i les paraules -ni les escrites, ni les parlades- no concorden amb els gestos.

O és això, o he perdut el sisè sentit, l'aràcnid, si és que mai no l'he tingut...

Llegeixo a la piscina una novel·la policíaca que està prou bé.

(Mort a la Fenice de Donna Leon i si es mulla no passa res).

En Brunetti recorre Venècia buscant pistes.

Ell sí que en té de sisè sentit i una memòria envejable.

"M'agrada molt mogollón"

;)

A mi també m'agrada que t'agradi el Murakami, EQMEVD, però, a mi, m'adorm...

Passo... fent passes... de puça... passota... amb en Papasseit... que qui dia passa any empeny ;)

Deixa’t besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Papasseit - Fragment Mester d'Amor

P.D. La meva filla està en la fase dels perquès. Un dels darrers ha estat:

N: Mama, perquè tens una aluga al font?

Jo: No, cuca, això no és una arruga. Això és una fina línia d'expressió...

Perquè no tinc pas resposta a tots els perquès.

Extraterrestre # Extra Terrestre

2011-06-22T20:15:00.002+02:00

Molt sovint em sento com una autèntica marciana, (resident de Mart), o venusiana, (habitant de Venus), o ganimediana, (de Ganímedes, del satèl·lit més grossot de Júpiter), fins i tot em puc arribar a sentir mercuriana, (de Mercuri, el planeta més calentó del sistema). Em sap greu pels plutonians (de Plutó) o pels uranians (d’Urà) però no m’hi veig, queden massa lluny i fa massa fred, no em sento ni plutoniana, ni uraniana, sorry.

Avui a la piscina, sense anar més lluny, m'ha començat a sortir un apèndix verdós en forma d’antena i un tercer ull al front. He fet veure que prenia el sol, però en realitat la meva antena estava descaradament enfocada cap al grup de dones terràqüies que parlaven d’un estri de vital importància (segons semblava entendre pel to emprat per les humanes): la planxa.

"Ahir me'n vaig anar a dormir a les talares! Al arribar de la piscina, em vaig dir, pels meus collons (¿? Terràqüies, fèmines, amb collons? Són més rares que jo, queda dit!) que no paro de planxar fins que no s'acabo la muntanya. És que no ho suporto. Puc tenir més o menys pols, però la roba m'agrada tenir-la bé (Es pot tenir la roba malament?) Els hi vaig preparar lo sopar a l'home i als crios i, au, sopeu!, no m'espereu que jo me'n vaig a planxar. I allí que m'hi vaig estar, de cara a la planxa, fins a les onze i mitja passades!"

"Jo també, nena, a la que la despenjo del sisí que la planxo que si no s'acumule. Avui he de posar una rentadora." (Avui he de posar una rentadora. Avui. No demà ni ahir. Avui).

Tanmateix, això no vol dir que, de vegades, no m'uneixi a les converses punsetianes, (d'Eduard Punset) que mantenen entre elles, intentant escandalitzar-les amb el meu Oracle de la roba neta a qui demano unes calces a base de palmades.

M'han vingut unes ganes irrefrenables de treure la gravadora i fer l'espieta a consciència. Demà me l'amago al bikini o al darrera les meves orelles vulcanianes, (de Vulcà, com el capità Spock), punxegudes.

Tot rumiant, crec que he trobat el meu lloc a l'univers. Amb permís de l'Isaac, (l'Isaac Asimov) definitivament sóc trantoriana, de Tràntor. El Pla Sheldon va fent... (Em confon, per ser-vos sincera, però com que no sóc psicohistoriadora no puc pretendre entendre’l). Deixo que el Mul em bressoli amb la seva música misteriosa i inintel·ligible plena d'imatges tot i que no entenc ni un borrall del que em dibuixa.

Us ho deia, sovint em sento extraterrestre. Ho constateu, oi?
Ep! Guaiteu, que encara no he provat de treure raigs pels ulls... i si em poso les calces per sobre els texans? Com el kryptonià (de Kryptó) Superman?

Ho provo? Aparec demà a la piscina amb el bikini per sobre les malles? Amb el casquet de natació al cap i els maneguets de la meva filla als bíceps?

To be continued...

Pitgeu, que són molt bons: Cràtor - Baobab

Vull ser la Rachel Ponsonby...

2011-06-22T09:59:00.001+02:00

Es destensa la corda del funàmbul.

La nena xinesa surt de la caixa de sabates adolorida.

La pallassa es renta la cara solcada d’arrugues.

Els llums de la carpa s’apaguen i la vela es desinfla.

Silenciosament s'allunya una corrua de tortugues feixugues.

Buscant nous aplaudiments i noves mirades.

http://www.monopera.be/video.php

Enveja: Fer del desvergonyiment, la rucaldat i la irreverència una professió.

M'agrades...

2011-06-17T23:55:00.001+02:00

Et faria petons a cada moment.
Ets adorable, un sol.
No puc fer altra cosa que perdonar-te totes les bajanades,
els canvis d’humor,
la teva bipolaritat incipient
perquè vals molt la pena.

M'agrades.

No, no et sobra ni et falta de res.
Estàs bé. Molt bé.
No, no comencis amb el greix i el no greix.
No, no em parlis ni d'arrugues ni de potes de gall.

M'agrades molt. Moooolt.

I quin cabell! Sedós.
I els ulls? Dues llanternes.
I tot et va alhora, oi?
D'acord, ell genoll et grinyola, però escassament.

Mirall, mirall màgic, oi que sóc la més guapa del regne?

http://youtu.be/KuD8PgPbKaY

xocolata...

2011-06-10T10:59:00.001+02:00

Ensumo la flaire del tresor del cacau

embolcallat amb lluentons i coloraines.

Desfaig el paper, amb desfici.

Trenco amb un clec sec

una unça de xocolata negra.

Negra negríssima.

Un petita porció que se'm desfà,

assaborint-la,

amb paciència,

com un bes lentíssim ple de llavis i de llengua.

La seva aroma, negra, és el preludi.

Efluvis d’agredolços recorren la meva boca.

Xocolata a la canella, els meus mugrons.

Xocolata a la maduixa, els teus llavis.

Xocolata a la menta, els meus cabells.

Xocolata a la taronja, el teu melic.

Xocolata al pebre, entre les meves cames.

Xocolata a la pedra, entre el teu entrecuix.

Xocolata amb llet, per als marrecs.

Xocolata blanca, per als qui els hi agradin els succedanis.

Llesca de pa

untada amb Nutella,

per esmorzar.

Xocolata a la tassa

sucant-hi melidros,

per berenar.

Una porció negra,

d'autèntica xocolata,

que m'alegri la sobretaula.

Natacha Atlas – Etheric Messages

suguealism!...

2011-06-07T21:00:00.001+02:00

http://rosamariacurto.wordpress.com/

Converses banyerils

-Mama, sóc un esquirol!
-No, cuca, tu no ets un esquirol, només ho ets en la imaginació. Oi que no ets peluda ni tens cua?
-Sóc un conill que menja pastanagues. "Que passa nanu".
-No, princesa, no ets un conill tot i que tu també mengis pastanagues. Tu ets una nena, una nena humana, de la raça humana, pertanys als homínids. Camines amb dues cames. Quantes cames tens?
-Dos.
-Molt bé! Digues: ho-mí-nids.
-Ho-mí-nids.
-Molt bé! Ho has dit molt bé! Ets molt llesta! A veure, tu, que ets?
(La nena s'omple la boca amb l'aigua de la banyera i escopina).
-Mama, jo sóc una font!

Pinotxos i Pinotxes...

2011-06-02T10:15:00.000+02:00

¿Se engaña cuando no se dice la verdad?

Aquesta frase em va fer reflexionar sobre la veritat i sobre la mentida.

Aquell mateix vespre en Herman Hesse se'm va revelar:

"El punt de partida de l'engany és una senzilla transferència. El cos de l'home és una unitat, la seva ànima, mai".

"La seva vida, com la de qualsevol altre home (i dona), no oscil·la només entre dos pols, entre instint i intel·ligència o santedat i disbauxa, sinó entre mil, entre innombrables dualitats".

Som, en definitiva, polièdrics, un calidoscopi que projecta infinites figures i colors provinents d’una mateixa essència.

Una veu amiga a l'altre costat del telèfon m'ha fet somriure en aquest dijous ple de possibilitats i de mentides i de veritats:

"superaria el polígraf"

El pitjor de la mentida és no ser-ne conscients de quan ens mentim a nosaltres mateixos:

Escrivint aquesta frase m'ha crescut un pam el nas...

Manu Chao: mentira la mentira, mentira la verdad

http://www.goear.com/listen/644c591/mentira-manu-chao

Compte, que crema...

2011-06-01T12:26:00.000+02:00

Porto tres dies llegint literatura eròtica.
Ho podria fer només per plaer, evidentment, però aquest cop la lectura té una finalitat més, estem organitzant una vesprada eròtico-literària.
Constato:
1) Els medievals anaven molt sortits i no tenien pèls a la llengua i sí els agradava els pèls en altres zones.
2) La majoria de la literatura eròtica, si més no la que ha transcendit, està escrita per homes. Entre nosaltres, massa barroera...
3) La majoria de dones contemporànies que van atrevir-se, pioneres, a escriure literatura eròtica eren lesbianes.
Concloc:
Falta literatura, també eròtica, de dones escriptores.

Tot plegat, i des de fa tres dies, estic més primaveral que el de costum...

...

tanco a en Papasseit
(massa suau, bellíssim, però massa suau..)
"torno en una hora!"
faig els 10 km en 10 minuts
arribo a la reunió:
posarem tuls vermells i espelmes per tot arreu
treballem en els textos
necessito un cosset i unes faldilles de cotó
pujo al cotxe
insereixo la clau
mitja volta
primera
trec el fre
accelero
intermitent
condueixo per la Nacional
camí a la inversa
tall 6 del TAK dels Tahures
em desfaig la cua
els cabells m'acaronen el clatell
baixo la finestreta
l'aire fresc de la nit, negra, em reconforta
un punt més al volum
un altre
“Arde”
em refrego en el seient
fins que les costures dels pantalons em pessigollegen
i la carretera desapareix
i milers de llavis i llengües masculins i femenines
ressegueixen el perfil del meu cos
càlid
un llampec elèctric
em reconec viva
entro el cotxe al garatge
pujo a l'ascensor
m'emmirallo
estic fantàstica
introdueixo la clau al pany
mitja volta
el pis resta en silenci
llum tènue des del despatx
em deslligo les sandàlies
em desfaig els pantalons
em trec la samarreta
la roba roman estesa al rebedor
des de la porta del despatx miolo: molta feina?

http://www.goear.com/listen/f156f26/arde-tahures-zurdos

En un obrir i un tancar d'ulls...

2011-05-26T11:30:00.002+02:00

calor, sandàlies, ungles pintades

caminar descalça sobre la gespa

enfonsar els peus a la sorra humida de la platja

ulleres de sol, bronzejador, barret de palla eivissenc

llibre

cubata de rom, fluixet, amb molts glaçons

sushi

secrets

rialles

obro els ulls

varicel·la

cua a l'atur

amics desencantats

dualismes dilemàtics

biquini ple de txitxa

tanco els ulls

les onades em ressonen a les oïdes

http://www.flickr.com/photos/asolepascual/5390857578/in/photostream

http://www.myspace.com/ylhamo/music/songs/rangzen-30888539

El món roda i roda...

2011-05-22T02:11:00.003+02:00

Dies estranys i farcits.

El cap com un timbal em ressona.

Cares i mirades i paraules i somriures... buits.

Ballo al ritme del piano d’en Nyman danses hipnòtiques,

donant tombs i tombs com una baldufa

sense deixar de mirar-te els ulls, estràbics.

Dies farcits i estranys.

Michael Nyman – The Heart Asks Pleasure First/The Promise (Edit)

Oh! Bell Oracle...

2011-05-17T00:36:00.000+02:00

Bloguejo, viatjo per pàgines alienes -petits mons de Petits Prínceps i Petites Princeses- i descobreixo que hi ha espurnes màgiques de zeros i uns per tot arreu.

El món -virtual i palpable- està ple de poesia.

Imagino els teus ulls radiants a l'altre costat de la pantalla.

Alter egos meus que escrivim, que llegim, que ens mostrem i que ens ocultem tot d'un plegat, darrera el forat d'un pany antireflexant.

Poetes, filòsofs, pensadors, periodistes, fotògrafs... i totes les variants femenines de gènere.

Poetesses, filòsofes, pensadores, periodistes, fotògrafes...

Somiadors i somiadores.

Éssers màgics (imagino) d'aparença normal.

M'acabo de despertar quan és hora d'anar a dormir -és irresistible el cant de sirena de la meva filla quan la bressolo- i ara estic fresca com una rosa.

El sofà m'espera amb l'oracle de la roba neta per plegar.

L'oracle de la roba neta no és poca cosa!

Et posiciones davant la muntanya de roba, dempeus, piques dos cops de mans i declames:

Oracle! Oh, bell Oracle de la roba neta! (vocatiu) Dóna’m unes calces!

(Demanar dos mitjons del mateix color i mida requereix una aclamació més solemne i, com a mínim, picar de mans tres cops).

La roba espera i espera... No té pressa

Jo encara menys.

Us llegeixo...

Mireu a baix a la dreta.

Hi ha una bona filera de blogs increïbles amb increïbles escriptors i escriptores.

Dignes, enigmàtics, màgics.

Gràcies de Res ;)

http://youtu.be/gI2eO_mNM88

La Gallina Marcelina 2

2011-05-16T10:35:00.000+02:00

Aquí estic, traient el cap, renaixent.

Sento un no sé què interior, una mena de xiuxiueig, un impuls.

Moc els meus propis fils de titella.

Una passa endavant.

Sense màscares, sense disfresses, sense pseudònims, sense temors.

Sense llums, sense maquillatges, sense paper aprés.

Una passa més.

Endavant.

Sóc jo i estic aquí.

És el segon intent de renàixer.

El primer cop -la setmana passada- el Blogger em va esborrar el Post.

Té algun significat?

Ho havia de deixar estar o havia de perseverar?

La meva naturalesa és la de la perseverança...

Lagarto, lagarto...

2011-05-09T09:50:00.002+02:00

Em desfaig el nus del davantal blanc mentre allargo la mà a en Papasseït.

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Serà la lluna...

Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents

http://bibliopoemes.blogspot.com/2011/05/dites-populars-i-refranys-de-la-lluna.html

Alguna cosa fa pudor...

2011-05-03T09:44:00.001+02:00

Es pot escriure "merda"?

Merda, ja ho he fet. Ho he escrit... Merda!

I ara que faig? Ho esborro? I una merda!

Trepitjar merda... (Ahir vaig fer una primitiva.

Un euro tirat perquè no em tocarà ni una merda. Merda!)

Em faria vegonya que em protegissin contra el bon humor i les floretes agradables:

Ves-te'n a la merda!

Començo a transparentar.

Necessito les benes i les ulleres, sóc invisible.

Cony, collons, hòstia! Puta merda!

Elogi del desassossec d'Eduard Batlle

Aparador III

Duc a sobre el vestit invisible del temps.

Cordo cada dia els seus botons

amb persitència infatigable i monòtona;

sóc obrer del rellotge,

un artesà que forja minuts i segons únics.

Però tots s'assemblen massa.

No puc despendre'm d'aques ofici antic.

Mentre junyeixo cargols i rodes

contemplo amb afany esferes diàfanes,

mapes de viatges i mons que no seran meus.

La meva cartografia és invariable i propera.

Experimento, de vegades, una lleugera angúnia;

puc sobreposar-n'hi i ocultar el gest.

M'amago, després, sota la porxada

per no mullar-me camí cap a casa.

Facto Delafe y las flores azules – Muertos

Avui...

2011-04-27T09:22:00.002+02:00

Avui em llevo amb un somni inquietant encara rondant-me.

Faig les paus amb mi mateixa. Les he de fer.

Em perdono les estupideses, fins la propera errada.

Fins que em torni a pelar els genolls en la propera ensopegada.

(Em dibuixaré un sol de mercromina a la ferida. "Cura sana culito de rana")

Aprendré a aixecar-me amb dignitat, un altre cop.

O amb indignitat, tant se val.

Al cap i a la fi, aconseguir posar-me dempeus per créixer un pam, és el camí.

Per dins sóc més gran. Una mica més gran.

Un dofí rosa que fa tombarelles i menja sardines en una enorme piscina

i que es pregunta, -sempre s’interroga- sobreviuria en l’inhòspit mar o sóc, definitivament, una pirata de peixera?

Tahúres Zúrdos – Vida Real

Mañana - rectificacions...

2011-04-21T23:05:00.002+02:00

Des de la prestatgeria dels cedés n'hi ha un que m'ha dit agafa'm, emporta'm, escolta'm...
Ho he fet; com desobeir una ordre tant directa?

Aurora Beltrán. Què gran!!!! Tahures Zurdos.

La música a tot volum
i canto
i grinyolo
i vibro
i baixo la finestreta
i sento l'aire fred del dematí a les gales
i l'aire calent de la calefacció als peus.
http://www.goear.com/listen/f7fefec/miles-de-besos-tahures-zurdos

El cap va i ve mentre canvio marxes, accelero, freno i poso intermitents.

Em venen els versos de Plaute -perdó, de Catul!- que vam traduir a la classe de llatí fa... molt de temps, tant de temps! Aquests poemes parlen de fer petons.

Juvenci, si els teus ulls de dolça mel
pogués besar-los sense fre
fins a tres-cents cops els besaria
fins que els pes dels meus petons
arribés a ser espès com les espigues.

Preguntes quans petons et donaria
per tenir-ne prou i massa.
Tants com el nombre de l'arena líbia.
Tants, com els molts estels, quan la nit calla
que veuen els furtius dels homes,
tants són els petons que em basten per tenir-ne prou i massa.
Que els xafarders no els puguin comptar mai,
ni encisar-me una llengua verinosa.
Tahúres Zúrdos – La Noche Es (Because The Night)

De cop i volta ha començat a ploure,
delicades gotes que han anat pigant el vidre del cotxe.
Tahúres Zúrdos – Llueve

Aparco sota els arbres plens de pardals.
He fet el cafè al bar on de petita anava a comprar les “gracioses”.
Nuri-Amb les ulleres ets igual que la teva padrina. Igual! Oi que sí? És igual que la xurrera.
Manolo-Sí, però perquè es igual que sa mare i sa mare igual que la padrina.
Nuri-I contra més passi el temps més s’hi assemblarà.
Nuri-Que et deixes l’aigua! Hahahaha! Ara el Modesto va i es deixa l’aigua, i això que diu que vol beure aigua i va i se la deixa.
Manolo-Claro, dona, que l’aigua fa barrancs...

Pilar, la Bisa.
Tahúres Zúrdos – Mañana

Primavera 2...

2011-04-20T16:17:00.000+02:00

Un fred desassossegat diposita unes mans gèlides al volant del meu cor.
Les hores grises s'allarguen, s'aplanen en el temps;
els moments s'arrosseguen. Com plou!
Elogi del desassossec
Eduard Batlle

Depeche Mode – Dream On (Single Version)

Un suspiro flotando en mi garganta.

Quietud de espera

hacia las horas libres.

Hay que vertebrar las esperanzas.

Descubriendo mi tiempo

Milagros Martín Carreras

Depeche Mode – Personal Jesus (Single Version)

Merda! No hi havia caigut en què, amb la primavera,

també arriba punyetera astènia primaveral...

lumen, luminis...

2011-04-13T22:15:00.001+02:00

Hi ha cossos incandescents,

fosforescents,

brillants,

luminescents.

Sols càlids,

cuques de llum delicades

estrelles supernova alliberadores d'energia.

Hi ha satèl·lits,

llunes mortes,

miralls de cendra,

que ens enlluernen

fent la rateta

reflectint la llum

amb la que s’emmirallen.

The Cure – Just Like Heaven

EQMEVD: m'he de posar les ulleres de sol o mirar-te fent la guerxina.

Padri, idem.

La primavera...

2011-04-12T10:10:00.002+02:00

A la taula del despatx, a la de la cuina, a la cadira baixant la persiana metàl·lica, sobre les rajoles fredes, al bany de cara a la paret, en un vàter públic, a la platja amb la sorra molestant, sobre la gespa fresca, a la butaca d'una la sala d'espera, dins el mar, sobre un billar, sota la dutxa, al sofà, a la banyera, a la terrassa, en un cotxe amb els seients abatuts, al camp entre les pomeres florides, sobre una moto, al sembrat entre les espigues de blat…

Obro un ull, és negra nit.

Què somiava?

Ah! Sí, ja ho recordo... Llocs on puc fer la migdiada...

http://www.goear.com/listen/b0cf1f3/elevation-u2

La llei del silenci...

2011-04-11T10:45:00.000+02:00

Quan impera la llei del silenci

emmudim.

Shhh...

Potser el silenci

per descobrir nous ritmes.

Potser la música

per fer molt més intensos

els ritmes del silenci.

Miquel Martí i Pol

Thomas Newman – American Beauty

El cor trencat

2011-04-08T11:26:00.002+02:00

A casa meva som molt nets (però poc ecològics).

Ens l'omplim la banyera a vessar i conversem a banda d'higienitzar-nos.

Aquesta setmana vaig tenir una conversa entranyable amb la meva filla.

Núria- "Mama, estic desnamolada".
Mama- "Desenamorada?"
Núria- "Sí. Ja no me l'estimo, el Pol"
Mama- "Perquè? Que t'ha espentejat?"
Núria- "Sí"
Mama- "I tu que has de dir quan t'espentegen?"
Núria- "A mi me lespectes" (Ho diu amb un fil de veu gens impositiu, la cuca) "Ara m'estimo a la Nayala"
Mama- "Ah, molt bé, ara t'estimes a la Nayara".
Núria- "Ai! Tinc el col tencat!"
Mama- "Què dius? Que tens el cor trencat??!" (Se m'escapa el riure. D'on coi treu aquestes coses aquest marrec!)
Núria- "Sí, el tinc tencat, el vos escoltar? El tinc aquí" (I s'assenyala la panxa)
Mama- "No, Núria, el cor és aquí. Vine que te l'escolto. Jo te'l sento bé, gens trencat".
Núria- "Te puc escoltar el teu?" (L'escolta) "Tu mama també el tens tencat"
Mama- "Vols dir?"

Núria- "Sí, mama, el tens tencat perquè tu no te l'estimes el Pol"

Fent temps...

2011-04-05T23:20:00.000+02:00

Esperar.

Esperar el demà.

Que arriba ràpid.

Que ja ha passat.

Un altre demà

i un altre

i un més.

Infinits demàs

que esperem

amb impaciència.

Coldplay – Clocks

Sosté Pereira...

2011-04-04T12:50:00.001+02:00

Ella va acabar el llibre ben entrada la matinada, sosté. Es va quedar una estona indefinida mirant el sostre de l’habitació i el llum de vidre glacejat amb incrustacions de coloraines. Aquella mitja esfera, recorda, la van comprar el seu marit i ella a Andorra, sosté, en una botiga de llums al costat del pàrquing del Fener. Va pensar en les eleccions andorranes que havia seguit aquell mateix vespre amb el portàtil a la falda i un casquet a l’orella mentre Ii donava el sopar a la seva filla. Al DVD la criatura mirava els dibuixos del Tren Thomas i, intercanviant els papers la filla li donava pastanaga a la mare. Menja, va dir-li la nena. Menja, que seràs un conill. I la mare va obrir la boca i es va empassar el palet cruixent de pastanaga, sosté.

Mentre els seus pensament divagaven mirant el sostre de l’habitació a la penombra va sentir estossegar la nena, la petita que dormia a la seva habitació a l’altre costat del passadís. Va parar l’orella amb atenció. Després només va sentir l’absència de so o el so de la nit, sosté. Va tancar el llum de la tauleta i va abraçar el seu marit fent la posició de la cullera. Era la seva posició preferida per agafar el son, ella l’abraçava per l’esquena, la seva panxeta contra el cul d’ell. Fer la cullera i acariciar els peus aliens amb els propis peus, quin plaer més agradable, va pensar, sosté . Al marit no li agradava gens aquelles pessigolles a l’empenya i es protegia dels atacs nocturs amb mitjons. Va recordar com la seva germana, la darrera vegada que van dormir juntes, va treure els peus fora del llit per evitar l’embestida de la coala. A les fosques va somriure sentint l’escalfor del cos del seu marit alhora que recordava la darrera nit que va dormir amb la seva amiga, la Lorena . La va abraçar per l’esquena amb les mans entrelligades a la cintura. A ella, a la Lorena, li va agradar aquell nus de mariner de braços i peus, no li van fer gens de nosa. Això li va explicar l’amiga a l’endemà al matí, sosté.

Quina llàstima que el llibre s’hagués acabat. L’havia assaborit, paladejat, digerit amb calma. Va pensar en quina de les seves ànimes estava lluitant per obrir-se pas i quina d’elles havia de liderar la seva personalitat durant una temporada. Tan se val. Demà serà un altre dia. Sense orenetes, tot i que ella ja n’havia vistes algunes.

Del matí següent només recorda que les cigonyes la van posar trista, sosté.

Erik Satie – 3 Gymnopedies: Gymnopedie No. 1

passa el fil i torna a passar el fil...

2011-03-28T21:26:00.000+02:00

El foli en blanc. Les mans tenses damunt el teclat. Immòbil.

"Escriu, Escriu" -em reclama una veueta que ben bé no sé d’on surt. Del còrtex frontal? Del lòbul parietal? De bulb raquidi?-

Una veueta de dona que em xiuxiueja suaument a prop de l’orella… escriu, enfila, comença…

I els dits toquen el piano qwerty com si la música sonés dins el cor, com si ressonessin les costelles, talment com un altaveu de fusta massissa, les entranyes.

El so de les tecles a dins i fora les oïdes.

Als casquets en Schubert a l’espotify –si en Schubert aixequés el cap...-

Enfilo, signe rere signe, paraula rere paraula, creant petites frases, un paràgraf, un capítol, una història. Ara una vora, un repunt, un voraviu, unes puntes, uns botons, traus buits plens de fils, cremalleres sorolloses, txecs entremaliats, una butxaca, un brodat delicat, un llaç, unes lluentons, retocs a la cisa...

Tot té sentit.

Curiós: tot té sentit.

Victor Rosenbaum – Piano Sonata No. 21 in B flat major, D. 960: III. Scherzo: Allegro vivace con delicatezza

2011-03-28T11:58:00.000+02:00

-Em creixen els ullals-

tic-tac

Què és real i que no ho és?

-Orelles punxegudes-

tic-tac

El que toco? El que palpo?

Realitat física.

-Urpes llargues i afilades-

tic-tac

El que somio? El que imagino?

Realitat metafísica.

-Em comença a sortir pèls a l'esquena, a les espatlles, als peus...-

tic-tac

Resseguir unes galtes amb el cursó.

Realitat-ficció.

-Córrer pels camps, pujar a la serra a quatre grapes, a tot vent-

tic-tac

el rellotge

sobre el nostre cap

com l'espasa de Dàmocles

-Udols salvatges cantant a la lluna-

realitat

el rellotge és la realitat

Dos rombes o l'esclat de la primavera...

2011-03-24T10:12:00.000+01:00

Llavis: els tous dels dits resseguint-los, llengua, dents, llengua, llavis. Inici.

Coll: dolç, aromàtic, delectós, jugular, vampirisme, llepada, punxada al clatell de plaer. Electricitat.

Pits: mostrant-se, assenyalant, mugrons de canyella, canalera, pell de gallina. Alt voltatge.

Melic: meandre on la llengua s'enfonsa, pregona, juganera, mossegada. Pessigolles.

Cuixa: ferma, agafadora, musculosa, masculina, els dits s'hi aferren. Instint.

Cul: rodó, dur, contret, apelfat. Esgarrapada.

Cames: llargues, contornades, càlides, confortables. Un seient.

Peus: cuidats, acaronadors, suaus, dits garrativats o estirats. Delatadors.

M'emmirallo.

http://www.goear.com/listen/fb69231/love-song-the-cure

Amigüitos i amigüites...

2011-03-23T10:42:00.000+01:00

Demana un desig, bufa amb força i deixa que els angelets viatgin allà on el vent els dugui.

El vostre amic és a la mida de les vostres necessitats.

Ell és el camp on sembreu amb afecte i feu la collita amb agraïment.

...

Quan us separeu del vostre amic, no us afligiu.

Ja que allò que estimeu en ell pot tornar-se més clar en la seva absència,

com per a l’alpinista és més clara la muntanya, vista des de la planúria.

I que no hi hagi cap altra finalitat en l’amistat que no sigui la maduració de l’esperit.

Ja que l’amor que no procura altra cosa que no sigui la revelació del propi misteri no és amor,

sinó una xarxa estesa, i només les coses inútils hi quedaran atrapades.

I que el millor de vosaltres mateixos sigui per al vostre amic.

Si ell ha de conèixer el flux de la vostra marea, que en conegui també el reflux.

Perquè, quin amic busques per matar les hores?

Busca'l sempre per viure les hores.

Ja que el paper de l’amic és omplir les nostres necessitats, i no el nostre buit.

I en la dolçor de l’amistat, que hi hagi rialles i compartir de plaers.

Ja que a la rosada de les petites coses, el cor hi troba el plaer i la frescor.

"El profeta" de Gibran Khalil Gibran.

http://www.goear.com/listen/3afea9e/una-tarde-de-sol-manolo-garcia

Tallat amb cor o els petits detalls...

2011-03-22T09:44:00.003+01:00

Tallat milanès -abans d'introduir-hi el sucre i remenar amb la cullera desfent el cor-.

Ahir, asseguda a la gespa del parc llegia una abraçada mentre la N. i el Marc feien tombarelles sobre l'herba.

-Qué lees? – Pregunta el marrec de tres anys.

-Un libro, quieres verlo?

-Sí.

S’asseuen la N. i el Marc un al costat de l’altre amb el llibre recolzat sobre les cametes.

N: - Ui, està cap pel avall –la N. és oliental, no diu les eles-.

El capgira. Ara sí està cap per avall...

Llegeixen amb l’índex resseguint les lletres escrites a boli:

-Aquí pone Marc Pérez.

N: No, aquí posa N i mama.

El Libro de los Abrazos

Eduardo Galeano.

Celebración de las contradicciones/2

De los miedos nacen los corajes; de las dudas, las certezas.

Los sueños anuncian otra realidad posible y los delirios, otra razón.

Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos.

La identidad no es una pieza de museo, quietecita en una vitrina,

sino la siempre asombrosa síntesis de las contradicciones nuestras de cada día.

En esa fe, fugitiva, creo.

Me resulta la única fe digna de confianza, por lo mucho que se parece al bicho humano,

jodido pero sagrado,

y la loca ventura de vivir en el mundo.

Noa – Now Forget

Buscador o trobador...

2011-03-20T20:39:00.001+01:00

Buscant una cigonya he trobat una bonica òliba.

-Cuando alguien busca -dijo Siddhartha-, suele ocurrir que sus ojos solo ven aquello que anda buscando, y ya no logra encontrar nada ni se vuelve receptivo a nada porque solo piensa en lo que busca, porque tiene un objetivo y se halla poseído por él. Buscar significa tener un objetivo.

Pero encontrar significa ser libre, estar abierto, carecer de objetivos.

Tú, honorable, quizás seas de verdad un buscador, pues al perseguir tu objetivo no ves muchas de las cosas que tienes a la vista.

Fragment de Siddhartha

de Hermann Hesse

Luis Salinas – Balada para guitarra

Plegant veles...

2011-03-18T10:39:00.000+01:00

Lluitar.

Intentar-ho.

Remar.

Fins que no quedin remordiments.

Aixecar l'ancla.

Tirar per la borda el que ens és un lastre

i viatjar a altres indrets on buscar el que necessitem.

Perquè no depen de nosaltres.

La realitat és la que és i cal assumir-la, interioritzar-la i continuar.

Aprenent de les nostres pròpies paraules.

http://open.spotify.com/track/6ZoBkmNGZ4pTDB8M8GwrQp

Miquel i Santiago...

2011-03-15T09:00:00.002+01:00

Avui he dormit amb el Miquel i amb el Santiago i amb la N i amb el M i...

... i amb un haikú i una cançó al cap:

L'atzar, tal volta,

per creure en les grans calmes

i els grans desordres.

Haikús en temps de guerra.

Miquel Martí i Pol

http://www.goear.com/listen/facaef4/anabel-lee-

Santiago Auserón.

Contemplad a las flores...

2011-03-11T22:38:00.000+01:00

Luz que celebra

Eros en lo pequeño,

pétalo en rama.

Haikus sin estación

Juan Antonio González Fuentes.

http://open.spotify.com/track/5giePAffMp7X9MUKr6iBo4

En campusí...

2011-03-09T19:53:00.001+01:00

Desaparición - 29

G.Bosch

Pablo Neruda

Oda al gato

***
El hombre quiere ser pescado y pájaro,

la serpiente quisiera tener alas,

el perro es un león desorientado,

el ingeniero quiere ser poeta,

la mosca estudia para golondrina,

el poeta trata de imitar la mosca,

pero el gato

quiere ser sólo gato

y todo gato es gato

desde bigote a cola,

desde presentimiento a rata viva,

desde la noche hasta sus ojos de oro.
***

Oh fiera independiente

de la casa, arrogante

vestigio de la noche,

perezoso, gimnástico

y ajeno,

profundísimo gato,

policía secreta

de las habitaciones,

insignia

de un

desaparecido terciopelo,

seguramente no hay

enigma

en tu manera,

tal vez no eres misterio,

todo el mundo te sabe y perteneces

al habitante menos misterioso,

tal vez todos lo creen,

todos se creen dueños,

propietarios, tíos

de gatos, compañeros,

colegas,

discípulos o amigos

de su gato.

Yo no.

Yo no suscribo.

Yo no conozco al gato.

Todo lo sé, la vida y su archipiélago,

el mar y la ciudad incalculable,

la botánica,

el gineceo con sus extravíos,

el por y el menos de la matemática,

los embudos volcánicos del mundo,

la cáscara irreal del cocodrilo,

la bondad ignorada del bombero,

el atavismo azul del sacerdote,

pero no puedo descifrar un gato.

Mi razón resbaló en su indiferencia,

sus ojos tienen números de oro.

Enfilant paraules...

2011-03-05T12:24:00.002+01:00

Enfilant signes

cuso i lligo els meus cercles

de coloraines.

http://open.spotify.com/track/64cPy9hkRNgzjZf0TvJsUj

Muses i musos...

2011-03-02T09:23:00.001+01:00

http://fineartamerica.com/profiles/1-alejandro-flores.html

Desfer-se els botons de la camisa,

ensenyar els pits a la platja,

mostrar una piga en una natja,
explicar un secret ordinari,

airejar una xafarderia.

O bé;

Trepanar-se el crani,

deixar a la vista els pensaments,

despullar l’ànima,

mostrar visceres i entranyes,

escarranxar-se airejant el sexe.

Fins on?

Per a qui?

Per a mi?

Per a tu?

De qui són els poemes?

Del poeta, de l’Univers?

Els somiadors van d'un cel a l'altre...

2011-02-28T10:31:00.000+01:00

...

Papallona, fidel a tu mateixa, sigues com vulguis,

mal li pesi a la meva enyorança,

pero fes que sigui les teves ales, que la follia

m'escalfi, oh papallona!, nascuda de tu mateixa,

no m'abandonis en una d'aquestes caixes

fetes a mida pels literalistes... no m'abandonis!

Els somiadors van d'un cel a l'altre

carregats d'espills d'aigua per a la papallona.

Podem ser com cal que siguem.

Els somiadors

van d'un cel

a l'altre.

La pallona teixeix amb agulles de llum

la disfressa de la seva comèdia.

La papallona neix de la seva essència

i dansa en el foc de la seva tragèdia.

Meitat fènix, allò que l'enlluerna ens enlluerna,

espectre entre la llum i el foc.

No. No és bogeria ni saviesa, el nostre amor.

El nostre amor és així, sempre.

Els somiadors

van d'un cel

a l'altre.

...

Els somiadors van d'un cel a l'altre.

Mahmud Darwix

Per què has deixat el cavall sol?

No seran quatre, seran vuit...

2011-02-25T09:30:00.000+01:00

...

Pero callad.

Quiero deciros algo.

Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.

A veces, al hablar, alguno olvida

su brazo sobre el mío,

y yo aunque esté callado doy las gracias,

porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.

Quiero deciros cómo trajimos

nuestras vidas aquí, para contarlas.

Largamente, los unos con los otros

en el rincón hablamos, tantos meses!

que nos sabemos bien, y en el recuerdo

el júbilo es igual a la tristeza.

Para nosotros el dolor es tierno.

Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

Amistad a lo largo

Jaime Gil de Biedma

Dia 1...

2011-02-18T09:34:00.000+01:00

http://www.goear.com/listen/7ef1707/dia-1-gossos

Un vent lentíssim

converteix el silenci

en melodia.

Miquel Martí i Pol

Toc-toc

2011-02-15T10:22:00.000+01:00

Demano permís per entrar al meu propi blog.

Estàs molest,oi?

Entenc que estiguis dolgut. T’he abandonat, marginat, oblidat durant molt i molt de temps.

Disculpa, com et deies? Sí, ja sé que això no ajuda.

És que ha passat tant de temps que no recordava la contrasenya...

Quíquiric...

2010-08-06T12:14:00.002+02:00

Des que estic de vacances estic més molta i desmanegada que abans.
M'aniria bé dormir un parellet d'hores més... però tinc un despertador que canta amb el gall i avui m'ha despertat fins i tot abans que el motor de l'avió Vueling que cada divendres a quarts de vuit sobrevola el meu cap per aterrar a l'aeroport veí.
El pollet escala cap al meu llit. Un quíquiriquic dolcet a cau d'orella.
- mama, mon dia. mon dia, mama. nem a asmolzar?
Au, a preparar lletetes i a sucar-hi pastes. Galetes Maries rodones i cereals de la granota endolcits.
Obro el pot de la crema de cacau i enfonsem l’índex fins la falange. Avui ha somiat amb el "ten Thomas".

Estic de vacances però aquesta setmana ja he anat dos dies a treballar, sóc la substituta de la substituta que m'havia de substituir.
Estic emprenyada: Despenjo el telèfon i començo a pitjar tecles amb una rialla de noia dolentota...
-Sí, per dimecres. Ritual Candela?. M'agradarà, oi? Amb espelmes? Un peeling per tot el cos més un massatge d'una hora? Que em caurà la babeta? Sí, sí, això és el que vull, que em caigui la babeta.
Ja hi somio... desperta...

http://www.goear.com/listen/f05e285/i-giorni-ludovico-einaudi

Caqueta...

2010-07-30T09:56:00.002+02:00

Recordo perfectament com la meva mara, abans de marxar fóra de vacances, es va passar els dies previs fent rentadores i deixant-ho tot enllestit, ens va fer petons i abans d'acomiadar-se em va dir -com la gran que sóc-:
— Si ens passa res hi ha una assegurança, els papers estan allà, tenim pagat això i allò, porteu-vos bé.
Fa temps que rumio que he de deixar constància del meu testament vital, per si de cas.

Vull una cerimònia laica. No vull cap mossèn que parli de mi perquè segur que no em coneix. Res de pares nostres. Qui vulgui resar que ho faci interiorment.
M'incinereu. Res de taüts cars, amb un de fullola vaig que m'estavello. (Quin humor més negre...) Em poseu dins una urna de cartró reciclable i em planteu al pla on pugueu contemplar postes de sol boniques si mai voleu pensar en mi.
Si em poseu dins un nínxol, si feu una missa religiosa, si us gasteu una morterada en un enterrament absurd us perseguiré per les nits i haureu d'anar a explicar la vostra tragèdia al Quarto Milenio.
Queda dit.
http://www.las2001noches.com/n114/mhernandez4.htm

Dimarts. 19:30 h. Piscina municipal.

2010-07-21T13:09:00.000+02:00

Una formiga feinera es passeja amb petulància per la quadrícula de la meva llibreta escolar.
Estirada a la gespa sento l'escalfor del sol que comença a amagar-se rere la serra.
Cridòria infantil que es tira en bomba, de palillo, de panxa, de cap, de tornillo.
Encara s'ensuma a l’ambient el fum del foc que ha socarrimat el camp acabat de segar a sòl Porta a baix a la Tossa.
Tres formigues color d'àmbar es passegen per la meva tovallola Pertegaz de rus bo i una quarta em fa pessigolles cames a munt i s'intenta escolar per la calça del biquini. Plas! Una menys.
-Aleix! Vigila el bebè. El bebè. Aleix, vigila el bebè! Hi ha un bebè, un bebè petit. T'ho has acabat? Tira-ho a la bassura.
-Ah... pues no lo sé... mira en el Decathlon.
-Treu-te les xancles! I el banyador? Aleix! No cal que ploris. Què? Mira'm. Mira'm un moment, què tens? Te pica? Perdona, perdona... Vale, perdona.. perdona, vale perdona, vale? Mira'm, mira'm a mi. Pares un moment?
-Sí, en el Decathlón. Cómprale un tutú y así luego me lo pasas a mi...
-Dónde? En el H&M?
-No, en el Decathtón.
-Aleix, demà et compraré unes ulleres. Mira'm. Vale? Mira'm. Ja? Te pica encara?
-Jonny, voy a bañar a la niña. Dáme los manguitos. Arnau, tírale un besito a la nena, que se va a la ducha.

La gespa. Espessa. Fresca. Plena de vida. Formigues que apareixen i desapareixen d'entre les tiges.

El sol s'escola entre un núvol.

Pits enormes i petits. Culs grossos, carns magres, panxes prominents, abdominals suades, pells morenes i lluents i flàccides i blanques.

Adolescents que passegen els seus cossos farcits d’hormones amb la supèrbia de qui creu que els anys no passaran.

Xurros de colors, flotadors, ulleres, manguitos, banyadors de colors, biquinis. Petits, de finestreta, grans, de tira gruixuda, lligats a les espatlles, sense tires, ensenyant canalet, nenes amb sostenidors (quines ganes de sexualitzar bebès... quina ràbia).

Plors, crits, rialles, xapotejos, pilotes que es desinflen, les sureres a l'olímpica, carrils, sèries, viratges, paletes, peus de peix.

Quins records. 3500 pel matí. 3500 per la tarda. Cames dures com roques. D'aquella època m'ha quedat una tros d'esquena.

Em fan gràcia les persones que conten per piscines. N'he fet 3 o 10 o 14... Com les embarassades que compten per setmanes i no per mesos.
De quans mesos estàs? De 20 setmanes i has de fer el càlcul mental... (uns 5 mesos)
Quan has nadat? 10 piscines (250 metres)

Què fot aquest pare presumit fumant a la gespa? Què no sap que està prohibit? Fes el favor de no apagar la burilla a l'herba... serà porc...

La N a la petita. Amb els maniguets als braços i el flotador a la cintura i el cubell de la platja i la regadora.

Abans m'ha regat la cama...
-Mama, te soltirà una foleta...

Dimarts. 19:30 h. Piscina municipal.

Lady Laca...

2010-07-05T12:35:00.001+02:00

Màscares.

Actors i actrius més aviat dolents.

Guions mal escrits, avorrits i poc originals.

Decorats de cartró pedra.

Rialles impostades.

L'únic real i en lloc adient: les mosques.

http://www.goear.com/listen/9bf51ca/the-fly-u2

Zombi...

2010-07-02T10:48:00.001+02:00

La meva princesa, bonica i llesta fa una setmana que no em diu "mama", m'anomena pel meu nom de Pila...

-deu ser que ara toca identificar les persones pel seu nom concret i no pel genèric-.

La qüestió és que m'encanta escoltar amb la seva veueta dolça el meu nom.

-com quan es pronuncia el nom de l'enamorat que sona a mel... anys després sona a nom i prou...-

En la nit fosca el meu nom, un reclam, des de la seva habitació

-des de fa un parell de setmanes la petita dorm al seu nou llit de nena gran. Bé, encara és per ella el llit de l’abuelita, perquè una nit l’abuelita hi va dormir i per tant és, encara més, un “llit molt guapo”-.

- Nom de Pila, mine! mine que te guado un pueto...

Arribo ensomniada. Sóc un zombi.

–però, és important matissar que no tinc necessitat de menjar carn humana, vull dir mastegar i deglutir carn humana viva i crua -.

Ella fa uns copets amb la seva mà diminuta i morenassa damunt del matalàs

-aquesta nena és de mala raça i amb protecció 50 ja té un coloret envejable-.

Aquest és el pueto que em te guardat... No pot haver un lloc millor. Dos pams i un coixí de bebè... que hi farem...

Els cinc primers minuts són meravellosos. No necessito res més a la vida. Això és la felicitat. Contemplar-la. Tot reposa. La calma i la quietud es respira en aquesta nit d'estiu.

A la mitja hora se m'ha adormit el braç però sóc una mama anomenada amb nom de Pila masoca

-com totes-

i sense braç

-perquè fa estona que no el sento-

i continua sent un moment meravellós.

Quina bona olor que fan els nens petits

–sobretot si els has dutxat abans d’anar a dormir-.

Potser sí que un dia li faré una queixalada...

shhhhh... que dorm....

http://www.goear.com/listen/b191c1b/le-valse-d´amelie-bso-amelie

Trens...

2010-07-01T11:18:00.000+02:00

Existeix Deu?

Sí, i m'impulsa a treure de la bossa de cors el bolígraf i la llibreta.

Deu és brillant i encegador i sona a Lovers in Japan de Coldplay.

Un sol enorme s'apaga

i no puc deixar de contemplar-lo mentre escric sense mirar el paper

i la retina se'm socarrima.

En mig del paisatge acabo veient una taca lluminosa

que perdura quan abaixo les parpelles.

M'agraden els trens.

M'agrada viatjar en tren -tot i que em congelo-

i veure com evoluciona el paisatge.

El sotragueig em bressola melindrós

i la catenària em persegueix incansablement.

M'agrada el verd fogós de les espones

i la plana immensa puntejada per torres i granges

que llueixen com cristalls quan el sol es pon.

M'agraden els paisatges, m'agraden les postes de sol, m'agraden els trens, m'agrada l'estiu, m'agraden les ungles pintades de vermell diablessa.

http://www.goear.com/listen/c99e8c8/lovers-in-japan-coldplay

Vacances...

2010-06-15T09:43:00.000+02:00

Viatjar a Escòcia, al Japó, a Astúries, a Egipte, a Terol, a Àfrica, a Roma, a Irlanda, a Sitges, al 84 de Charing Cross Road a menjar pizza.

Dins una butxaca.

http://www.goear.com/listen/c324b7b/memorias-de-africa-bandas-sonoras

Dofí...

2010-06-11T20:35:00.002+02:00

Un feliç dofí rosa

en una immensa peixera

fa tombarelles

i menja sardines.

Per la nit,
quan tot resta en silenci,

somia amb el mar.

http://www.goear.com/listen/79d7840/the-butterfly

Passin, passin i gaudeixin...

2010-06-05T21:13:00.004+02:00

Dins una carpa de circ amb una vela acolorida,

hi ha un funambulista surant pels aires,

un domandor de lleons amb el cap en mig d'uns grans ullals,

un mag que treu flors i mocadors de coloraines dels llocs més impensables,

un malabarista a qui no se li trenca ni un plat,

un presentador que parla amb la veu engolada,

un pallasso que riu i un altre que plora,

un nen xinès contorsionista que surt d’una capseta minúscula de sabates,

i un espectador...

que vesteix molt elegant amb el seu frac de cerimònia,

que viu amb l'ai al cor com dins la vela el funambulista, el domador, el mag, el malabarista, el presentador, el nen xinès, la mare i el pare del nen xinès senten batecs accelerats en mig del pit.

Spams...

2010-06-03T09:48:00.000+02:00

Donat que en els tres darrers posts he rebut missatges d'un xinès amb un enllaç amb pornografia, d'un guiri anglès amb un enllaç de venda online, d'un que tenia una pàgina web de fricades relatives a còmics i superherois casposos i d'un quart que, directament, he passat d'obrir... he decidir moderar els comentaris...

Embolic...

2010-05-31T09:45:00.002+02:00

Cada cop que agafo els casquets, -qui diu els casquets diu el carregador del telèfon o l'assecador dels cabells- em passo cinc minuts desentortolligant cables.

No, no tinc els cables creuats...

Ballar és somiar amb els peus...

2010-05-23T13:51:00.001+02:00

Un unça de xocolata negra 70%
Sol de matí de primavera
Un got de coca-cola light amb glaçons, llimona i palleta
Ocells que piulen
L’oloreta de pa acabat de fer, menjar-se la punta de la barra encara calenta
El vent que bufa i remou els cabells
Que s’enganxin els llençols
Suavitzant a la roba estesa
Migdiada al sofà
Conte del " titonman y el chico pelfebe" explicat per la Gugui.
Encens de sàndal
Treure’s les sabates
No fer res

Joguines de nenes grans...

2010-05-18T22:50:00.004+02:00

He de reconèixer que em costa fer despeses importants sobretot quan es tracta d'adquirir banalitats.

(dit d'una altra manera, sóc garrepa i sospeso els pros i els contres fins a l' extenuació...)

Serà perquè anys enrere, en diverses ocasions, em vaig trobar sense un ral ni a la butxaca ni al banc.

Recollint les monedes oblidades pels calaixos i sota els coixins del sofà per comprar-me tabac...

Menjant arròs i pasta i espoliant la nevera de la meva mare...

I em maleïa els ossos:

- si no m'hagués comprat aquelles sabates... Si no hagués anat tant de festa...

Mil eurista? No, ni de bon tros! No era ni tres-cents eurista!

i vivia... i anava fent... encara no sé ni com... i vivia feliç!

Hi ha una oferta irresistible.

- Fes el favor. Compra-te-la. Fa mesos que la vols. Ja vam quedar que te la compraries. Havia de ser el teu regal d'aniversari. Quin problema hi ha?...

- D'acord. Me la quedo... Però saps què? Si ve una guerra ens la podem vendre i sinó faré fotos per deixar-ne constància...

Com una cabra!

Felicitat 2...

2010-05-14T13:27:00.001+02:00

Em sé fresca com un pelicà...

El llenguatge sexista ens traeix: prefereixo ser l'spiderwoman...

La Felicitat...

2010-05-07T20:53:00.003+02:00

La petita juga a futbol al passadís amb el pare.

Els sento riure -ella vol la pilota i l'agafa com una jugadora de rugby-.

Ell li diu, -passa-me-la, és més divertit!

A la cuina, al radiocassete fúcsia sona un recopilatori de blues, en Leadbelly per sobre l'extractor que s'emporta els fums del peix que ens cruspirem per sopar.

Hem estat pintant amb témperes i ceres.

Hi havia més pintura a les mans i a la taula que al paper...

Sortim de la banyera.

Em couen els ulls.

Faig olor de primavera.

La Liana aquesta setmana no ha planxat.

Ha comprat geranis.

El balcó fa un goig que enamora.

Que el temps es pari...

http://www.goear.com/listen/87de345/good-morning-blues-leadbelly

La primavera...

2010-05-03T10:50:00.003+02:00

Encallada

entre el roig bambarol

i el verd espiga de blat

sota un cel immens de cotó

Verde que te quiero verde...

2010-04-27T15:03:00.000+02:00

Asseguda al tren miro com passen els verd d’infinites intensitats. La primavera esclata com ho fan les hormones adolescents. El paisatge se’m posa al cos i sóc verda i blava i un sol que s’acomiada m’omple de taronges, roses, liles, vermells.

Fileres de ceps ondulen per les carenes. Pins i matolls. Casetes multicolors amb hortet. La sinuositat dona lloc a àmplies extensions de presseguers arrenglerats, pomeres i perers emmarcades pel cel immens, infinit. Aquest cel d’un blau, blavíssim, esquitxat de núvols lila quan la tarda cau. Aquesta plana que em defineix, que em pertany i a la que pertanyo i que tant estimo.

Miro per la finestra amb uns ulls oberts i curiosos i intento que la retina sigui una pel•lícula fotogràfica que emmagatzemi aquesta imatge eterna a la meva memòria. Que la pugui buscar quan arribi l’hivern, quan sigui lluny, quan em tanqui entre quatre parets per descriure aquell instant etern.

I em sento tant petita, tant minúscula, tant diminuta i prescindible i tant enorme, tant amplia, tant gran i immensa.

Sóc sol que decau, que s’amaga, que fuig.

Sóc raig que desapareix, que no arriba, que refreda, que mor.

sóc au fènix que reneix.

Caic i m’alço, caic i m’alço, caic i m’alço i amb cada esgarrinxada aprenc.

No sé ben bé que aprenc del cert.

Però aquí estic, aturada en aquest instant que és meu i que ja ha passat i que roman. Una fotografia dels sentits.

La plana que envolta plena de vers forts, profunds, opacs.

Sóc verda. Un enciam.

No vull que el tren s’aturi. No vull tenir destí, no ara, no en aquest precís segon.

Romandre verda i blava i taronja i rosa i vermella, com el paisatge que m’engoleix.

Grrr....

2010-03-09T11:24:00.000+01:00

He descobert que quan m'enfado amb el món deixo de reciclar.

Senyola male...

2010-02-26T10:36:00.000+01:00

El bebè, que ja no ho és, es tira en planxa i plora, vol “la levita del masel”.

Avui anem amb temps i la deixo xisclar uns minuts que s'esbravi.

Més tard em crida un NO rabiós d'adult prepotent quan li demano que es posi la jaqueta i amb la seva minimaneta minúscula toveta de cotó em clava una pantoflada en tota la cara.

Sóc una estàtua. Em quedo glaçada. No tinc resposta.

No sé si tornar-li, si fer un viatge al racó de pensar o si tirar-me a terra en planxa i estirada bocaterrosa posar-me a udolar, com ella.

El bebè, que ja no ho és, reconeix la meva estupefacció i para en sec.

"Mama petó, peldó". I m'abraça.

Al cotxe, de camí a l'escola, penso en silenci mentre la ràdio omple el buit.

Nens amb responsabilitats, la d'anar a l'escola entre altres, amb dos anys.

Encara bo, em dic, alguns, amb mesos.

Volem, contra natura, bebès adults que no molestin.

Aprenc a mesura que m'hi vaig trobant.

Metòde acció-reacció-conseqüència o assaig-error, tant se val.

Arribo tard. A la feina, el més calent a l'aigüera.

Ho intento.

No puc ser la millor en res a mitja jornada.

Tanco els ulls...

2010-02-26T09:34:00.000+01:00

El mar en calma.

Bategs en cada ona

i el vent respira

Sub rosa...

2010-02-01T11:33:00.002+01:00

24 hores de secrets, de cartes màgiques, de vi, d'arròs basmati, d'ungles i llavis vermells, de xocolata desfeta, de magdalenes de canyella i sèsam, d'emprovar-nos roba interior, d'imaginar, somiar, parlar, confessar, riure i plorar.

Hores marcades per la rosa, la feminitat, les rialles de dones que saben molt bé quin és el preu del temps. Gelat de rosa i de violeta, dansa del ventre, professor rialler de veu profunda i mirada tendra amb palestina embolicada al coll, melmelada de rosa de l'amo del badulaque, focaccia d'escalivada i idees més clares pel que fa a la reflex de l'fnac.

Al tren sóc una anguila oliosa i suada però desprenc una aroma a rosa que perfuma tot el vagó.

El veí del seient 8C ronca sorollosament.

Em miro als ulls al vidre de la finestra que s'ha convertit en un mirall. Estic esgotada, enyorada, perfumada, renovada, tinc ganes d'arribar i besar els meus, acariciar-los, redescobrir-los. Estic esgotada. Estic viva.

Mileurista...

2010-01-27T19:25:00.002+01:00

No tinc un gran sou.

Tinc un piset. Ni un dúplex, ni un àtic, ni una casa adosada.

Els mobles no són de fusta massissa ni el clàssic rústic català.

Visc en un poble petit .

Tinc un cotxe que sembla de joguina.

Menjo carabasses de l'hort del meu pare.

Em compro els jerseis a la botiga del poble del costat i les sabates no són de marca i quan ho són és perquè he aprofitat les rebaixes.

No fumo.

No tinc enveja dels qui tenen totes aquestes coses que jo no tinc. Els planyo, especialment si són mileuristes, com jo.

No sóc garrepa, sóc intel·ligent.

No vull que els meus diners els gaudeixi el banquer de torn (que ja ho fa més del que m'agradaria).

Me'ls gasto com em dona la gana.

Amb caps de setmana com el que arriba ara.

Yiiiiiiiiiiiiiiiiijaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

Sol, solet...

2010-01-20T11:41:00.000+01:00

Avui tinc ganes de plorar. Em conec. Forma part del meu caràcter dual.

Tinc un sol punt en què la Shakira i jo ens assemblem i no és en la capacitat contorsionista.

Diu que el fred la fa plorar. A mi, de vegades, també em passa.

Fa dos anys esperava amb la inquietud més gran de la meva vida que s'acabés l’espera en aquella sala freda i silenciosa i em portessin amb el meu bebè de mitja hora de vida.

Diuen que ja no es fa. El bebè i la mamà resten juntets.

Dos anys.

Dos increïbles i rapidíssim anys.

Primer Haikú...

2010-01-16T09:36:00.000+01:00

parlen els llavis

sorda i muda et contemplo

i els ulls et besen

Flaix de felicitat...

2010-01-14T10:11:00.001+01:00

Dos pams d'aigua. Un pam d'escuma. Un bon raig de sabó Nenuco extra suau amb mel i camamilla.

La Núria riu i juga. Treu la llengua i es menja l'escuma com si es tractés de nata muntada.

Ànec, dinosaure fúcsia, dinosaure blau, granota, peix, dofí i cocodril de plàstic de 30 cm de llargada.

La banyera és un zoològic.

El pare se l'emporta. A l'altre bany crema hidratant pel cos, una altra pel culet, una tercera per la cara. Samarreta d'esquirols apelfada. Pijama de la Minnie Mouse rosa xiclet. Sabatilles vermelles amb velcro. Assecador.

La mare enfonsa el cap en l'aigua amb olor de bebè. No és gens ecològica. Omple amb aigua bullent la banyera fins que li cobreix tot el cos i tanca els ulls. Només espia el nas i la boca, els genolls i els pits, que ja no són el que eren. Icebergs color mel en un mar envellutat de merenga.

Suren petites barques a la deriva en l'escuma quieta.

Els dinosaures i l'ànec i la granota i el peix i el dofí i un cocodril de plàstic de 30 cm de llargada.

Perpetuïtat...

2010-01-12T11:53:00.000+01:00

No crec en déu.

No crec en el cel, ni en la reencarnació, ni en la resurrecció, ni en el més enllà.

Crec en l'aquí. En aquesta vida que ens fuig minut a minut, instant rere instant.

En aquesta vida finita. En cap més.

En aquesta limitada vida que ens fa eterns. Que ens fa transcendir dia a dia.

Si em toques, si em mires, si em parles, estàs amb mi. Si estàs amb mi, mentre jo visqui, tu hi seràs.

Si et toco, si et miro, si et parlo, estic amb tu. Si estic amb tu, mentre tu visquis, jo hi seré.

Si toques, si mires, si parles, estaràs en el cor d'algú i mentre aquest algú visqui, jo, que ja sóc tu, hi seré.

Una teranyina infalible d'inhalacions i exhalacions.

L'aire que tu respires és el meu i viceversa.

L'efecte boomerang o tot el que va, torna...

2010-01-10T10:20:00.000+01:00

Divendres. 7:00 hores. Son.

Esmorzars. Dutxes. Vestits. Corre-corre. Cotxe. Escola bressol. Petó.

Tallat.

Ràdio. Ricard. Liana.

9:00 Perruqueria i en acabat tot el dia per fer treballs. Pendents, ajornats, inapetents, amuntegats.

Arribo tard. 9:15. La perruquera no te feina. Divendres, després de vacances de Nadal. Ahir va pentinar una dotzena de nens. En aquest quart d'hora s'ha maquillat. A les 9:15 sembla una actriu a punt per recollir un guardó. I li dic. Guapa. Ullassos.

10:00 Serrell tallat. Cabell llis. La perruquera em diu, tens pressa?.

No, només he de fer treballs.

Que esperin. Seu en aquesta altra butaca.

I em maquilla. Ara som dues actrius a punt de recollir un guardó.

10:15 Impossible. No puc fer treballs.

No puc tancar-me al despatx amb dues passades de rimmel a les pestanyes.

Segon cafè. Banc. La caixera em diu, que guapa. La decisió està presa. Trucades. Organització.

Rebaixes.

Jaqueta, jersei, banyador, sostenidors per fer esport i sabates de taló.

(El que fa un pintallavis vermell de bon dematí!)

Recordo un missatge de Vodafone. Tens 120 euros per canviar-te el mòbil. Hi vaig. No hi ha cua. Telèfon nou 3G. Ni un ral. Dec inspirar positivisme. No em bescanvia els punts. Tots, encara, per a mi.

Dinar amb les meves ex companyes que no ex amigues.

Havia de ser un entrepà ràpid. Però la que té pressa ja no en té. Li han anul•lat la classe d'anglès.

Restaurant Italià. Mitges llunes d'espinacs amb salsa de tofu. Te verd. Rialles. Fotos amb el telèfon nou.

Qui sap com va l’aparell ja fa un temps que va passar de la cinquantena.

Recordem el viatge a Astúries passant per Santander i el senyor que ens va fer una foto a totes tres al Sardinero, davant del Palacio de la Magdalena. No així, no. Al revés. No, de l'altre costat. I finalment és va fer una foto del seu ull.

Comiat. Petons i abraçades.

Escola bressol.

Rebuda meravellosa.

Caseta.

Banyera.

Berenar/sopar.

Dinarets a la cuineta. Vestim la nina. Contes.

Papa.

Bibe.

Llitet.

Peli de pirates amb l'Errol Flynn.

M'adormo al sofà arraulida amb els peus a la seva falda.

I els treballs? Oblidats sobre la taula del despatx.

Demà.

Tot el que fa una rialla de bon matí i una floreta sincera.

Fum, fum, fum...

2009-12-28T11:10:00.000+01:00

No et diré que el Nadal m'agradi.

No et diré que el Nadal l'odiï.

Ni una cosa, ni l'altra.

fifty-fifty

Però sí provoca en mi certa emoció.

M'emociona quan veig els llums vaporosos que guarneixen el carrers emboirats,

quan trobo la soca tapada amb la manteta i amb les peles de la mandarina al platet,

quan rebo les olives de la cistella de Nadal,

quan preparo un lot amb cel•lofana i torró de xocolata pels fills de la Liana,

quan escolto los “niños del coro” interpretat per la Ginestell,

quan veig els Pastorets al Casal amb un so pèssim i el Llucifer no pot continuar perquè s'està pixant de riure,

quan penso amb un munt d'adults jugant al carrer al "un, dos, tres, soldadito inglés sin mover los pies",

quan el dia de Reis, abans del dinar, ja he descobert, gràcies a unes meticuloses investigacions que han durat deu dies, quin és el cercle de l'amic invisible.

- Ben mirat, potser sí que m'agrada en Nadal.-

Vaig a preparar la carta a Ses Magestats d'Orient....

I, tot seguit, a interrogar els familiar. Enguany estar molt difícil esbrinar qui és qui en l'amic invisible.

Tinc un gran repte...

mmmm...

Resistència...

2009-12-21T20:27:00.000+01:00

L'Oracle...

2009-12-21T10:13:00.000+01:00

Potser és perquè està a punt d'acabar l'any.

Potser és perquè està a punt d'acabar una dècada.

Potser són les hormones.

Potser és el fred i la boira.

Potser és el temps que no s'atura.

Ahir aixecàvem la copa i estàvem atens a l'efecte 2000.

Fa unes hores tocava per primer cop un bitllet de 10 euros.

Fa uns minuts estava de part.

Crisi existencial?

Oh, bell Oracle! Savi Oracle! Que aguantes els meus gemecs a l'altre costat del telèfon! Manifesta't!

- Si continues així acabaràs prenent-te orfidals per dormir...

No hi ha temps per replantejaments.

El savi Oracle ha parlat.

Pugem al tren...

2009-12-19T11:28:00.001+01:00

tic-tac, tic-tac

10'

no és cert que el tren passi només un cop

hi ha milers de trens que van i venen

tic-tac, tic-tac

espero el proper a l'andana

el fred em fa tremolar l'ànima

tic-tac, tic-tac

tanco els ulls

bruixeria

tic-tac, tic-tac

busco en el vidre el teu reflex

tic-tac, tic-tac

els trens sempre acaben arribant

la darrera estació és tant evident

que el fonamental és el trajecte

tic-tac, tic-tac

més que un desig, una esperança

la multitud t'obliga a pujar-hi

no hi ha cares conegudes

converses alienes

tic-tac, tic-tac

txuuu-txuuu

no és difícil agafar un tren

el difícil és coincidir en el lloc i en l'hora adequada

Mens sana in corpore sano...

2009-12-17T11:13:00.000+01:00

L’estació meteorològica de la finestra del tercer pis em diu que me’n vagi cap a casa, em posi el pijama i els mitjons gruixuts i que arraulida al sofà, em tapi amb la manteta de patchword.

El meu cos, però, m’empeny a la piscina.

Banyador, sabatilles, casquet, ulleres, barnús, pala i aletes. Preparada.

Un raig de sol traspassa el tancament de metacrilat. Llums divines il•luminen el carril. Les segueixo, les admiro, les intento retenir entre les mans amb cada braçada.

L’aigua calenta em purifica, em reconforta. Torno a l’úter matern.

Amb cada respiració, amb cada exhalació, fuig un pensament.

Amb cada viratge sóc més líquida. Em mimetitzo amb el medi.

Les pulsacions augmenten. L’esgotament em fa prendre consciència de cada múscul.

- Per què m'atreveixo a menysprear el meu cos? -

Ja no sóc mare, ni treballadora, ni alumna, ni mestressa, ni esposa...

Només em falten les brànquies per ser sirena.

La teranyina...

2009-12-16T09:55:00.002+01:00

De vegades el món se'm fa petit i un centpeus em fa pessigolles a l’ànima.

I voldria volar i voldria dir i voldria anar i voldria fer i voldria ballar...

De vegades el món se'm fa immens i t’agafo la mà per sentir-me protegida.

I voldria arrelar i voldria callar i voldria tornar i voldria abraçar-te i voldria romandre ...

El cercle és tanca. Callen els ecos dins meu. Silenci.

Déu és una aranya d'infinites potes que fila una teranyina de seda delicada.

El Nadal...

2009-12-13T09:55:00.003+01:00

Mama, ja han posat el Nadal.

- no ho haguès pogut definir millor -.

La Nada...

2009-12-12T08:58:00.001+01:00

L'hivern arriba de sobte.

Finalment els llums de Nadal i els carrers guarnits prenen sentit en un món engolit per la "Nada" de'n Michael Ende.

Voldria ser jersei de llana per abraçar-te.

La rateta ...

2009-12-07T22:19:00.006+01:00

Com la rateta que escombrava l’escaleta, tot d’una, ensopego amb un regal inesperat. No és un dineret. L’obsequi que m’he trobat no té preu.

Tot resta en silenci. Els malalts dormen. M’he trobat inesperadament amb una estoneta.

Com gastaré aquests minutets? – en dic amb veu de rateta melosa.

Em trec la còfia d’infermera i rebo els pretendents que rivalitzen per guanyar-se el meu temps preuat.

Per allí passa un llibre suculent. Em queden quatre fulles per liquidar-lo. Però, de cop i volta, el llibre nyequeja. Es transforma en un aneguet lleig que no em sedueix pas.

En acabat, se m’apareix un exercici d’anglès que comença a bramar escandalosament. Quin ase més dropo!

També em vol festejar un gos rondinaire que em borda des de la tele amb el lladruc més maldrestre que mai he escoltat.

De sobte, un gatot pelut, sense raça ni llinatge, ni botes ni barret, em miola temptadorament des del seu llit.

Em diu, vine, vine amb un mèu-mèu que evoluciona fins convertir-se en un cant de sirena.

No m’hi puc resistir.

Levito fins al jaç i em cargolo al seu voltant. Els ulls em pesen. Noto la fiblada de la mosca tse-tse mentre em ressona dins el cap el Preludi a la migdiada d'un Faune.

Caic en un son profund sense somnis.

Acaba la sonata. Em desperto amb el cap embotit. Els malalts em reclamen.

Maleït gatot robador de temps!

La cara al vent...

2009-12-04T10:59:00.004+01:00

El despertador no ha sonat. Merda! Corro preparant l’esmorzar. Em dutxo en 3 minuts. Vesteixo el pollet de pressa. Samarreta, jersei, jaqueta i anorac. La caputxa i els guants. Un capoll. Carrego el farcellet al cotxet. Fa més embalum l’embolcall que l’interior. Surto de casa amb els cabells encara humits. L’abric mal botonat. La bossa oberta. El fulard oblidat sobre el llit. Avui tampoc hi ha cole. La meva crisàlide encara està enfebrada. Arribo despentinada i suada a casa la Lula. Ella ens rep com una vedet dalt de l’escala. S’acaba de llevar i amb bata i sabatilles manté l’elegància de la ballarina que mai ha deixat de ser tot i els anys i la pròtesis de maluc. L’esquena recta. Les cames primes. El batí blanc perfectament lligat a la cintura esvelta. Quin abisme. Tiro l’abric a terra. Estic amarada de suor de tant córrer carrer amunt contra la fúria d’un vent gelat que avui bufa. No hi ha hagut cançoneta pel camí. Amb prou feina puc respirar. Ens mira per sobre les ulleres i exclama, ai, aquesta mama tardanera! Ploraria. Un udol nascut de les entranyes. Però mantinc l’ànim. Deslligo la petita. Li trec l’anorac, la caputxa, els guants. Quina papallona! La beso. Em diu adéu amb la seva petita maneta calentona. Tanco la porta. Busco dins la bossa la xocolatina que ahir no em vaig menjar. La que acompanya el tallat que em posen rialleres cada matí les noies del forn de pa, just al costat de la sacarina. La xocolata se’m desfà a la boca mentre el vent gelat que bufa amb força em fa rodolar llàgrimes galtes avall.

Només una...

2009-12-01T13:05:00.003+01:00

Quina llàstima poder viure només una vida...

Pessigolles al clatell...

2009-08-03T21:05:00.005+02:00

Feia tant de temps que no obria el blog que m'ha costat uns instants fer memòria del coi de la contrasenya. - Com era? Les neurones s'esmeren i van al departament de les contrasenyes i tot d'una repassen la del Yahoo, la del Facebook, la de la UOC, el pin del mòbil i el de la targeta de crèdit. No és cap d'elles. He de simplificar. Les hauré d'homogenitzar... - M'he convertit en una autèntica voyeur cibernauta. Només miro, només llegeixo, xafardejo... Punt. Només et miro, et llegeixo, et xafardejo... i punt. No hi ha massa coses interessants, és una autèntica pèrdua de temps. Tret de les de sempre i alguna sorpresa de tant en tant. Darrerament em pregunto quina necessitat tinc de fer públic res de la meva vida. Qui hi ha al darrera, qui mira, qui xafardeja... Que busques? Que vols? Perquè em llegeixes? I perquè et continuo mostrant? Si et vull dir res perquè no despenjo el telèfon i et truco i xerrem una estona i m'expliques com et va la vida i jo t'explico com em va la meva? Perquè no t'envio un mail amb una bonica frase personalitzada? No. T'envio un toc al Facebook i un "devuélveme una sonrisa" i obro una galeta de la sort de tant en tant per deixar constància que sóc allí. Si no et conec, si no tinc el teu telèfon, si no ens hem mirat mai els ulls, si no ens hem explicat mai cap secret, si no hem compartit ni rialles ni llàgrimes, si no ens hem fet mai cap confidència, perquè ho hauria de fer ara i perquè no me n'expliques tu una? Quid pro quo. Us penseu que no hi sóc, però us espio...

ABBA....

2009-05-12T09:59:00.004+02:00

ABBA!! Mamma Mia!!

Centpeus...

2009-04-15T10:30:00.001+02:00

Fa uns dies que noto un lleu batec d’ales de papallona per dins les entranyes, això, o un centpeus es passeja estomac amunt estomac avall. Seran les seqüeles del licor d’herbes asturià? Os punyeter! El sisè sentit està alerta, alguna cosa ha de passar. Quin incògnita més absurda, pensaràs. De coses sempre en passen... Ahir vaig somiar que em trobava un bebè en un container i que em començava a sortir llet dels pits. Avui llegeixo que han detingut una parella a Dènia. Papallones traïdores...