
He sigut víctima de’l xantatge emocional més barruer del món.
La meva filla de 9 mesos en sap un niu de fer xantatge emocional.
A més, comença a dominar diferents estils, si no li funcionen els plors sense llàgrimes i els crits desesperats comença a fer-se la simpàtica, a fer les rialles més falses que he vist mai, a demostrar tots els seus aprenentatges i progressos.
Em fa hola amb la maneta, acluca els ulls, t'ensenya les dents noves, fa cara de dolenta, arrufa el nas, treu la llengua, fa la pedorreta i... diu mama mirant-te amb ulls brillants de dibuix anime o manga japonès.
Sóc víctima d'un xantatge emocional pur i dur i en comptes d'enfadar-me o sentir-me ofesa he de girar el cap enrere perquè, no ho puc evitar, m'entren ganes de riure.
Quina gràcia veure la Candy Candy associada al títol de xantatge emocional. Allò sí que era xantatge!!
ResponEliminaSi que són llestos els bebès!Ho perceben tot!