Avui tinc ganes de plorar. Em conec. Forma part del meu caràcter dual.
Tinc un sol punt en què la Shakira i jo ens assemblem i no és en la capacitat contorsionista.
Diu que el fred la fa plorar. A mi, de vegades, també em passa.
Fa dos anys esperava amb la inquietud més gran de la meva vida que s'acabés l’espera en aquella sala freda i silenciosa i em portessin amb el meu bebè de mitja hora de vida.
Diuen que ja no es fa. El bebè i la mamà resten juntets.
Dos anys.
Dos increïbles i rapidíssim anys.
Dos anys irepetibles, magnifics.
ResponEliminaEl tresor més gran que es pot tenir el tenim nosaltres.
El seu sonriure, la seva mirada, la tendresa.
T'atimo Bulita, em va dir un dia.
I jo també t'atimo, molt, molt, i molt.
I a tu també que sempre em dones alegries, em protegeixes i em dones la raó encara que no la tingui.
Un peto molt gran, immens.
Bulita
Igualment.
ResponEliminaIgualment el petó, les alegries i la protecció.
t'atimo bulita...