9/11/11

Escriure...




Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Fa uns dies que aquesta màxima em martelleja.
La vaig escoltar de la veu d'una historiadora. Divendres. A la presentació del seu llibre. La guerra. Els morts. Els bàndols. El poble.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
EQMEVD se'n va a fer un cafè.
He estat temptada d'anar-me'n amb ella al forn de pa a sucar-hi un magdalena. D'aquelles integrals o farcida de xocolata... Una magdalena.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Mai.
Ningú.
Mai.
En qualsevol cas, jo sí hauré de llegir-ho, ni que sigui un sol cop, per mirar que no hi hagi faltes, que tot plegat tingui sentit...
Ara.
Jo.
Ara.
Quina estupidesa de post.
Mai. Ara.
Ningú. Jo.
Escriure. Fer-ho com si mai, ningú, no ho hagués de llegir.
Escriure. Fer-ho com si ara, jo, ho hagués de llegir.
...

6 comentaris:

  1. Montse9 de novembre del 2011, a les 8:05

    Si senyora. Escriu!
    M'agrada llegir-ho.

    ResponElimina
  2. EQMEVD9 de novembre del 2011, a les 8:58

    Ets la gallina més reguapa del món. Jo sempre tinc ganes de llegir-te, princesa de la boira :)

    ResponElimina
  3. Rafael Meyerhofer9 de novembre del 2011, a les 10:12

    ...no pateixis...no ho hem llegit :)

    ResponElimina
  4. Pilar9 de novembre del 2011, a les 10:47

    ...Escriure...

    ResponElimina
  5. fanal blau9 de novembre del 2011, a les 22:46

    Noia...havia perdut l'enllaç, però així retrobada, jo continuaré llegint, ni que sigui, de vegades, en silenci.

    ResponElimina
  6. carina11 de novembre del 2011, a les 21:23

    Escriu, escriu molt, ho fas bé, molt bé.

    ResponElimina