29/12/11

tic-toc-tac catacrac...


alguna cosa no rutlla,
com un rellotge imprecís
que s'avança o s'endarrereix.
ànima somorta.
boira insondable. 
essència erma.
buit xuclador
que a mesura
que s'omple 
es fa més pregon

3 comentaris:

  1. Pilar29 de desembre del 2011, a les 14:03

    Fins i tot el no res és ple d'energia, més enllà de l'aparença i del tòpic.
    De vegades el buit provocat per la comedia amb què es disfressa l'important, m'avorreix. Sort del drama que m'arravata, m'allibera, em mostra sinceritat i em convida a veure quelcom més del que se'm presenta en un primer moment.
    Estàs molt reflexiva, Marcelina. Potser n'has de fer llistes!

    ResponElimina
  2. Carmen30 de desembre del 2011, a les 20:22

    ¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
    amb les espases i les batalles?
    L'única estrella que prenc per guia
    és la del gaudi i de la música.
    Feliç any 2012!!

    ResponElimina
  3. res3 de gener del 2012, a les 14:25

    rellotges deformats
    ombres d’hores buides
    potser
    (dies vermells)
    acolorint
    nits platejades
    potser demà
    prendràs el vol
    salut estimada!

    ResponElimina