La veu m'atrapa.
Sons com gotes de pluja fina relliscant suament per les parpelles tancades.
Com els tous dels dits resseguint-me l'esquena.
Dibuixant rínxols imaginaris,
tombarelles de dofí,
espirals de Fibonacci,
isòbares recargolades,
vuits horitzontals fins l'infinit.
Em quedo atrapada en la teranyina de la veu dolça.
Giragonses a l'esquena.
Em quedo atrapada en els silencis.
Les espirals ballen i s'entreguen a la tebiesa del poema.
ResponEliminaEl perfum de l'estrofa dibuixa la carícia.
Tot gira a partir d'un punt central; fins i tot el silenci, que viatja des de lluny.
Una dolça veu t'atrapa amb les seves teranyines...
ResponEliminaPerò també t'atrapen els silencis...
És com un pentagrama emocional!
Petons.
atrapat
ResponEliminallegint-te sent olor de màgia
passejant per l'aire
sent el.lipses diferents
però familiars
mesclant-se en teranyines transparents
surant entre trunyelles
i camins entrellaçats
silenciat
per dos mons
d'incògnits astres
penetrats de màgia
besades platejades de setembre