Barret màgic...

Tinc unes ulleres que m'arriben als peus.
Se'm tanquen les parpelles a la que m'assec al sofà.
Torno a tenir aquella son perduda de l'adolescència, torno a ser capaç de fer una becaineta a qualsevol hora i a qualsevol racó.
Esmorzo amb son, em dutxo amb son, treballo amb son, dino amb son, recullo el pis amb son, dono el pit amb son, faig pessigolles a la gugui amb son, i, fins i tot,... dormo amb son.
ups!... umm.... que passa... ah!... estava somiant que escrivia al blog....

Mesimersari...

Ni un, ni dos, ni tres, quatre!
Encara no arriba als cinco lobitos... avui... quart mesimerari!
Per molts anys gugui!
Quina celebració... avui toquen vacunes... quina llauna.
Perquè representa que t’han de salvar de patir algunes malalties, que si no...
Hi ha molt a dir amb el tema vacuna... i això que no en sóc gens ni mica d’experta, però se suposa que fem el que toca i ser bons pares educats i corderets...
I amb la targeta a punt, perquè, entre moltes altres coses, són una estona cares!
Tot sigui perquè els pneumococos no t’atabalin.
Feliç dia del teu quart mesimersari, princesa!

Pedorretes...

Segons la Unesco hi ha més de 6.500 llengües al món. No són pas poques. L'any 2.005 hi havia al planeta Terra 6.453.628.000 habitants. (A hores d'ara devem ser alguns milions més...)

Per tant, fent ús d'una bonica regla de tres, ens n'adonem que cada 100.000 persones aproximadament, parlen una llengua diferent... I això sense contar el Parsel, el Klingon, l'Èlfic o l'Esperanto.... O el meu preferit i tot just acabat de descobrir, el llenguatge Pedorreta.

I encara ens estranyem que en aquest món no hi hagi manera d'entendre'ns?

D'excursió...

Anem d'excursió.

A on? A París?

(Quin glamour!...)

A comprar al Mercadona.
Vens?

FRIGODEDO

Ja he estrenat l'estiu que encara no ha arribat.

L'estiu només es pot estrenar rellepant amb delit un bon gelat.

Ni una taronja tropical, ni una terrina de hagen das a la xocolata belga, ni un tornado, ni un calipo de llima, ni un solero, ni un corneto, ni un magnum frac double xocolat, ni un colaget (no se si encara es fan), ni un dracula, ni un corte tres sabores, ni un banana split, ni, tant sols, un negrito, ni un almendrado.

La Núria fa dies que celebra l'estiu que encara no ha arribat.

A ella el que li va és el Frigodedo.

Expectatives...

Comencem l'any i ens proposem perdre pes, deixar de fumar, anar al gimnàs i estudiar anglès o el que sigui per la UOC, i tot de tacada...

Comencem el mes i ens proposem no gastar tant en telèfon, aprofitar el gimnàs ja que el rebut ja ens l'han passat pel banc, intentar reduir el consum de calefacció, demanar hora a la depiladora amb temps, no deixar les PACs per l'últim moment i estalviar una mica...

Comencem la setmana i ens proposem començar de nou el règim, no saltar-nos la classe setmanal d'anglès, ni la classe de spinning una altra vegada, fer-nos les celles amb temps, participar en el debat on-line amb una intervenció amb cara i ulls i no de pressa i corrents, i acabar aquella tasca pendent que fa dies que arrosseguem per damunt la taula del despatx...

Comencem el dia i ens proposem no estressar-nos massa i alhora enllestir la feina ràpid, esmorzar bé, però sense calories, anar al gimnàs però anar a dormir aviat, planxar la roba, però fer una estona de migdiada, passejar la canalla, però havent revisat primer els correus de la UOC...

Jo el que vull és fer vacances, però alhora, aprofitar per fer neteja a fons de casa, que tinc els vidres translúcids...

Que arribi el cap de setmana de nenes i alhora aprofitar el Medieval, la jornada de portes obertes, estar amb la Núria i tirar-nos les cartes...

Actualitzar el blog, però gravar quatre publis i fer tres dossiers, i mirar el correu de la uoc, i ser més assertiva i dormir un parell d'horetes amb el cap recolzat damunt el teclat de l'ordinador...

En definitiva, necessito dies de 72 hores, o tres vides....

Tic-Tac

Quina llauna, vivim la vida a contrarellotge.
Com si no provoqués ja prou angoixa un tic-tac insaciable que corre constantment cap a l'infinit, cap al demà, cap al desprès.
Ens ha tocat viure en una societat que no conta les hores, les descompta, conte enrere per fer-ho tot.
Em queden dos dies, dures hores, dos minuts, dos segons per a fer.... el que sigui que haguem de fer, important o no.
Anotem a l'agenda tal activitat, tal reunió, tal trobada o tal tasca a mesos vista i anem descomptant el temps, que com una gota malaia que va cruspint-se pàgines i pàgines de l'agenda. De fet, escric ara més pendent del rellotge que d'una altra cosa.
He d'enllestir un milió de coses i el temps no s'atura...
Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, .......