9/9/15

156 setmanes...




M'escolto
i en el meu silenci
hi ha els teus ulls transparents.

Dits envellutats
que dibuixen somriures a la pell.
Pessigada elèctrica a l'estómac.
Agulles al clatell.

Pedres arrodonides i polides.
Només el temps i les onades les poleixen.
Joies de pedretes ordinàries.
Fes lliscar la mà a la butxaca.


T'escolto
i en el teu silenci veig els meus ulls transparents.

Dits envellutats
que et dibuixen mots a la pell.
Pessigada elèctrica al clatell.
Agulles a l'estómac.





James Blake 

19/8/13

Nit d'estiu al poble...


Miquel Martí i Pol


nit d'estiu al poble

el vol d'una mosca
passes llunyanes que s'escolen per la persiana abaixada
com un xiuxiueig perenne, el ventilador de l'ordinador

poesia 

les mores del camí del Calvari, negres i dolces
el vent bufant entre les canyes 
les gotes d'aigua gruixudes a les fagedes del Montseny


una rialla infantil, alegre i aguda
la respiració alentida de qui dorm plaent sobre el meu pit
manyagueries al cabell amb olor de net


petons, com un plugim, a les temples
els ulls a l'alçada dels núvols al pic dels Pirineus
la lluna com un tall de meló resplendent

la poesia, com la bellesa, està en els ulls de qui mira

una mirada, que hi veu, com un raig X

27/5/13

Passava per aquí...


Dubto, com les margarides de la Pilar...
Dino o actualitzo el blog?

Toc-toc... Puc entrar?
Hi entro...
I em trobo un comentari pendent de moderar i un parell d'invitacions al Linkedin que m'he fet a mi mateixa...
Vaig tocar un botó i la vaig liar parda, com diuen els de casa.
He enviat invitacions al Linkedin a deu i a sa mare. Rectifico, a tord i a dret, o em tocarà pagar un euro.
Si voleu fer-vos rics compreu accions de la fàbrica de les paraulotes de la Marcel·lina...

Tinc gana.
I un conte a mitges ja fa temps, un temps que comença a ser llarg.
No el conte, que el tinc tot just començat.
Tot just i necessàriament començat.
Sinó el temps que fa que m'hi vull posar per enllestir-lo...
En fi, al conte, els dos protagonistes volen tocar el cel...
Juanjo Garra avui s'ha quedat al cel dels sherpas.

El temps s'esmuny. Se'n va. Fugisser. Siau.

Mirar enrere per recordar d'on venim i per saber on volem anar.
Mirar enrere i reconèixer que els temps que descomptem està ben emprat.
Mirar enrere és necessari.
Per agafar embranzida per resseguir amb el tous dels dits l'univers infinit que es dibuixa en les constel·lacions arran de pell.

Tinc un temps. Curt.
Me'n vaig a dinar.

Martirio amb Chano Domínguez – Alma Mía


5/4/13

360º...



he estat giravoltant:
baldufa equilibrista

ara sóc jo l'eix

gos vell
-que tot just ha aprés a ensumar-

Observo en 360º

agafats de la mà 
l'horitzó inabastable 
ens abraça


21/2/13

El tacte que tens...

El tacte que tens,
esdevé en un vaivé
d'onades salades.
Ballem a compàs
danses tribals
invocant la pluja.
Ritual ancestral,
tabals i udols
ressonant dins la cambra.
Tempesta:
em transformo en llamp i en tro,
i tu, en pluja fina.
M'abraces el cor,
magnetitzant-lo
amb electricitat pessigollera.

Dead can dance - Yulunga

20/2/13

Ingràvida...


Si miro enrere
les cames em tremolen,
quin pou, la vida!
Miquel Martí i Pol 


Rellegeixo correus antics que vaig enviar al meu alter ego gallinaci, temps enllà.
S'han anat succeint els dies, els mesos, els anys...
Setmanes guixades que s'escolen una a una en passar pàgina de l'agenda. 
No para de giragonsar el rellotge de sorra, 
tot dibuixant espirals hipnòtiques.
En algun punt, el camí es va fer lleuger sense motxilla. 
Avui, de tant ingràvida em torno núvol.
I de cop i volta el temps s’alenteix fins aturar-se.

Petons entre camions - Anna Roig i l'ombre de Ton Chien