Enfilant signes
cuso i lligo els meus cercles
de coloraines.
Una llum màgica
Fa 1 setmana
2/3/11
Muses i musos...
Desfer-se els botons de la camisa,
ensenyar els pits a la platja,
mostrar una piga en una natja,
explicar un secret ordinari,
explicar un secret ordinari,
airejar una xafarderia.
O bé;
Trepanar-se el crani,
deixar a la vista els pensaments,
despullar l’ànima,
mostrar visceres i entranyes,
escarranxar-se airejant el sexe.
Fins on?
Per a qui?
Per a mi?
Per a tu?
De qui són els poemes?
Del poeta, de l’Univers?
28/2/11
Els somiadors van d'un cel a l'altre...
...
Papallona, fidel a tu mateixa, sigues com vulguis,
mal li pesi a la meva enyorança,
pero fes que sigui les teves ales, que la follia
m'escalfi, oh papallona!, nascuda de tu mateixa,
no m'abandonis en una d'aquestes caixes
fetes a mida pels literalistes... no m'abandonis!
Els somiadors van d'un cel a l'altre
carregats d'espills d'aigua per a la papallona.
Podem ser com cal que siguem.
Els somiadors
van d'un cel
a l'altre.
La pallona teixeix amb agulles de llum
la disfressa de la seva comèdia.
La papallona neix de la seva essència
i dansa en el foc de la seva tragèdia.
Meitat fènix, allò que l'enlluerna ens enlluerna,
espectre entre la llum i el foc.
No. No és bogeria ni saviesa, el nostre amor.
El nostre amor és així, sempre.
Els somiadors
van d'un cel
a l'altre.
...
Els somiadors van d'un cel a l'altre.
Mahmud Darwix
Per què has deixat el cavall sol?
25/2/11
No seran quatre, seran vuit...
...
Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo trajimos
nuestras vidas aquí, para contarlas.
Largamente, los unos con los otros
en el rincón hablamos, tantos meses!
que nos sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.
Ay el tiempo! Ya todo se comprende.
Amistad a lo largo
Jaime Gil de Biedma
18/2/11
15/2/11
Toc-toc
Demano permís per entrar al meu propi blog.
Estàs molest,oi?
Entenc que estiguis dolgut. T’he abandonat, marginat, oblidat durant molt i molt de temps.
Disculpa, com et deies? Sí, ja sé que això no ajuda.
És que ha passat tant de temps que no recordava la contrasenya...
6/8/10
Quíquiric...
M'aniria bé dormir un parellet d'hores més... però tinc un despertador que canta amb el gall i avui m'ha despertat fins i tot abans que el motor de l'avió Vueling que cada divendres a quarts de vuit sobrevola el meu cap per aterrar a l'aeroport veí.
El pollet escala cap al meu llit. Un quíquiriquic dolcet a cau d'orella.
- mama, mon dia. mon dia, mama. nem a asmolzar?
Au, a preparar lletetes i a sucar-hi pastes. Galetes Maries rodones i cereals de la granota endolcits.
Obro el pot de la crema de cacau i enfonsem l’índex fins la falange. Avui ha somiat amb el "ten Thomas".
Estic de vacances però aquesta setmana ja he anat dos dies a treballar, sóc la substituta de la substituta que m'havia de substituir.
Estic emprenyada: Despenjo el telèfon i començo a pitjar tecles amb una rialla de noia dolentota...
-Sí, per dimecres. Ritual Candela?. M'agradarà, oi? Amb espelmes? Un peeling per tot el cos més un massatge d'una hora? Que em caurà la babeta? Sí, sí, això és el que vull, que em caigui la babeta.
Ja hi somio... desperta...
http://www.goear.com/listen/f05e285/i-giorni-ludovico-einaudi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
