Més blanca que el blanc...

Blanc núvol de cotó
Blanc fulla de paper reciclat
Blanc dentífric refrescant
Blanc margarida indecisa
Blanc llet en tetrabrick
Blanc geisha japonesa
Blanc samarreta d'imperi
Blanc ós polar
Blanc primera enfarinada a la muntanya
Blanc panxa de pingüí
Blanc arròs bullit
Blanc foca petitona
Blanc sucrera de porcellana
Blanc ducados nicotínic
Blanc mitja lluna a les ungles
Blanc cabell gris
Blanc estrella fugaç
Blanc rialla del gat de Cheshire

Blanc rialla elèctrica
Blanc concert de wilco
Blanc joguina escampada
Blanc pluja fina
Blanc gerani en test de fang
Blanc doble capa de rímel
Blanc colònia musk
Blanc classes d'àrab
Blanc llençols nets
Blanc migdiada de diumenge
Blanc pantà de Santa Anna
Blanc amigues del poble
Blanc gat al cap
Blanc cigarreta a mitges
Blanc forat menys del cinturó
Blanc carícies als peus
Blanc abraçada del koala


En inuit hi ha una vintena de maneres d'anomenar el blanc
I només una per dir... blanc nuclear :)
Cal venir del passat i no del futur per tal que la roba quedi més blanca que el blanc...

Wilco - Impossible Germany

Els petons que no hem donat...

http://raqueldr.blogspot.com.es/

On van a parar els petons que no hem donat?

S'esvaneixen els petons que no hem donat?

Els petons que no hem donat s'evaporen transmutant-se en baf transparent.

Els petons que no hem donat se'ns enganxen al clatell quan teclegem l'ordinador.  

Els petons que no hem donat ens fan pessigolles al dors de la mà quan escurem els plats. 

Els petons que no hem donat ens remouen els cabells quan bufa ventet de Ponent. 

Alguns dels petons que no hem donat suren i s'eleven com globus d'heli fins a besar el cel. 

Els petons que no hem donat, els càlids i humits, es condensen formant núvols de cotó ensucrat. 

Aquests petons que no hem donat ens esclaten a la cara, en mirar el cel, quan plou.

Gota a gota. Petó a petó.  

Quan plogui, pluja fina i fresca, enretira el paraigües. 

Obre la boca.  

Treu la llengua. 

Deixa que milers dels petons que no em donat ens retornin a la pell.

South San Gabriel - Emma Jane

Les coses són com mires...

Si les coses són com mires,
són brillants,
són transparents,
són enigmàtiques.

Si les coses són com mires,
són franques,
són profundes,
són senzilles.

Si les coses són com mires,
estan plenes de milers de milions de matisos,
d'interrogants
i de respostes.

Si les coses són com mires,
estan plenes de pestanyes
i són enormes
i curioses
i enginyoses.

Si les coses són com mires,
són intel·ligents,
són despertes
i adormides.

Si les coses són com mires,
són seductores,
excitants,
captivadores.

Si les coses són com mires,
són un sol resplendent
i un mirall on reflectir-se.


vides senzilles - jordi gasión

Suposo...

Arthur Rimbaud - Iluminaciones - Veladas

Dec haver fet alguna cosa bé.

Suposo. 

No sé ben bé el què.

Llegeixo a la banyera.

Aigua calenta.

Amos sonant al radiocasset fúcsia.

So simple. 

No respira el radiocasset. 

Respiro jo. 

Inspiro i expiro, a la banyera.

Llegeixo Rimbaud. 

Auto regal madrileny, en aquell viatge en el qual vaig créixer un pam a Conca. 

Encenc el llum de quars rosa.

Obro l'ordinador.

Wilco.

Col·loco els dits a sobre del teclat. 

Tanco els ulls.

Sento pessigolles. 

Un centpeus pessigoller des del fons de l'estómac fins els dits.

Sona el timbre. 

Qui deu ser?

La Susi em baixa mandonguilles.

"Cena algo decente".

Estan exquisides.

Dec haver fet alguna cosa bé.

Suposo.

No sé ben bé el què.

Un solo de guitarra. 

Ja l'havia escoltada aquesta.

Mentre li mirava el coll de reguitzell.

Geranis. 

Voldria continuar llegint.

M'ha deixat tocada. 

Ja hi he estat. 

No hi han calderes.

Ni en Pere Botero.

No hi ha bacanals. 

Hi era jo. 

I ningú més.  

He rascat os. 

M'he quedat polida. 

Suau i polida. 

Polir-se és necessari. 

Per adonar-nos que la vida ha de passar per les mans. 

Per l'olfacte, pel gust, per la oïda... 

La vista: darrera les meves ulleres noves que són iguals que les velles.

No n'hi ha prou amb la vista. 

Dec haver fet alguna cosa bé. 

Suposo.

No sé ben bé el què.

sky blue sky - wilco

Giragonses a l'esquena...

La veu m'atrapa. 

Sons com gotes de pluja fina relliscant suament per les parpelles tancades. 

Com els tous dels dits resseguint-me l'esquena.

Dibuixant rínxols imaginaris, 

tombarelles de dofí, 

espirals de Fibonacci, 

isòbares recargolades, 

vuits horitzontals fins l'infinit. 

Em quedo atrapada en la teranyina de la veu dolça. 

Giragonses a l'esquena.

Em quedo atrapada en els silencis. 

Yungchen Lhamo - Heart

Divinas de la muerte...

Torno a estar asseguda a les escales de l'escola.
Torno a treure de dins de la meva bossa-sac enorme vermella l'entrepà de Nocilla ( el got és de les Monster High, divinas de la muerte) i el tupper amb la poma golden tallada en juliana (que m'acabo menjant jo).
Torna a queixar-se la Núria, ella volia l'entrepà de xoriço.
Es torna a menjar l'entrepà de l'Edgar. (Ell el porta de xoriço).
Es tornen a abarallar a les escales de l'escola.
Les mares fan el cul gros, com el meu. Els gelats de l'estiu han passat factura.
La Susi i jo riem. Ella començarà àrab.
Els nens s'empaiten. El món s'atura. Em miro la Núria. Ha crescut un pam.
Aquest estiu totes dues hem crescut un pam.
Torno a estar asseguda a les escales de l'escola.
Però sóc més alta, un pam més alta.
Els nens juguen a empaitar-se.
La Susi riu i jo també.

I jo, també.

Baby I want you - Amos Lee

Ulls de lluna...

ulls de lluna blava

estic on vull ser

sóc amb qui vull estar

ulls castanys de lluna

Amos Lee - Dreamin'