El divendres, faves tendres...

Mai millor dit, divendres faves tendres...
i si no que li preguntin al Bulilo...
Sort que ha parat de ploure,
perquè l'hort està ben moll...
i les faves s’estan pujant massa.
Va, canvia't les sabates!
Vols venir a collir-ne?
Entre les mates viuen grossos caragols..s
Desprès et queden els dits negres de tant pelar-ne...

He descobert que en Pitagores n'era al·lèrgic...

El dijous en compra nous...

Imelda Marcos

El gall Quiquiriquic

El gall Quiquiriquic és un gall molt eixerit,
és llest, simpàtic i polit
i el seu somriure és un delit!

El gall Quiquiriquic és guapo, fort i alt
cuina i feineja de manera genial
i te la cresta més maca del corral.

El gall Quiquiriquic està un pèl ensopit,
ha d'anar a buscar cuquets pel seu pollet petit,
i no el podrà gaudir ben bé fins a la nit.

Gall Quiquiriquic,
tinc un remei que et farà servei.
Tanca els ulls un momentet
(no passa res si mentre s'escapoleix un cuquet)
recorda la seva mirada i la seva rialla
i la seva olor agradable de canalla.

Gall Quiquiriquic
recull aviat els cuquets, concentrat a la feina i enllesteix
així les hores passaràs i aviat al teu corral estaràs.

Bon Dia Quiquiriquic
i recorda... no estiguis trist

La Gallina Marcelina

T.I.

El dimarts en compra naps...

Dimarts, segon dia de la setmana, del llatí dies Martis, dia de Mart.

Curiositat: no hi acudits de dimarts (a menys que siguin dia 13...), ni de dimecres, ni de dijous...

Són dies que passen sense pena ni glòria... no t'has de casar, ni emprendre cap viatge, ni batejar el teu nadó....

El dimarts, la Masovera va al mercat i compra....NAPS!! Quina pèrdua de temps, esperar a dimarts per comprar naps. Qui menja naps?!

Sort que tinc l'antídot (contra el dimarts i contra els naps!):

El dilluns en compra lluç...

encara n'he trobat més....

però m'ha semblat suficient...

La part positiva és que sense els dilluns

no ens agradarien tant els divendres...

Ressona la son...

Sento un arpa, serà que han vingut els àngels a guarir el meu son?...
Em fan pessigolles a la nuca.
Ara campanes llunyanes... d'un campanar antic... campanes programades per ordinador i enllaunades en mp3...
tolong.... taling... tariiiiiingggg... tirrrrrrrrriiiiiiiinnnnnnnng...
maleït despertador!
Ahir a la nit pensava: que feliç que sóc i que realitzada que em sento a la meva feina....

Ho retiro....

Por a la por...

Fa temps pensava que ja era prou feliç...

Fa temps pensava que ja tenia prous pors...

En els últims temps he aprés que no hi ha sostre per la felicitat...

però tampoc per les pors.

De fet, és proporcional, a més felicitat, més por...

Es clar que qui no te res tampoc te res a perdre.