Vacances...

Viatjar a Escòcia, al Japó, a Astúries, a Egipte, a Terol, a Àfrica, a Roma, a Irlanda, a Sitges, al 84 de Charing Cross Road a menjar pizza.

Dins una butxaca.

http://www.goear.com/listen/c324b7b/memorias-de-africa-bandas-sonoras

Dofí...

Un feliç dofí rosa

en una immensa peixera

fa tombarelles

i menja sardines.

Per la nit,
quan tot resta en silenci,

somia amb el mar.

http://www.goear.com/listen/79d7840/the-butterfly

Passin, passin i gaudeixin...

Dins una carpa de circ amb una vela acolorida,

hi ha un funambulista surant pels aires,

un domandor de lleons amb el cap en mig d'uns grans ullals,

un mag que treu flors i mocadors de coloraines dels llocs més impensables,

un malabarista a qui no se li trenca ni un plat,

un presentador que parla amb la veu engolada,

un pallasso que riu i un altre que plora,

un nen xinès contorsionista que surt d’una capseta minúscula de sabates,

 i un espectador...

que vesteix molt elegant amb el seu frac de cerimònia,

que viu amb l'ai al cor com dins la vela el funambulista, el domador, el mag, el malabarista, el presentador, el nen xinès, la mare i el pare del nen xinès senten batecs accelerats en mig del pit.

Spams...

Donat que en els tres darrers posts he rebut missatges d'un xinès amb un enllaç amb pornografia, d'un guiri anglès amb un enllaç de venda online, d'un que tenia una pàgina web de fricades relatives a còmics i superherois casposos i d'un quart que, directament, he passat d'obrir... he decidir moderar els comentaris...

Embolic...

Cada cop que agafo els casquets, -qui diu els casquets diu el carregador del telèfon o l'assecador dels cabells- em passo cinc minuts desentortolligant cables.

No, no tinc els cables creuats...

 

Ballar és somiar amb els peus...

 

 

• Un unça de xocolata negra 70%
• Sol de matí de primavera
• Un got de coca-cola light amb glaçons, llimona i palleta
• Ocells que piulen
• L’oloreta de pa acabat de fer, menjar-se la punta de la barra encara calenta
• El vent que bufa i remou els cabells
• Que s’enganxin els llençols
• Suavitzant a la roba estesa
• Migdiada al sofà
• Conte del " titonman y el chico pelfebe" explicat per la Gugui.
• Encens de sàndal
• Treure’s les sabates
• No fer res 

Joguines de nenes grans...

He de reconèixer que em costa fer despeses importants sobretot quan es tracta d'adquirir banalitats.

(dit d'una altra manera, sóc garrepa i sospeso els pros i els contres fins a l' extenuació...)

Serà perquè anys enrere, en diverses ocasions, em vaig trobar sense un ral ni a la butxaca ni al banc.

Recollint les monedes oblidades pels calaixos i sota els coixins del sofà per comprar-me tabac...

Menjant arròs i pasta i espoliant la nevera de la meva mare...

I em maleïa els ossos:

- si no m'hagués comprat aquelles sabates... Si no hagués anat tant de festa...

Mil eurista? No, ni de bon tros! No era ni tres-cents eurista!

i vivia... i anava fent... encara no sé ni com... i vivia feliç!

Hi ha una oferta irresistible.

- Fes el favor. Compra-te-la. Fa mesos que la vols. Ja vam quedar que te la compraries. Havia de ser el teu regal d'aniversari. Quin problema hi ha?...

- D'acord. Me la quedo... Però saps què? Si ve una guerra ens la podem vendre i sinó faré fotos per deixar-ne constància...

Com una cabra!