4/7/08

Casualitat o causalitat...

Cercles que es tanquen.
Un déu titellaire juga amb les nostres vides?
Un joc d'atzar absurd i estrambòtic?
Vides embrollades,
madeixes de batecs amb les que un gat entremaliat d'ulls brillants juga.
Creuament de vies; semàfors que no funcionen...
Casualitat o causalitat?
Hi ha missatge o és que no hi sóc tota?

6 comentaris:

La Gallina Marcelina ha dit...

No és la primera vegada que em passa, casualitats, punts de connexió... hi són o els busco?

Millor deixo de mirar sèries com Heroes o Lost...

Parrineta Patri ha dit...

Tant sí els busques com si els trobes la qüestió és que ja s'ha tancat el cercle, o sigui que no pateixis més.

A més a més ara ja tens un cercle per a tu mateixa o millor dit un regal que fa cercles a la nit. És la més preciosa del món mundial.

Tenim el millor regal. T'estimo preciosa

EQMEVD ha dit...

no existeixen. les casualitats no existeixen

Anònim ha dit...

La vida flueix com un rierol en primavera, arriva l'estiu i el rierol es seca, però novament amb la tardor i les plujes flueix.
Deixem que tot flueixi segons el seu ritme; res roman per sempre, encar que deixi llavors.
Bulila

La Gallina Marcelina ha dit...

bulila, que bonic. tota la raó.

Anònim ha dit...

AVUI EL NOSTRE POLLET FA 6 MESETS, MITG ANY.
PETIT CONTE REALISTA.
VET AQUÍ QUE AQUELL MATÍ NO HAVIA DE SER UN MATÍ QUALSEVOL, JO HEM TROBAVA AL MIG DEL PRAT BRESSANT-ME EN COMPANYIA DE MILERS DE TIJES QUE M'ENVOLTAVEN EL CEL PLE DE BORRIM BLANC NO DEIXAVA QUE EL SOL EM FES LA GARXINA, AMAGAT DARRERA D'UN NUBOL, EOLO GUAITAVA IMPACIENT QUE JO LI MOSTRES EL MEU PERFIL MES BELL, VA OMPLIR LES SEVES GALTES,I VA BUFAR, UN RESQUITX DE SOL EM VA ACARONAR I EL MEU COR VA LLUIR GROC EN MIG DEL BLANC. DE COP, ¡HO! HEM COMENCEN A DESFER, -M'ESTIMA, NO M'ESTIMA.- AQUI SE LI ACUT PREGUNTAR-LI A UNA MARGARIDA,¡PERÒ SI JO NI TAN SOLS ET CONEC!.
BULILA