14/10/08

Contant ovelles...

Fa uns dies que no dormo bé. Somio coses estranyes i em llevo ullerosa i esgotada. Som tant fràgils! Fer-nos conscients d'aquesta vulnerabilitat espanta. Un segon, millor dit, una dècima de segon, un nanosegon i tot se'n pot anar a la punyeta.
Aquests dies estic supersticiosa. No creuo els peus. Em toco el cap: fusta, fusta! No vull viure amb por. Amb aquell neguit per coses que no han passat. El cap s'omple de pardals. Ocellots foscos, corbs amb becs retorçuts. He de pensar en positiu. Si busco l'ull de Mordor ell em veurà a mi....
Inspiracions profundes...
Tot està bé. Tot està bé... Només ha sigut un petit espant. Una anècdota.