17/12/08

La Contacontes...

Ahir vaig haver de decidir entre dues opcions molt interessants. Últimament em passa que no faig res massa interessant i el dia que en tinc l’ocasió se’m solapen els actes... D’una banda, un fantàstic curs de narració de contes a Almenar i de l'altra, un fascinant debat sobre la situació de la dona en l’actualitat a Rosselló.
Ja fa temps que sento que quan he de sospesar la meva faceta com a dona i la meva faceta com a mare, la balança s’acaba decantant, caient pel propi pes, pel costat de Gallina Marcelina covadora d’ous, - la de mare, per resumir.
Per tant, finalment vaig decidir-me pel curs de narració. Vaig ser la darrera. Vull dir que vaig fer tard, un quart d’hora, darrerament faig un quart d’hora tard a tot arreu. El curs va ser del tot educatiu i molt especial. La narradora va explicar un parell de contes i vaig tenir la sensació que de la boca no li sortien només sons, li sortia una tènue llum de color rosa. Els contes són màgics i saber-ne contar també.
Fa molt de temps que s’ha perdut el moment en que les famílies s’asseien al costat de la llar de foc i s’explicaven històries, de vegades fins i tot, s’explicaven la vida. Molt sovint, avui en dia quan algú ens comença a explicar una història o la seva vida li diem –ssshhhhhttt, que no veus que estic mirant la tele!
Però us volia fer una confessió, vaig sortir d’allà un pèl estressada. Primer ens hem de preparar el conte, triar-lo, llegir-lo, interioritzar-lo per poder, més tard, explicar-lo. Sembla ser que als nostres fills els hem de narrar contes, faules i històries que ja han passat pel sedàs del temps, que són clàssics per alguna cosa.
Per tant, estaria molt bé explicar als infants i no tant infants, la Iliada d’Homer i la Odiessa, els contes clàssics de’n Perrault, els germans Grimm o Andersen... També històries extretes de les òperes, rondalles catalanes i narracions de nous autors que hem de descobrir en les darreres pàgines de les revistes especialitzades on els experts, els crítics literaris, ja han fet una valoració que ens serveix de guia del que val o no la pena. Sense oblidar els contes de les mil i una nits... a banda d'explicar-ne d'inventats, que també s’hauria de fer.
En resum, vaig sortir una mica marejada i estressada perquè si a més d'anar a la piscina per fer salut, a l’estètica per depilar-me i estar guapa, matricular-me a la UOC per aprendre anglès i fer Pacs per estar al dia, netejar la casa per poder viure dignament, passejar amb la meva filla perquè li toqui l'aire, anar a comprar per omplir la nevera, festejar amb la parella per continuar tenint parella i treballar per pagar-ho tot, no se pas d'on treure el temps per tornar-me una experta en òpera i poder-li explicar un conte a la meva filla mentre escoltem àries de fons.
I el que més em va trastocar va ser reconèixer internament que a la meva filla li agrada tant un conte en concret que se'l menja (literalment) i resulta que això es fatal per la seva estimació a la lectura quan siguin grans.
Es clar, un llibre és un tresor, i els tresors (a no se que siguin de monedes de xocolata) no es mengen...

5 comentaris:

EQMEVD ha dit...

Et superes dia a dia.
:)
Aquest matí et llegia i s'escapava el riure per sota el nas.
Jo tampoc tinc temps de res...i encara no tinc nena que cuidar...
aix...quin estrés...
qui va inventar allò de la súper woman s'ho podia haver estalviat.
cuida't molt

Anònim ha dit...

Arriva una moment a la vida que el temp t'es igual, fer coses? que es això?.
Ahir a la tarda amb la Núria a la bíblio, el bulilo i jo ens o vam pasar la mar de bé, ella entre tant llibre es tornava boja els volia agafar tots, a demés hi havia molts nens i s'en volia anar amb tots. Tots li feien festes.
Un peto
bulila

Parrineta Patri ha dit...

No hi crec amb tantes mariconades, interioritzar, operes, aides, faules, mil i una nits????
Jo crec amb el temps, el temps tranquil per dedicar a seure davant l'infant i només a ell explicar-li a cau d'orella el que vulguis, imaginar que entres a la història i la fas teva, inventes el principi, t'equivoques a la meitat i te'n surts amb el final.
Aquest és el millor conte, el que expliques perquè vols explicar, sense moraleja, sense educació, només pel plaer d'explicar i llavors es quan resulta educatiu, quant té un final feliç i quan els infants el disfruten.
Desprès d'explicar-ne uns quants el misteri només resideix en no tenir por ni paranoies, en no voler transmetre, en no voler aconseguir, en el simple fluir, en el deixar-te portar i emportar-te amb tu el somriure de l'infant quan el final no és el que s'esperava.

No oblidis mai que els contes són màgics i depèn de qui l'explica és d'una manera o d'una altra, té un final o un altre, el personatge és blanc o ros, simplement són màgics no els intentis entendre, només GAUDEIX-LOS!!!

I sobretot disfruta'ls amb qui tu més vulguis!!!
Us estimo pedorres!!! A tu també Bulila que gràcies als teus contes avui no ens fan por les dents de vampir, o les mantes fins al nas, o la foscor o... tantes altres històries màgiques que ens han ajudat a crèixer i a estimar-nos tant!! Tu vas ser el nostre millor conte.

Un petonàs pedorres!!!!

Drac Magic ha dit...

Yeps,

jo no se com serà quan hagi de contar contes, però si cal tanta preparació em sembla que primer algú m'els haurà de contar a mi!!!!

Em sembla que no cal tanta cosa, els contes, contes són i llegits o inventats el que conta realment s qui els conta i a qui els conta!!

Una abraçada per tots!!

Anònim ha dit...

hola no fue imposible comprender del todo el texto del blog. No sabemos valencià ni galego, pero està espectacular.
Marìa Isabel Gonzàlez
Norman Bolaños Aguilera
Favor enviarnos alguna respuesta a:
marisimoy@hotmail.com ò
norbol46@yahoo.es
Gra`cias