Lluitar.
Intentar-ho.
Remar.
Fins que no quedin remordiments.
Aixecar l'ancla.
Tirar per la borda el que ens és un lastre
i viatjar a altres indrets on buscar el que necessitem.
Perquè no depen de nosaltres.
La realitat és la que és i cal assumir-la, interioritzar-la i continuar.
Aprenent de les nostres pròpies paraules.
2 comentaris:
És molt difícil aprendre de les nostres pròpies paraules. Sort que en sentim d'altres que ens ajuden a salpar.
Tens tota la raó, sort d'aquestes veus amigues que ens esperonen.
Forta abraçada Pilar.
Publica un comentari a l'entrada