Portes. S'obren i es tanquen.
Miralls. Còncaus i convexos.
Jugo als Oracles.
Vols jugar?
Obre un llibre. Tria una pàgina, a l'atzar. Tanca els ulls i assenyala amb el dit un paràgraf. Llegeix.
Jo, et llegeixo:
Les gallines de Guinea s'havien apilotat en un racó (...) Tenia ganes de deixar la gàbia oberta: aquelles bèsties serien més felices si poguessin córrer per sota els arbres (...) La tocà. "Ets meva". I rigué. D'on li venia aquella mania de tocar les coses que eres seves?
Mirall trencat. Mercè Rodoreda.
Me'l va ensenyar un amic de Nàrnia, nascut a Igualada, que vaig conèixer a Madrid. Vaig aprendre el joc dels Oracles en un tren cap a Toledo.
Trens que passen, fugissers, mentre prenem la fresca a l'andana.
Nitin Sawhney
1 comentari:
Un llibre esdevé l'oracle de l'enyor, imitant la margarida, l'oracle de l'amor.
Vaig aprendre a jugar fa uns anys. Em va ensenyar una amiga falena, que va desaparèixer un dia que vaig apagar la llum.
Publica un comentari a l'entrada