Fins i tot el no res és ple d'energia, més enllà de l'aparença i del tòpic. De vegades el buit provocat per la comedia amb què es disfressa l'important, m'avorreix. Sort del drama que m'arravata, m'allibera, em mostra sinceritat i em convida a veure quelcom més del que se'm presenta en un primer moment. Estàs molt reflexiva, Marcelina. Potser n'has de fer llistes!
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes, amb les espases i les batalles? L'única estrella que prenc per guia és la del gaudi i de la música. Feliç any 2012!!
3 comentaris:
Fins i tot el no res és ple d'energia, més enllà de l'aparença i del tòpic.
De vegades el buit provocat per la comedia amb què es disfressa l'important, m'avorreix. Sort del drama que m'arravata, m'allibera, em mostra sinceritat i em convida a veure quelcom més del que se'm presenta en un primer moment.
Estàs molt reflexiva, Marcelina. Potser n'has de fer llistes!
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
rellotges deformats
ombres d’hores buides
potser
(dies vermells)
acolorint
nits platejades
potser demà
prendràs el vol
salut estimada!
Publica un comentari a l'entrada