el TOT i el NO-RES...

Fa mooolt de temps...

quan els dissabtes anava a la Wonder i els diumenges a l'Òrbita 4,

vaig escriure alguns sonets imitant l'estil foixerià.

"Saber sofrir sense llanguir, i amar
Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà;

Viure l'instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i obscurs seguir normes i regla
I, enmig d'orats i savis, raonar."

J.V.Foix

En solitud i en onírica ment

m’ets present. Buidant-me de follia

banal raó que torna en elegia

l’edènic cor, implorant-te dement.

En l’espectral silenci de l’absent,

l’inert passat, allò que fou heretgia,

avui amor i una  plàcida harmonia

i un híbrid tot que roman complaent.

Difícil és assolir la sortida

del laberint de la il·lusió.

Ànima i cos es fonen en passió

en la forest i en la nit compartida.

Somriu amb goig, garneu, i amb gaubança

doncs el món s’ha fos en la nostra dansa.


http://www.goear.com/listen/53a2a53/el-pati-de-les-inquietuds-marti