la baldufa s'atura
recupera l'equilibri
fixa la mirada en el buit
i es retroba:
naturalesa de baldufa
Andreu Rifé
Esclat silenciós
Fa 1 dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
sortint de l'ou
Dades personals
- La Gallina Marcelina
- Conta'm un conte a cau d'orella, un d'aquells on tu i jo en som els protagonistes.
La meva llista de blogs
-
-
pas en falsFa 4 dies
-
-
Toni Prim. Instants d'un temps. 1974-2024Fa 5 setmanes
-
Palmyra HotelFa 1 mes
-
Poema del recull: Les seqüències de la llumFa 11 mesos
-
-
Bona nit i tapa'tFa 3 anys
-
Sinuositats plaentsFa 4 anys
-
-
poema - grifollFa 5 anys
-
De bona HÒSTIA...Fa 6 anys
-
-
-
El pintor i la poetaFa 6 anys
-
DiamantFa 6 anys
-
-
-
-
-
-
lluna novaFa 7 anys
-
ÉxodoFa 8 anys
-
Estimada MontserratFa 8 anys
-
-
-
-
-
156 setmanes...Fa 9 anys
-
-
-
Un lloc al mónFa 9 anys
-
-
-
Mans artesanesFa 10 anys
-
Derrere la tempesta, la calmaFa 10 anys
-
-
HV 14/4: Curiositat atrapadaFa 10 anys
-
-
Vint de febrerFa 10 anys
-
Telegrames d'amor/desamor, Rosa RoigFa 11 anys
-
-
I amb això...Fa 11 anys
-
Deixo el bloc en pausaFa 11 anys
-
-
-
-
-
Vaig a fer un cafèFa 13 anys
-
orriFa 13 anys
-
CoetFa 14 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2 comentaris:
La baldufa és una gran equilibrista...El millor que té és que el fet que caigui no vol dir que no torni a girar amb un nou impuls.
Pilar, fada, d'això és tracta, d'aixecar-se per caure i tornar-se a aixecar. ;)
Publica un comentari a l'entrada