Des de la llibertat de ser,
em veig al pou dels teus ulls àugurs.
Aturo instants
del temps que fuig.
Fas primavera d'aquest hivern ventós.
Flors de pell en un jardí mallorquí
i un drac dòcil d'ulls brillants
que em guareix dels malsons.
Ho deien els maies en els seus estels:
un i un fan nuclis infinits.
1 comentari:
Ui, si poguéssim aturar alguns instants d'aquest temps tan fugisser...
M'agrada això d'un i un fan nuclis infinits...És clar, si està escrit als estels!
Publica un comentari a l'entrada