Ingràvida...

Si miro enrere

les cames em tremolen,

quin pou, la vida!

Miquel Martí i Pol 

Rellegeixo correus antics que vaig enviar al meu alter ego gallinaci, temps enllà.
S'han anat succeint els dies, els mesos, els anys...
Setmanes guixades que s'escolen una a una en passar pàgina de l'agenda. 

No para de giragonsar el rellotge de sorra, 

tot dibuixant espirals hipnòtiques.
En algun punt, el camí es va fer lleuger sense motxilla. 

Avui, de tant ingràvida em torno núvol.

I de cop i volta el temps s’alenteix fins aturar-se.

Petons entre camions - Anna Roig i l'ombre de Ton Chien