28/10/08

Dorm, osseta, dorm...

Avui arriba un canvi de temps, TV3 i la “Corpo” en van plens, de moment a Lleida plou 3 gotes, no arriba a 4 i aquest matí tenim 4 graus més que ahir a la mateixa hora... Però on sembla ser que sí plou força i han caigut els termòmetres és a l’àrea metropolitana i si allí a hores d’ara fa fred, en fa a tot arreu. No hi ha volta de full. Sembla ser que aquesta tarda-nit començarà a nevar al Pirineu i mentre un sector està feliç i content esperant amb candeletes que la neu caigui i faci bons gruixos i asseguri l’inici de la temporada d’esquí, uns altres, estan preocupats perquè la ossa mossegadora de braços de senyors grans que van a caçar porcs senglars a alta muntanya, pot començar a fer el que fan, habitualment per aquesta època els ossos, hivernar. Ara resulta que la ossa pot caure en un llarg son, tranquil i dòcil, ple de somnis bonics on els homes no cacen, és a dir, no maten animalons en el seu habitat natural, a casa seva, vaja, només per plaer. Una soneta que li durarà fins ben entrada la primavera... Per tant, si dorm la meitat de l’any i l’altra meitat, com a molt, mossega un senyor al braç, perquè tant de xivarri? Alguns la volen fer fóra, això és perquè no es poden caçar ossos. Si es poguessin caçar en farien reproduir al zoo i els abocarien al bosc per a que gaudeixin uns quants “Rambos” de ciutat. Ara resulta que el lloc natural d’un ós és un zoo. Ahir mateix un senyor que no estava gairebé del cap va matar a trets el seu cunyat aprofitant que van sortir de cacera. Per tant, jo em pregunto, per aquesta mateixa regla de tres, hem d’exterminar tots els malalts mentals? I els gossos menjadors i atacadors d’adults i de vegades d’infants? Em penso que hi força més casos de gossos violents que d’ossos esgarrapadors de braços... Hem de matar tots els gossos? Que no en quedi ni un? Sense anar més lluny una velleta de 80 anys va ser atacada divendres a Màlaga pel seu propi gos i la va deixar molt mal ferida... Que fem? Exterminen tots els animals perquè ens fan nosa? O millor, els tenim només en granges ben afilerats perquè ens serveixin d’aliment. Exterminem els porcs senglars perquè provoquen accidents de trànsit? Matem tots els coloms perquè embruten les places?
Massa caciquisme i especulació, també a l’alta muntanya.

20/10/08

Dues dents i dues cuetes-banyetes...

Quin bicho! Se la saben llarga...
Venim del pediatra. A tocat la revisió dels 9 mesos. Tot bé, pot començar a menjar peix blanc.
Fins aquí, tot en ordre.
Pataleta: en quan l'han despullat ha començat la festa! Crits i plors (sense ni una llàgrima, però) i la padrina dient: -Pobreta..., que et fan..., aish..., vine..., te (una sabata per jugar amb ella)... que et fan pupus?...
Estic dels nervis!!! Em pica tot!!!
Que no et fan pupus! Que només et volen medir! A més, que coi és això de pupus!!!!!???
Ep, que no es confongui una cosa amb l'altra, és una padrina excepcional, la Núria l'adora i ningú la cuidaria millor.
Bé, menys jo. I aquí és on rau tot plegat, jo sí la cuido millor...

14/10/08

Contant ovelles...

Fa uns dies que no dormo bé. Somio coses estranyes i em llevo ullerosa i esgotada. Som tant fràgils! Fer-nos conscients d'aquesta vulnerabilitat espanta. Un segon, millor dit, una dècima de segon, un nanosegon i tot se'n pot anar a la punyeta.
Aquests dies estic supersticiosa. No creuo els peus. Em toco el cap: fusta, fusta! No vull viure amb por. Amb aquell neguit per coses que no han passat. El cap s'omple de pardals. Ocellots foscos, corbs amb becs retorçuts. He de pensar en positiu. Si busco l'ull de Mordor ell em veurà a mi....
Inspiracions profundes...
Tot està bé. Tot està bé... Només ha sigut un petit espant. Una anècdota.

10/10/08

Regal de divendres...

La rutina: Arribo a la feina, obro llums, reviso agenda, mentre se m'obre internet. Reviso correu i... oh! sorpresa, la Parri m'envia un regal. Un regal de divendres... Aquest cap de setmana la Núria estrenarà vestit, és la Festa Major del Pilar. Anirem a les firetes i pujarem al trenet que dona voltes. Jo també hi pujaré. Quan érem petits estrenàvem vestit i mitjons de canalé per la Festa Major i per la Palma. Ara s'estrena cada dia. Petits i grans estrenem cada dia... Havia d'arribar el dia en què la muntanya s'acabés. Ja no es podia pujar més i hem començat a baixar. És la llei de la gravetat... Precisament em estirat més el braç que la màniga i ara en pagarem les conseqüències... Però només alguns, els que pugen la muntanya passet a passet i sense instrumentació específica. Els qui la pugen amb helicòpter, aquests no notaran la sotragada.

8/10/08

A la panxa del bou que no neva ni plou...

Molt aviat la Núria tindrà molts amiguets nous.
Hi ha moltes panxes amb bebès petitets que estan creixent.
La Muna, el Lluc, la Paula...
Estan calentets, cuidats, envoltats de líquid i d'amor, flotant, gronxant-se, creant-se...
El Jordi ja ha nascut, petitet i nerviós. Un lluitador, sense dubte. Un lluitador de 7 dies.
Els nous papes tenen són, benvinguts al club.
El cap de setmana vinent ens demanem dissabte romàntic.
El pla: cine, sopar xinès i dormir fins com a mínim, com a mínim.... les 9 del matí!
Ai... que boniques són les panxes. La Núria tenia sanglot. Ara són les dents les que no ens deixen dormir...