Com la rateta que escombrava l’escaleta, tot d’una, ensopego amb un regal inesperat. No és un dineret. L’obsequi que m’he trobat no té preu.
Tot resta en silenci. Els malalts dormen. M’he trobat inesperadament amb una estoneta.
Com gastaré aquests minutets? – en dic amb veu de rateta melosa.
Em trec la còfia d’infermera i rebo els pretendents que rivalitzen per guanyar-se el meu temps preuat.
Per allí passa un llibre suculent. Em queden quatre fulles per liquidar-lo. Però, de cop i volta, el llibre nyequeja. Es transforma en un aneguet lleig que no em sedueix pas.
En acabat, se m’apareix un exercici d’anglès que comença a bramar escandalosament. Quin ase més dropo!
També em vol festejar un gos rondinaire que em borda des de la tele amb el lladruc més maldrestre que mai he escoltat.
De sobte, un gatot pelut, sense raça ni llinatge, ni botes ni barret, em miola temptadorament des del seu llit.
Em diu, vine, vine amb un mèu-mèu que evoluciona fins convertir-se en un cant de sirena.
No m’hi puc resistir.
Levito fins al jaç i em cargolo al seu voltant. Els ulls em pesen. Noto la fiblada de la mosca tse-tse mentre em ressona dins el cap el Preludi a la migdiada d'un Faune.
Caic en un son profund sense somnis.
Acaba la sonata. Em desperto amb el cap embotit. Els malalts em reclamen.
Maleït gatot robador de temps!
