Seda...

Llovía su vida, frente a sus ojos, espectáculo quieto.
...
Mil veces buscó los ojos de ella y mil veces ella encontró los suyos. Era una especia de triste danza, secreta e impotente.
...
-Debo comunicaros una cosa muy importante, monsieur. Damos todos asco. Somos todos maravillosos, y damos todos asco.
...
-Es un dolor estraño.
En voz baja.
-Morir de nostalgia por algo que no vivirás nunca.
Seda - Alessandro Baricco

Assaboreixo cada paraula, cada frase, cada paràgraf, cada signe.

Em transporto a una època llunyana, o propera, tant se val. Em transporto.

Un neguit, com una mena de centpeus pessigoller, em remou l’esòfag. Emmudeixo.

Fins la darrera paraula, la darrera frase, el darrer paràgraf, el darrer signe.

M'entortolligo. Aferrada. T'oloro. Ets aquí. Sempre ets aquí.

(Avui reto un homenatge a http://www.aencesadellum.blogspot.com/ i el seu saber fer).

;)

estava cuinant...

Feliu Ventura – Els Guants de la Metàfora

(continuo perseguint els ovnis...)

Verdura sana i saludable...

Pelo les patates. Les esbocino, me’n menjo una de crua, i les tiro a l'olla.

Netejo les bajoques. Verdes. Llenço les puntes i les faig a trossos irregulars.

Rasco les pastanagues fins que queden ben netes. Petits cilindres que aviat faran xup-xup.
És la ceba que em fa plorar.

no tinc temps...

Quin plaer matinar!

no tinc temps, ni material ni físic, per fer una poesia d'aquest paissatge lleidatà màgic i boiròs que em fa estremir, però he trobat aquest web:

http://www.violantdebru.com/index.htm

qui no fa de la vida un poema, és perquè no vol ;)

Qui, què, com, on, quan. perquè?...

trista, excitada, decebuda, feliç, rabiosa, paralitzada, fogosa, angoixada, ardent, motivada, desorientada, segura, perduda, delerosa, obsessiva, avergonyida, desitjosa, il·lusionada, deprimida, optimista, recelosa, buida, orgullosa, altiva.

sí sé on sóc.

aquí i ara.

a tot arreu.

enlloc.

Insurrecció!...

M'han encomanat una tasca. He de trobar unes fotografies.
Buscar una foto contreta és una excursió meravellosa pels fotogrames dispersos de la meva vida.
Us confesso que no sóc en absolut sistemàtica.
Són desendreçada, un autèntic batibull.
Deso en capses de sabates les fotos impreses.
No tenen cap ordre, ni cap concert.
Es barregen les fotos de la infantesa, amb les festes de la universitat.
Les dels meus germans i jo sota l'arbre de Nadal, amb els meus nòvios de joventut.
Les fetes al fotomatón sota els efectes de l'alcohol, amb les del ball de la polka a vuitè d'EGB.
Les de l'escapada a la muntanya amb el segon nòvio, amb les de l'escapada a la platja amb el tercer.
Les de les amigues-germanes, amb les de persones que no recordo el seu nom.

Les que no estan impreses, les digitals, encara són una odissea més distreta i inclassificable.
Dins una carpeta sense nom he trobat una joia, el meu bebè, quan ho era, ara fa més de tres anys.
Ha estat en aquest moment quan he pres consciència del pas del temps, no abans, quan havia contemplat els ulls blau-verdosos del meu primer nòvio guapo i granellut vint anys enrere. Vint.

I m'he adonat que relaciono els records amb les tornades de cançons.

http://youtu.be/zSDChFnoqQI
...
Retales de mi vida, fotos a contraluz,
...
Me siento hoy como un halcón llamado a las filas de la inserrucción!

Aire, aire, que ve d'Alguaire....

I l’aire va entrar en ratxes violentes i va recórrer les estances airejant-ho tot. Netejant la pols de darrere dels radiadors i el borrissol de sota els llits. Ventilant els objectes perduts sota el sofà. Fent volar el polsim de sobre els quadres i dels prestatges i de les fotografies. I les teranyines de darrera la rentadora van surar en l’aire com surfistes professionals.

Una brisa fresca va fer onejar les cortines com banderes blanques.

Les fulles dels potus van remoure’s, verdes, rialleres, en sentir les pessigolles de l’airada.

I els papers de sobre la taula del despatx van volar com coloms blancs, petits avionets de paper plens de lletres amb data de caducitat.

I el corrent d’aire em va apujar la faldilla com la de la Marilyn, i els cabells se’m van fer un embolic.

I la pluja va espetegar, netejant l’atmosfera i els capot dels cotxes aparcats arran de la vorera.

Un cop d’aire fresc i humit em va escopinar a la cara, fent-me prendre consciència del aquí i de l'ara, de patac. Com si jo hagués estat una Bella Dorment figaflor a qui només es podia despertar amb una sonora bufetada.

I va sortir un arc de Sant Martí gloriós.

I la casa feia olor de net i de terra mullada.

http://www.dailymotion.com/video/x27062_depeche-mode-dream-on_music

Fer net...

Fer net.
Obrir armaris i alliberar prestatges farcits de trastos innecessaris.
Airejar calaixos i llençar desenes de calces desgomades i mitjons desaparellats.
Roba massa gran o massa petita: fora.
Descobrir petits tresors oblidats entre les baldes.
Capsetes plenes de secrets i de fotografies.
Buidar-nos del que és superflu.
Netejar cortines per tal que la brisa d'aquest agost ensopit airegi les estances.
Habitacions repintades de colors llampants.
Sostres relluents de blanc immaculat.
Llençar, reciclar, repartir, redistribuir, emmagatzemar.
Fer net: per deixar lloc a coses noves.
La Maria Mercè Marçal es va equivocar en una cosa:
No surt el guerrer; "ha sortit la guerrera, vers el camp de batalla" i us ho ben asseguro que la guerrera fa por i no tem l’enemic.

Drap de la pols
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d´espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Merçè Marçal
Cau de llunes