El despertador ha sonat fa una bona estona. La Núria s'escola al meu llit. Romancegem.
Des de la cuina ens arriben els sons apaivagats d'un nou matí. El "clinc" del microones. La porta de la nevera. El soroll de les tasses i de les culleres: El pare feineja a la cuina enllestint esmorzars.
Fa olor de cafè acabat de fer.
Núria: Mama, jo no vull que plogui. A mi m'agrada el sol. Vull sortir al carrer.
Mama: Com dius? Que no t'agrada la pluja? Això és perquè no la coneixes la senyora Pluja.
La senyora Pluja està en aquella edat fantàstica que ronda la cinquantena. Té uns pits generosos, una cintura d'abella i uns bons malucs. Li agraden els vestits florejats. Avui en duu un amb petites floretes violetes. Té la pell tant blanca i tant fina, que sembla transparent. Els cabells, negres, amb algun incipient pèl blanc escampat, els duu recollits en un monyo alt perfectament recargolat. Però el monyo no se li veu, el duu amagat sota el seu barret preferit. Un barret de safari amb ala circular.
La senyora Pluja, de vegades, sobretot a la tardor, obre una capsa metàl·lica de galetes on hi desa fotografies antigues en blanc i negre. Les mira i les remira, les acaricia, s'hi perd en els records de carrers desapareguts i de mirades que ja no hi són i plora salades llàgrimes silencioses. Quan ha acabat de mirar-les desa delicadament les fotografies dins la capsa metàl·lica de galetes, les tanca hermèticament i abraça tendrament la capsa i somriu mentre li rellisca, galtes avall, la darrera llàgrima silenciosa.
Altres cops, la senyora Pluja, s'enrabia moltíssim quan perd la partida a la botifarra o quan li fan trampes als parxís i crida i gemega i esbufega i s'ennuega i escridassa i plora rabiüda com una nena petita.
A la senyora Pluja li agraden tant els acudits dolents de les bruixes que es pentinen que riu tant que s'esgargamella. Es pica amb la mà a cuixa i mou el cap amunt i avall rient i rient fins a espixarrar-se. És llavors quan plou i fa sol.
I en altres ocasions, quan surt l'arc de Sant Martí, que és un artista jove amb molt de talent, s'emociona tant i tant que aguanta l'alè, la pell se li esborrona i plora llàgrimes de felicitat i d’emoció.
T'agrada la senyora Pluja, Núria?
Núria: Sí, m'agrada mooolt! I mama, què li passa al senyor Núvol? I el senyor Llamp? I el Tro?
....
(P.D. La senyora Pluja, de vegades, també plora escoltant en Joan Dausà i els tipus d'interès... :)
http://www.youtube.com/watch?v=sEMnsSOlDWQ
.JPG)
