28/2/11

Els somiadors van d'un cel a l'altre...


...
Papallona, fidel a tu mateixa, sigues com vulguis,
mal li pesi a la meva enyorança,
pero fes que sigui les teves ales, que la follia
m'escalfi, oh papallona!, nascuda de tu mateixa,
no m'abandonis en una d'aquestes caixes
fetes a mida pels literalistes... no m'abandonis!

Els somiadors van d'un cel a l'altre
carregats d'espills d'aigua per a la papallona.
Podem ser com cal que siguem.
Els somiadors
van d'un cel
a l'altre.

La pallona teixeix amb agulles de llum
la disfressa de la seva comèdia.
La papallona neix de la seva essència
i dansa en el foc de la seva tragèdia.
Meitat fènix, allò que l'enlluerna ens enlluerna,
espectre entre la llum i el foc.
No. No és bogeria ni saviesa, el nostre amor.
El nostre amor és així, sempre.
Els somiadors
van d'un cel
a l'altre.
...

Els somiadors van d'un cel a l'altre.
Mahmud Darwix
Per què has deixat el cavall sol?

25/2/11

No seran quatre, seran vuit...

...
Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo trajimos
nuestras vidas aquí, para contarlas.
Largamente, los unos con los otros
en el rincón hablamos, tantos meses!
que nos sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.
Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

Amistad a lo largo
Jaime Gil de Biedma

15/2/11

Toc-toc

Demano permís per entrar al meu propi blog.
Estàs molest,oi?
Entenc que estiguis dolgut. T’he abandonat, marginat, oblidat durant molt i molt de temps.
Disculpa, com et deies? Sí, ja sé que això no ajuda.
És que ha passat tant de temps que no recordava la contrasenya...


6/8/10

Quíquiric...

Des que estic de vacances estic més molta i desmanegada que abans.
M'aniria bé dormir un parellet d'hores més... però tinc un despertador que canta amb el gall i avui m'ha despertat fins i tot abans que el motor de l'avió Vueling que cada divendres a quarts de vuit sobrevola el meu cap per aterrar a l'aeroport veí.
El pollet escala cap al meu llit. Un quíquiriquic dolcet a cau d'orella.
- mama, mon dia. mon dia, mama. nem a asmolzar?
Au, a preparar lletetes i a sucar-hi pastes. Galetes Maries rodones i cereals de la granota endolcits.
Obro el pot de la crema de cacau i enfonsem l’índex fins la falange. Avui ha somiat amb el "ten Thomas".

Estic de vacances però aquesta setmana ja he anat dos dies a treballar, sóc la substituta de la substituta que m'havia de substituir.
Estic emprenyada: Despenjo el telèfon i començo a pitjar tecles amb una rialla de noia dolentota...
-Sí, per dimecres. Ritual Candela?. M'agradarà, oi? Amb espelmes? Un peeling per tot el cos més un massatge d'una hora? Que em caurà la babeta? Sí, sí, això és el que vull, que em caigui la babeta.
Ja hi somio... desperta...

http://www.goear.com/listen/f05e285/i-giorni-ludovico-einaudi

30/7/10

Caqueta...

Recordo perfectament com la meva mara, abans de marxar fóra de vacances, es va passar els dies previs fent rentadores i deixant-ho tot enllestit, ens va fer petons i abans d'acomiadar-se em va dir -com la gran que sóc-:
— Si ens passa res hi ha una assegurança, els papers estan allà, tenim pagat això i allò, porteu-vos bé.
Fa temps que rumio que he de deixar constància del meu testament vital, per si de cas.

Vull una cerimònia laica. No vull cap mossèn que parli de mi perquè segur que no em coneix. Res de pares nostres. Qui vulgui resar que ho faci interiorment.
M'incinereu. Res de taüts cars, amb un de fullola vaig que m'estavello. (Quin humor més negre...) Em poseu dins una urna de cartró reciclable i em planteu al pla on pugueu contemplar postes de sol boniques si mai voleu pensar en mi.
Si em poseu dins un nínxol, si feu una missa religiosa, si us gasteu una morterada en un enterrament absurd us perseguiré per les nits i haureu d'anar a explicar la vostra tragèdia al Quarto Milenio.
Queda dit.
http://www.las2001noches.com/n114/mhernandez4.htm

21/7/10

Dimarts. 19:30 h. Piscina municipal.

Una formiga feinera es passeja amb petulància per la quadrícula de la meva llibreta escolar.
Estirada a la gespa sento l'escalfor del sol que comença a amagar-se rere la serra.
Cridòria infantil que es tira en bomba, de palillo, de panxa, de cap, de tornillo.
Encara s'ensuma a l’ambient el fum del foc que ha socarrimat el camp acabat de segar a sòl Porta a baix a la Tossa.
Tres formigues color d'àmbar es passegen per la meva tovallola Pertegaz de rus bo i una quarta em fa pessigolles cames a munt i s'intenta escolar per la calça del biquini. Plas! Una menys.
-Aleix! Vigila el bebè. El bebè. Aleix, vigila el bebè! Hi ha un bebè, un bebè petit. T'ho has acabat? Tira-ho a la bassura.
-Ah... pues no lo sé... mira en el Decathlon.
-Treu-te les xancles! I el banyador? Aleix! No cal que ploris. Què? Mira'm. Mira'm un moment, què tens? Te pica? Perdona, perdona... Vale, perdona.. perdona, vale perdona, vale? Mira'm, mira'm a mi. Pares un moment?
-Sí, en el Decathlón. Cómprale un tutú y así luego me lo pasas a mi...
-Dónde? En el H&M?
-No, en el Decathtón.
-Aleix, demà et compraré unes ulleres. Mira'm. Vale? Mira'm. Ja? Te pica encara?
-Jonny, voy a bañar a la niña. Dáme los manguitos. Arnau, tírale un besito a la nena, que se va a la ducha.

La gespa. Espessa. Fresca. Plena de vida. Formigues que apareixen i desapareixen d'entre les tiges.

El sol s'escola entre un núvol.

Pits enormes i petits. Culs grossos, carns magres, panxes prominents, abdominals suades, pells morenes i lluents i flàccides i blanques.

Adolescents que passegen els seus cossos farcits d’hormones amb la supèrbia de qui creu que els anys no passaran.

Xurros de colors, flotadors, ulleres, manguitos, banyadors de colors, biquinis. Petits, de finestreta, grans, de tira gruixuda, lligats a les espatlles, sense tires, ensenyant canalet, nenes amb sostenidors (quines ganes de sexualitzar bebès... quina ràbia).

Plors, crits, rialles, xapotejos, pilotes que es desinflen, les sureres a l'olímpica, carrils, sèries, viratges, paletes, peus de peix.

Quins records. 3500 pel matí. 3500 per la tarda. Cames dures com roques. D'aquella època m'ha quedat una tros d'esquena.

Em fan gràcia les persones que conten per piscines. N'he fet 3 o 10 o 14... Com les embarassades que compten per setmanes i no per mesos.
De quans mesos estàs? De 20 setmanes i has de fer el càlcul mental... (uns 5 mesos)
Quan has nadat? 10 piscines (250 metres)

Què fot aquest pare presumit fumant a la gespa? Què no sap que està prohibit? Fes el favor de no apagar la burilla a l'herba... serà porc...

La N a la petita. Amb els maniguets als braços i el flotador a la cintura i el cubell de la platja i la regadora.

Abans m'ha regat la cama...
-Mama, te soltirà una foleta...

Dimarts. 19:30 h. Piscina municipal.