30/7/10

Caqueta...

Recordo perfectament com la meva mara, abans de marxar fóra de vacances, es va passar els dies previs fent rentadores i deixant-ho tot enllestit, ens va fer petons i abans d'acomiadar-se em va dir -com la gran que sóc-:
— Si ens passa res hi ha una assegurança, els papers estan allà, tenim pagat això i allò, porteu-vos bé.
Fa temps que rumio que he de deixar constància del meu testament vital, per si de cas.

Vull una cerimònia laica. No vull cap mossèn que parli de mi perquè segur que no em coneix. Res de pares nostres. Qui vulgui resar que ho faci interiorment.
M'incinereu. Res de taüts cars, amb un de fullola vaig que m'estavello. (Quin humor més negre...) Em poseu dins una urna de cartró reciclable i em planteu al pla on pugueu contemplar postes de sol boniques si mai voleu pensar en mi.
Si em poseu dins un nínxol, si feu una missa religiosa, si us gasteu una morterada en un enterrament absurd us perseguiré per les nits i haureu d'anar a explicar la vostra tragèdia al Quarto Milenio.
Queda dit.
http://www.las2001noches.com/n114/mhernandez4.htm