Fa mooolt de temps...
quan els dissabtes anava a la Wonder i els diumenges a l'Òrbita 4,
vaig escriure alguns sonets imitant l'estil foixerià.
"Saber sofrir sense llanguir, i amar
Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà;
Viure l'instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i obscurs seguir normes i regla
I, enmig d'orats i savis, raonar."
J.V.Foix
En solitud i en onírica ment
m’ets present. Buidant-me de follia
banal raó que torna en elegia
l’edènic cor, implorant-te dement.
En l’espectral silenci de l’absent,
l’inert passat, allò que fou heretgia,
avui amor i una plàcida harmonia
i un híbrid tot que roman complaent.
Difícil és assolir la sortida
del laberint de la il·lusió.
Ànima i cos es fonen en passió
en la forest i en la nit compartida.
Somriu amb goig, garneu, i amb gaubança
.JPG)
