Existeix Deu?
Sí, i m'impulsa a treure de la bossa de cors el bolígraf i la llibreta.
Deu és brillant i encegador i sona a Lovers in Japan de Coldplay.
Un sol enorme s'apaga
i no puc deixar de contemplar-lo mentre escric sense mirar el paper
i la retina se'm socarrima.
En mig del paisatge acabo veient una taca lluminosa
que perdura quan abaixo les parpelles.
M'agraden els trens.
M'agrada viatjar en tren -tot i que em congelo-
i veure com evoluciona el paisatge.
El sotragueig em bressola melindrós
i la catenària em persegueix incansablement.
M'agrada el verd fogós de les espones
i la plana immensa puntejada per torres i granges
que llueixen com cristalls quan el sol es pon.
M'agraden els paisatges, m'agraden les postes de sol, m'agraden els trens, m'agrada l'estiu, m'agraden les ungles pintades de vermell diablessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada