Es destensa la corda del funàmbul.
La nena xinesa surt de la caixa de sabates adolorida.
La pallassa es renta la cara solcada d’arrugues.
Els llums de la carpa s’apaguen i la vela es desinfla.
Silenciosament s'allunya una corrua de tortugues feixugues.
Buscant nous aplaudiments i noves mirades.
http://www.monopera.be/video.phpEnveja: Fer del desvergonyiment, la rucaldat i la irreverència una professió.
2 comentaris:
No coneixia aquesta pallassa. Em fa recordar la Pepa Planas i el Charlie Rivel.
El final de la funció que descrius és molt trista. L'aplaudiment probablement no arribi a temps pes dibuixar-los un somriure a les tortugues...
Pots fer-les actuar les primeres, en la funció de nit?...Sense enveges, però.
;) d'acord, les faré actuar les primeres...
sense enveges.
gràcies
petó!
Publica un comentari a l'entrada