22/6/11

Vull ser la Rachel Ponsonby...



Es destensa la corda del funàmbul.
La nena xinesa surt de la caixa de sabates adolorida.
La pallassa es renta la cara solcada d’arrugues.
Els llums de la carpa s’apaguen i la vela es desinfla.
Silenciosament s'allunya una corrua de tortugues feixugues.
Buscant nous aplaudiments i noves mirades.
http://www.monopera.be/video.php


Enveja: Fer del desvergonyiment, la rucaldat i la irreverència una professió.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

No coneixia aquesta pallassa. Em fa recordar la Pepa Planas i el Charlie Rivel.
El final de la funció que descrius és molt trista. L'aplaudiment probablement no arribi a temps pes dibuixar-los un somriure a les tortugues...
Pots fer-les actuar les primeres, en la funció de nit?...Sense enveges, però.

La Gallina Marcelina ha dit...

;) d'acord, les faré actuar les primeres...
sense enveges.
gràcies
petó!