xocolata...

Ensumo la flaire del tresor del cacau

embolcallat amb lluentons i coloraines.

Desfaig el paper, amb desfici.

Trenco amb un clec sec

una unça de xocolata negra.

Negra negríssima. 

Un petita porció que se'm desfà,

assaborint-la,

amb paciència,

com un bes lentíssim ple de llavis i de llengua.

La seva aroma, negra, és el preludi.

Efluvis d’agredolços recorren la meva boca.

Xocolata a la canella, els meus mugrons.

Xocolata a la maduixa, els teus llavis.

Xocolata a la menta, els meus cabells.

Xocolata a la taronja, el teu melic.

Xocolata al pebre, entre les meves cames.

Xocolata a la pedra, entre el teu entrecuix.

Xocolata amb llet, per als marrecs.

Xocolata blanca, per als qui els hi agradin els succedanis.

Llesca de pa

untada amb Nutella,

per esmorzar.

Xocolata a la tassa

sucant-hi melidros,

per berenar.

Una porció negra,

d'autèntica xocolata,

que m'alegri la sobretaula.

Natacha Atlas – Etheric Messages