Pelo les patates. Les esbocino, me’n menjo una de crua, i les tiro a l'olla.
Netejo les bajoques. Verdes. Llenço les puntes i les faig a trossos irregulars.
Rasco les pastanagues fins que queden ben netes. Petits cilindres que aviat faran xup-xup.
És la ceba que em fa plorar.
És la ceba que em fa plorar.
1 comentari:
La ceba i la pluja...Són les causants de les plors, sempre.
Pensava que havies oblidat una altra vegada la contrasenya i resulta que estaves cuinant ^0^
Publica un comentari a l'entrada