20/5/12

La pagesa i el forner...

imatge: ¿Qué quieres caracol? Ed. Thule


Fa anys i panys en un bonic llogaret hi vivia una pagesa dolça, la Magdalena de cal Bunyol.

Uns quilòmetres més enllà, a la ciutat sorollosa, hi vivia un forner madur, el Pere de ca la Carxofera.

La Magdalena conreava la terra fèrtil amb amor, amb paciència, amb tenacitat i amb esforç. Cavallons com onades d’on eixien petites mates perfectes.
El Pere amassava a l’obrador la farina amb l’aigua i un polsim de sal amb amor, amb paciència, amb tenacitat i amb esforç. Cistelles de vímet d’on espiaven les barres de pa encara calentes.

A mig matí, quan el Sol arribava al capdamunt del cel, la Magdalena s’asseia a l’ombra del cirerer i d’un petit farcell n’extreia un bocí de pa de ciutat i el sucava amb les tomates de penjar que havia collit a les acaballes de l’estiu.

A mig matí, abans que se’n tornès a descansar, el pastisser s’asseia bora el forn de llenya i d’una petita carmanyola n’extreia una tomata de penjar d’aquelles tant gustoses que encara conreaven a l’horta.  

Així succeïa cada matí, quan el sol arribava al cap damunt del cel, durant anys i panys.

En aquell transcórrer del temps la pagesa Magdalena van anar perdent la dolçor a còpia de les carbasses que va anar rebent dels seus estimats i el cor se li va amargar com una llimona.

El forner madur va anar perdent la lluentor i de tants cops amorosos que va anar rebent el cor se li va posar dur com un crostó de pa sec.

Un diumenge, al ball de tarda de la Festa Major de ciutat, el forner amb el cor de carquinyoli i la pagesa amb el cor de carbassa verda es van trobar.

Va ser en el transcurs urgent de ball dels fanalets. La llum de les espelmes va reflectir-se en els ulls de foc d’ambdós, convertint-se, la mirada, en un pou i en un mirall, alhora.

Es van veure i es van trobar.

Des de llavors ençà, la noia va decidir-se a fer cabell d’àngel d’aquelles carbasses verdes i el forner va decidir-se a fer cors de pa de pessic.

Arreu de les contrades es van fer ultra famosos els cors de pa de pessic del forn del Pere de ca la Carxofera farcits amb cabell d’àngel de les carbasses de l’hort de la Magdalena de cal Bunyol.

Diuen que aquells qui van tastar-lo se'ls hi van posar els ulls brillants i encegadors, plens de foc i de vida, molt més que els ulls dels gats a la fosca; encesos com els volcans.     

Damien Rice - Volcano

1 comentari:

Pilar ha dit...

Camins paral-lés que un dia es troben en una cruïlla de tangents desviades, capaços de composar la millor melodia de la seva vida.
M'en vaig a cal Pere a comprar una magdalena per esmorçar, tot sentint al Damien...Quina barreja més sucosa!!!