25/6/12

Giragonçant...



espirals: del zero a l'infinit
cercles concèntrics: pedra encertada en un mirall d'aigua
ballarina: la joia més preudada del joier giravolant amb elegància

giragonces d'espurnes màgiques des d'una bareta
des d'una roda de falles encesa
des del fons dels ulls inabastables

cap traç és igual a l'anterior
cercles perfectament imperfectes
la vida no es mesura amb compàs i cartabó

atrevir-se a ballar un vals maldrestre trepitjant el ballarí

no és un pas enrere: és un pas més 
fer camí: endavant
no existeix la línia recta: la terra és rodona
pas a pas: tresquem plegats una estona?


Ludovico Einaudi



2 comentaris:

Pilar ha dit...

Espirals de cargoles,
una caixa de colors amb mil de matissos,
pètals de dubtes, de les margarides,
la nota més baixa del pemtagrama que puja dal de tot,
ales de papallones que ens pessiolleigen el nas i ens fan riure...

La vida és un compte, amb infinites possibilitats de final!!!

fanal blau ha dit...

Una giragonça enèrgica i positiva!
Atrevir-se a ballar!

Una entrada preciosa, amb una música que convida!