espirals: del zero a l'infinit
cercles concèntrics: pedra encertada en un mirall d'aigua
ballarina: la joia més preudada del joier giravolant amb elegància
giragonces d'espurnes màgiques des d'una bareta
des d'una roda de falles encesa
des del fons dels ulls inabastables
des del fons dels ulls inabastables
cap traç és igual a l'anterior
cercles perfectament imperfectes
la vida no es mesura amb compàs i cartabó
atrevir-se a ballar un vals maldrestre trepitjant el ballarí
no és un pas enrere: és un pas més
fer camí: endavant
no existeix la línia recta: la terra és rodona
pas a pas: tresquem plegats una estona?
Ludovico Einaudi
2 comentaris:
Espirals de cargoles,
una caixa de colors amb mil de matissos,
pètals de dubtes, de les margarides,
la nota més baixa del pemtagrama que puja dal de tot,
ales de papallones que ens pessiolleigen el nas i ens fan riure...
La vida és un compte, amb infinites possibilitats de final!!!
Una giragonça enèrgica i positiva!
Atrevir-se a ballar!
Una entrada preciosa, amb una música que convida!
Publica un comentari a l'entrada