Muntanya russa de llàgrima salada i de
rialla dolça.
D'onada delicada a inquietant tsunami.
Se'm claven els peus dins la sorra.
Sóc un au que s'eleva com un Ícar inconscient fins a socarrimar-se.
Tot. Res. On és la diferència?
Atrevir-se a obrir i a tancar parèntesis.
Atrevir-se. Vet aquí el batec.
Obrir parèntesis.
Deixar surar els pensaments en un viatge atzarós.
Per a que algú els trobi.
Aturar el rebot dins el crani d'un eco etern que no calla.
Sentir el buit al pit.
Un forat a l’estómac.
Com un nadó valent que camina sense mà on aferrar-se.
Tancar parèntesis.
Per omplir-se de res i de tot.
yann tiersen
2 comentaris:
Un temps passat obre el parèntesi. Un temps futur tanca el parèntesi.
El present és al mig...Potser és l'única cosa que importa.
J no vull parèntesi, jo vull horitzons
Publica un comentari a l'entrada