8/6/12

Parèntesis...



Muntanya russa de llàgrima salada i de rialla dolça. 
D'onada delicada a inquietant tsunami.
Se'm claven els peus dins la sorra. 
Sóc un au que s'eleva com un Ícar inconscient fins a socarrimar-se.
Sóc un arbre immòbil i un bambú flexible. 
Tot. Res. On és la diferència? 
Atrevir-se a obrir i a tancar parèntesis.
Atrevir-se. Vet aquí el batec. 
Obrir parèntesis.
Deixar surar els pensaments en un viatge atzarós. 
Per a que algú els trobi.
Aturar el rebot dins el crani d'un eco etern que no calla. 
Sentir el buit al pit.
Un forat a l’estómac.
Com un nadó valent que camina sense mà on aferrar-se.
Tancar parèntesis.  
Per omplir-se de res i de tot. 


yann tiersen

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Un temps passat obre el parèntesi. Un temps futur tanca el parèntesi.
El present és al mig...Potser és l'única cosa que importa.

EQMEVD ha dit...

J no vull parèntesi, jo vull horitzons