Onada de calor...

Tinc el cul literalment enganxat a la cadira. Em fa por aixecar-me de cop no sigui que un tros de pell se'm desprengui... Fa uns dies em vaig trobar una veïna: - Que no vas a la piscina? - Aviat hi faré cap, però t'he de confessar que em fa mandra, tinc el síndrome primer dia del biquini... - No, dona, no! No et preocupis... Hi ha moltes altres noies que han sigut mares enguany i també estan grassonetes... Sense anar més lluny l'altre dia a la piscina una em va preguntar si la tal, que va ser mare el mateix dia que tu, torna a estar prenyada.... I és que li ha quedat una panxa!! - Ah... (estupefacta) Bé.... ja ens veurem... (i això que aquesta és de les menys xafarderes...)

Passo de netejar...

Ho confesso, no m’agrada netejar. Tinc la sensació que malgasto el temps. M’agrada que estigui tot net i endreçat, que brilli el terra i que tot faci bona olor, però no m’ho passo bé fent les feines de casa.

Ni el dinar.

Mentre vaig feinejant, penso en les coses que podria estar fent… -llegint, nadant a la piscina, buscant informació a l’ordinador, fent fotos, jugant amb la Núria- i que no faig.

T’explico una de les meves rareses fins ara inconfessable: tanco els ulls i imagino que netejo amb la imaginació, (ara trec la planxa, obro la taula, ja tinc planxades les camises, els jerseis, els pantalons...) però el millor de tot plegat és que un cop obri de nou els ulls les feines ja estaran fetes de veritat…

Quina llàstima que no tingui poders mentals…

Ja ho veus, si jo fos l’Uri Geller no em dedicaria a doblegar culleres amb la ment, em dedicaria a netejar-les…

Les entranyes d'una cançó...

Fa algunes setmanes que ja no escolto la música com abans l'escoltava. Ara sento la bateria, intento localitzar el charles, el goliat..., el baix, les guitarres... penso, ho van fer de tirada? Van haver de repetir molt? I aquest eco de fons? I les segones veus? De cop i volta, una cançó passa de no agradar-me en absolut, de no veure-hi gens de talent, a veure-hi, si més no, esforç. Ara veig la feina del productor, del mesclador, del grafista... tots aquells que surten en lletra petita als crèdits i de molts altres que ni tant sols hi surten. Fascinant. Em venen ganes de prèmer botons... Em venen ganes d'aprendre a tocar la bateria... En una altra vida... (quin greu), aquesta la tinc plena....

Obert per vacances, tancat per feina...

Ja era hora, direu alguns. Potser sí, potser no... tant se val. Molta feina, de la que xucla, de la que absorveix fins deixar-te seca. Les engrunes per la família. Per mi? Res. Zero. Buit. Només la satisfacció de la feina bastant ben feta i sobretot, acabada. Finalitzada, finiquitada... Es tanca un cicle, se n'obra un altre. I ara? Feina que xucla? No massa. Temps per la família? Escasseja. Temps per mi? No tant com voldria. La calculadora falla.

Casualitat o causalitat...

Cercles que es tanquen.

Un déu titellaire juga amb les nostres vides?

Un joc d'atzar absurd i estrambòtic?

Vides embrollades,

madeixes de batecs amb les que un gat entremaliat d'ulls brillants juga.

Creuament de vies; semàfors que no funcionen...

Casualitat o causalitat?

Hi ha missatge o és que no hi sóc tota?

Tinc l'antídot...

No hi ha mal dia que no te l'arregli...

Tinc l'antídot contra els mals rotllos, les males notícies,

el verí de les llengües viperines,

les males cares, la mala baba...

Demana un desig...

Tanca els ulls... Pren-te uns segons...

(Respira). i ara demana un desig. que se't dibuixi als ulls una rialla , que no s'acabi mai l'estiu, que et facin un petó de papallona, que t'acariciïn els peus al sofà... Omple els pulmons i bufa, bufa tant fort com puguis, (ara ets un llop murri que vol fer caure la caseta de palla...) Angelets que volen a munt, a munt, se'ls endur el vent i ballen... No t'ho prenguis a broma, si no bufes fort els angelets se't claven a la roba.