Des de la prestatgeria dels cedés n'hi ha un que m'ha dit agafa'm, emporta'm, escolta'm...
Ho he fet; com desobeir una ordre tant directa?
Aurora Beltrán. Què gran!!!! Tahures Zurdos.
La música a tot volum
i canto
i grinyolo
i vibro
i baixo la finestreta
i sento l'aire fred del dematí a les gales
i l'aire calent de la calefacció als peus.
http://www.goear.com/listen/f7fefec/miles-de-besos-tahures-zurdos
El cap va i ve mentre canvio marxes, accelero, freno i poso intermitents.
Em venen els versos de Plaute -perdó, de Catul!- que vam traduir a la classe de llatí fa... molt de temps, tant de temps! Aquests poemes parlen de fer petons.
Juvenci, si els teus ulls de dolça mel
pogués besar-los sense fre
fins a tres-cents cops els besaria
fins que els pes dels meus petons
arribés a ser espès com les espigues.
Preguntes quans petons et donaria
per tenir-ne prou i massa.
Tants com el nombre de l'arena líbia.
Tants, com els molts estels, quan la nit calla
que veuen els furtius dels homes,
tants són els petons que em basten per tenir-ne prou i massa.
Que els xafarders no els puguin comptar mai,
ni encisar-me una llengua verinosa.
Tahúres Zúrdos – La Noche Es (Because The Night)
De cop i volta ha començat a ploure,
delicades gotes que han anat pigant el vidre del cotxe.
Tahúres Zúrdos – Llueve
Aparco sota els arbres plens de pardals.
He fet el cafè al bar on de petita anava a comprar les “gracioses”.
Nuri-Amb les ulleres ets igual que la teva padrina. Igual! Oi que sí? És igual que la xurrera.
Manolo-Sí, però perquè es igual que sa mare i sa mare igual que la padrina.
Nuri-I contra més passi el temps més s’hi assemblarà.
Nuri-Que et deixes l’aigua! Hahahaha! Ara el Modesto va i es deixa l’aigua, i això que diu que vol beure aigua i va i se la deixa.
Manolo-Claro, dona, que l’aigua fa barrancs...
Pilar, la Bisa.
Tahúres Zúrdos – Mañana
5 comentaris:
1. no és plaute. és Catul
2. són dos poemes diferents, un darrer l'altre
els cinc primers versos són un poema sobre juvenci, un noiet estimat per catul.(el poema 48)
i la resta és un poema sobre els besos, dedicat a làsbia,la seva estimada (el poema 7)
de res
hi ha una confusió.
són dos poemes enganxats
i no són de plaute, sinó de Catul
Un és el 48 (els 5 primers versos), dedicat a Juvenci, un estimat per catul
i l'altre és un dedicat a lèsbia, la seva estimada. és el poema 7)
Moltes gràcies pels aclariments! I jo presumint de la meva memòria... En fi, que la tinc de peix, què hi farem!
Una abraçada i gràcies, de debó, per pendre't la molèstia d'enviar-me aquesta rectificació i llegir el meu post!
salut.-
de res.
a disposar.
i gràcies per afegir-te al meu blog.
mai no ho diries
Rectificar és de savis...Dona sàvia, sempre recordaràs que els versos a lèsbia són de Catul! HAHAHAHAHA...
Publica un comentari a l'entrada