Un fred desassossegat diposita unes mans gèlides al volant del meu cor.
Les hores grises s'allarguen, s'aplanen en el temps;
els moments s'arrosseguen. Com plou!
Elogi del desassossec
Eduard Batlle
Un suspiro flotando en mi garganta.
Les hores grises s'allarguen, s'aplanen en el temps;
els moments s'arrosseguen. Com plou!
Elogi del desassossec
Eduard Batlle
Un suspiro flotando en mi garganta.
Quietud de espera
hacia las horas libres.
Hay que vertebrar las esperanzas.
Descubriendo mi tiempo
Milagros Martín Carreras
Merda! No hi havia caigut en què, amb la primavera,
també arriba punyetera astènia primaveral...
1 comentari:
Avui m'has obert un somriure tu a mi.
Es que tanta poesia ens fa perdre la noció de la realitat!
Publica un comentari a l'entrada