Converses banyerils
-Mama, sóc un esquirol!
-No, cuca, tu no ets un esquirol, només ho ets en la imaginació. Oi que no ets peluda ni tens cua?
-Sóc un conill que menja pastanagues. "Que passa nanu".
-No, princesa, no ets un conill tot i que tu també mengis pastanagues. Tu ets una nena, una nena humana, de la raça humana, pertanys als homínids. Camines amb dues cames. Quantes cames tens?
-Dos.
-Molt bé! Digues: ho-mí-nids.
-Ho-mí-nids.
-Molt bé! Ho has dit molt bé! Ets molt llesta! A veure, tu, que ets?
(La nena s'omple la boca amb l'aigua de la banyera i escopina).
-Mama, jo sóc una font!
2 comentaris:
Ai, com són les Núria! No pertanyen a res, molt menys a una raça que té un nom tan difícil i lleig.
Ésser una font és molt més atractiu, sense cap dubte!
Pilar, aquesta Núria no em deixa de sorprendre, em fa mirar la vida amb uns altres ulls molt més esclaridors i alhora més profonds.
Publica un comentari a l'entrada