Tant senzill com una margarida o com un gira-sol.
(fulles i llavors repartides segons l'espiral matemàtica de Fibonacci, reg, meteorologia)
Tant senzill com l'amistat.
(incondicional, sense prejudicis ni post judicis, sense esperar res a canvi, tot el que arriba és un regal)
Tant senzill com una mirada.
(els ulls de dos quasi desconeguts que es veuen)
Tant senzill com conduir amb la finestreta abaixada i el sol acaronant-te de reguitzell.
(via oberta per antics romans, carretera asfaltada, senyals de trànsit, normes, pràctiques, carnet de conduir, Henry Ford, taylorisme, koreans a la cadena de muntatge, estalvis enlaire, Big Bang, llei de la gravetat, atmosfera, capa d'ozó)
Tant senzill com sentir la música al clatell.
(arbre, piano, milers d'hores de pràctica, virtuosisme, CD, pell, terminacions nervioses)
Tant senzill com una llàgrima d'emoció pessigollera
(aigua, glucosa, proteïnes, sodi, potassi)
Tant senzill com una veueta que diu: mama, posa'm la cançó de les papallones un altre cop.
(àcid fòlic, concepció, espera, alletament, carícies, balbuceig, codi, Pompeu Fabra, comunicació, emissor-receptor, oïda, històrieta, camí dels Cortals, excursió, papallones festejant en un ball harmoniós)
Tant senzill com sentir.
Ludovico Einaudi - Eden Roc o la cançó de les papallones.
Teoria simplista, reflexió, quatre cursos de mecanografia, ADSL, monopoli, wiffi USB, nova ubicació, fent-me a l'espai.
És absolutament cert: tot és tant senzill...
