27/5/13

Passava per aquí...


Dubto, com les margarides de la Pilar...
Dino o actualitzo el blog?

Toc-toc... Puc entrar?
Hi entro...
I em trobo un comentari pendent de moderar i un parell d'invitacions al Linkedin que m'he fet a mi mateixa...
Vaig tocar un botó i la vaig liar parda, com diuen els de casa.
He enviat invitacions al Linkedin a deu i a sa mare. Rectifico, a tord i a dret, o em tocarà pagar un euro.
Si voleu fer-vos rics compreu accions de la fàbrica de les paraulotes de la Marcel·lina...

Tinc gana.
I un conte a mitges ja fa temps, un temps que comença a ser llarg.
No el conte, que el tinc tot just començat.
Tot just i necessàriament començat.
Sinó el temps que fa que m'hi vull posar per enllestir-lo...
En fi, al conte, els dos protagonistes volen tocar el cel...
Juanjo Garra avui s'ha quedat al cel dels sherpas.

El temps s'esmuny. Se'n va. Fugisser. Siau.

Mirar enrere per recordar d'on venim i per saber on volem anar.
Mirar enrere i reconèixer que els temps que descomptem està ben emprat.
Mirar enrere és necessari.
Per agafar embranzida per resseguir amb el tous dels dits l'univers infinit que es dibuixa en les constel·lacions arran de pell.

Tinc un temps. Curt.
Me'n vaig a dinar.

Martirio amb Chano Domínguez – Alma Mía