27/1/10

Mileurista...



No tinc un gran sou.
Tinc un piset. Ni un dúplex, ni un àtic, ni una casa adosada.
Els mobles no són de fusta massissa ni el clàssic rústic català.
Visc en un poble petit .
Tinc un cotxe que sembla de joguina.
Menjo carabasses de l'hort del meu pare.
Em compro els jerseis a la botiga del poble del costat i les sabates no són de marca i quan ho són és perquè he aprofitat les rebaixes.
No fumo.
No tinc enveja dels qui tenen totes aquestes coses que jo no tinc. Els planyo, especialment si són mileuristes, com jo.
No sóc garrepa, sóc intel·ligent.
No vull que els meus diners els gaudeixi el banquer de torn (que ja ho fa més del que m'agradaria).
Me'ls gasto com em dona la gana.
Amb caps de setmana com el que arriba ara.
Yiiiiiiiiiiiiiiiiijaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

20/1/10

Sol, solet...



Avui tinc ganes de plorar. Em conec. Forma part del meu caràcter dual.
Tinc un sol punt en què la Shakira i jo ens assemblem i no és en la capacitat contorsionista.
Diu que el fred la fa plorar. A mi, de vegades, també em passa.
Fa dos anys esperava amb la inquietud més gran de la meva vida que s'acabés l’espera en aquella sala freda i silenciosa i em portessin amb el meu bebè de mitja hora de vida.
Diuen que ja no es fa. El bebè i la mamà resten juntets.
Dos anys.
Dos increïbles i rapidíssim anys.

14/1/10

Flaix de felicitat...


Dos pams d'aigua. Un pam d'escuma. Un bon raig de sabó Nenuco extra suau amb mel i camamilla.
La Núria riu i juga. Treu la llengua i es menja l'escuma com si es tractés de nata muntada.
Ànec, dinosaure fúcsia, dinosaure blau, granota, peix, dofí i cocodril de plàstic de 30 cm de llargada.
La banyera és un zoològic.
El pare se l'emporta. A l'altre bany crema hidratant pel cos, una altra pel culet, una tercera per la cara. Samarreta d'esquirols apelfada. Pijama de la Minnie Mouse rosa xiclet. Sabatilles vermelles amb velcro. Assecador.
La mare enfonsa el cap en l'aigua amb olor de bebè. No és gens ecològica. Omple amb aigua bullent la banyera fins que li cobreix tot el cos i tanca els ulls. Només espia el nas i la boca, els genolls i els pits, que ja no són el que eren. Icebergs color mel en un mar envellutat de merenga.
Suren petites barques a la deriva en l'escuma quieta.
Els dinosaures i l'ànec i la granota i el peix i el dofí i un cocodril de plàstic de 30 cm de llargada.

12/1/10

Perpetuïtat...


No crec en déu.

No crec en el cel, ni en la reencarnació, ni en la resurrecció, ni en el més enllà.
Crec en l'aquí. En aquesta vida que ens fuig minut a minut, instant rere instant.
En aquesta vida finita. En cap més.
En aquesta limitada vida que ens fa eterns. Que ens fa transcendir dia a dia.
Si em toques, si em mires, si em parles, estàs amb mi. Si estàs amb mi, mentre jo visqui, tu hi seràs.
Si et toco, si et miro, si et parlo, estic amb tu. Si estic amb tu, mentre tu visquis, jo hi seré.
Si toques, si mires, si parles, estaràs en el cor d'algú i mentre aquest algú visqui, jo, que ja sóc tu, hi seré.
Una teranyina infalible d'inhalacions i exhalacions.
L'aire que tu respires és el meu i viceversa.

10/1/10

L'efecte boomerang o tot el que va, torna...


Divendres. 7:00 hores. Son.
Esmorzars. Dutxes. Vestits. Corre-corre. Cotxe. Escola bressol. Petó.
Tallat.
Ràdio. Ricard. Liana.
9:00 Perruqueria i en acabat tot el dia per fer treballs. Pendents, ajornats, inapetents, amuntegats.
Arribo tard. 9:15. La perruquera no te feina. Divendres, després de vacances de Nadal. Ahir va pentinar una dotzena de nens. En aquest quart d'hora s'ha maquillat. A les 9:15 sembla una actriu a punt per recollir un guardó. I li dic. Guapa. Ullassos.
10:00 Serrell tallat. Cabell llis. La perruquera em diu, tens pressa?.
No, només he de fer treballs.
Que esperin. Seu en aquesta altra butaca.
I em maquilla. Ara som dues actrius a punt de recollir un guardó.
10:15 Impossible. No puc fer treballs.
No puc tancar-me al despatx amb dues passades de rimmel a les pestanyes.
Segon cafè. Banc. La caixera em diu, que guapa. La decisió està presa. Trucades. Organització.
Rebaixes.
Jaqueta, jersei, banyador, sostenidors per fer esport i sabates de taló.
(El que fa un pintallavis vermell de bon dematí!)
Recordo un missatge de Vodafone. Tens 120 euros per canviar-te el mòbil. Hi vaig. No hi ha cua. Telèfon nou 3G. Ni un ral. Dec inspirar positivisme. No em bescanvia els punts. Tots, encara, per a mi.
Dinar amb les meves ex companyes que no ex amigues.
 Havia de ser un entrepà ràpid. Però la que té pressa ja no en té. Li han anul•lat la classe d'anglès.
Restaurant Italià. Mitges llunes d'espinacs amb salsa de tofu. Te verd. Rialles. Fotos amb el telèfon nou.
 Qui sap com va l’aparell ja fa un temps que va passar de la cinquantena.
 Recordem el viatge a Astúries passant per Santander i el senyor que ens va fer una foto a totes tres al Sardinero, davant del Palacio de la Magdalena. No així, no. Al revés. No, de l'altre costat. I finalment és va fer una foto del seu ull.
Comiat. Petons i abraçades.
Escola bressol.
Rebuda meravellosa.
Caseta.
Banyera.
Berenar/sopar.
Dinarets a la cuineta. Vestim la nina. Contes.
Papa.
Bibe.
Llitet.
Peli de pirates amb l'Errol Flynn.
M'adormo al sofà arraulida amb els peus a la seva falda.
I els treballs? Oblidats sobre la taula del despatx.
Demà.
Tot el que fa una rialla de bon matí i una floreta sincera.