Piles de CD’s com torres de guaita.
Comencen a estar endreçats per ordre
alfabètic.
Així, les amistats que s’esdevenen són d’aquelles
estranyes. A primer cop d’ull,
incompatibles. Però qui sóc jo per jutjar la incompatibilitat dels CD’s?
Jamiroquai amb Jarabe de Palo.
Noa amb els No name de Ponts, que només van
publicar una maqueta.
Els lleidatans Pastorets Rock que fan versions
rock del cançoner català amb en Paul McCartney.
La B.S.O. de Priscila la Reina del Desierto
amb en Quimi Portet.
Segur que hi ha parelles que encara canten
més.
Endreçar. Col·locar-ne un darrere de l’altre en
ordre rigorós.
S’ha acabat l’aventura de buscar
infructuosament un disc per acabar trobant-ne un altre.
O no…
Viure endreçat, sabent que la melodia que desprenem prové d’un cos físic.
Però…
I si demà m’interessa endreçar-los per títol en
comptes de per autor? O per categoria musical? O si començo a col·locar-los de nou
de qualsevol manera? I si en compro de nous? (que en compraré)… I si en trec
alguns dels prestatges i els deixo a la guantera del cotxe? I si els que roden
per dins del cotxe els torno als prestatges? I si els deixo a algú? O en
regalo? O me’n regalen? O si en perdo, o si els retrobo, o si els allibero en
un banc al parc i que els agafi qui vulgui? I si aquell qui els agafa els desa en rigorós
ordre d'adquisició al seu prestatge?
Rodar.
Giragonçar dins l'aparell reproductor: La finalitat d'un CD.
L’aventura d’endreçar i desendreçar.
El canviar no fa polls, que diuen al meu poble.
No sabia que tenia els Budapest. Són ells els
qui han escrit aquest post.