29/1/12

el TOT i el NO-RES...

Fa mooolt de temps...
quan els dissabtes anava a la Wonder i els diumenges a l'Òrbita 4,
vaig escriure alguns sonets imitant l'estil foixerià.


"Saber sofrir sense llanguir, i amar
Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà;


Viure l'instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i obscurs seguir normes i regla
I, enmig d'orats i savis, raonar.
"
J.V.Foix


En solitud i en onírica ment
m’ets present. Buidant-me de follia
banal raó que torna en elegia
l’edènic cor, implorant-te dement.

En l’espectral silenci de l’absent,
l’inert passat, allò que fou heretgia,
avui amor i una  plàcida harmonia
i un híbrid tot que roman complaent.

Difícil és assolir la sortida
del laberint de la il·lusió.
Ànima i cos es fonen en passió

en la forest i en la nit compartida.
Somriu amb goig, garneu, i amb gaubança
doncs el món s’ha fos en la nostra dansa.


http://www.goear.com/listen/53a2a53/el-pati-de-les-inquietuds-marti

24/1/12

Joc de miralls...





Joc de miralls, una orella, el clatell, les espatlles, l'altra orella, el nas.
Gegants, petits, allargats, distorsionats, deformes...
Des de tots els angles...
Espills còncaus, convexos...
Reflexes diferents de la mateixa essència.
I en cada imatge, bellesa.
El primer manament:
Estimar-se per sobre de totes les coses.
El segon:
Un ungüent contra els idiotes.


14/1/12

Obrint els ulls oberts...


Mira’m.  
Sóc molt més que un mà dreta i un braç esquerre.
Contempla’m.
Molt més que dues cames sobre talons i malucs i natges i pits.
Observa’m.
Molt més que un cervell intel·ligent que rumia i rumia.
Escodrinya’m.
Molt més que una fossa abissal, que el pic de l’Everst, proporcionalitat vertiginosa en qualssevol de les dues vessants.
Examina’m.
Caleidoscopi, magma, suma, olla barrejada; com tu.
Redescobreix-me.
Em redescobreixo.
Obrint els ulls oberts.