28/3/11

passa el fil i torna a passar el fil...


El foli en blanc. Les mans tenses damunt el teclat. Immòbil.
"Escriu, Escriu" -em reclama una veueta que ben bé no sé d’on surt. Del còrtex frontal? Del lòbul parietal? De bulb raquidi?-
Una veueta de dona que em xiuxiueja suaument a prop de l’orella… escriu, enfila, comença…
I els dits toquen el piano qwerty com si la música sonés dins el cor, com si ressonessin les costelles, talment com un altaveu de fusta massissa, les entranyes.
El so de les tecles a dins i fora les oïdes.
Als casquets en Schubert a l’espotify –si en Schubert aixequés el cap...-
Enfilo, signe rere signe, paraula rere paraula, creant petites frases, un paràgraf, un capítol, una història. Ara una vora, un repunt, un voraviu, unes puntes, uns botons, traus buits plens de fils, cremalleres sorolloses, txecs entremaliats, una butxaca, un brodat delicat, un llaç, unes lluentons, retocs a la cisa...
Tot té sentit.
Curiós: tot té sentit.


-Em creixen els ullals-

tic-tac
Què és real i que no ho és?

-Orelles punxegudes-

tic-tac
El que toco? El que palpo?
Realitat física.

-Urpes llargues i afilades-

tic-tac
El que somio? El que imagino?
Realitat metafísica.

-Em comença a sortir pèls a l'esquena, a les espatlles, als peus...-

 tic-tac
Resseguir unes galtes amb el cursó.
Realitat-ficció.

-Córrer pels camps, pujar a la serra a quatre grapes, a tot vent-

tic-tac
el rellotge
sobre el nostre cap
com l'espasa de Dàmocles

-Udols salvatges cantant a la lluna-

realitat
el rellotge és la realitat

24/3/11

Dos rombes o l'esclat de la primavera...


Llavis: els tous dels dits resseguint-los, llengua, dents, llengua, llavis. Inici.
Coll: dolç, aromàtic, delectós, jugular, vampirisme, llepada, punxada al clatell de plaer. Electricitat.
Pits: mostrant-se, assenyalant, mugrons de canyella, canalera, pell de gallina. Alt voltatge.
Melic: meandre on la llengua s'enfonsa, pregona, juganera, mossegada. Pessigolles.
Cuixa: ferma, agafadora, musculosa, masculina, els dits s'hi aferren. Instint.
Cul: rodó, dur, contret, apelfat. Esgarrapada.
Cames: llargues, contornades, càlides, confortables. Un seient.
Peus: cuidats, acaronadors, suaus, dits garrativats o estirats. Delatadors.

M'emmirallo.

23/3/11

Amigüitos i amigüites...


Demana un desig, bufa amb força i deixa que els angelets viatgin allà on el vent els dugui.

El vostre amic és a la mida de les vostres necessitats.
Ell és el camp on sembreu amb afecte i feu la collita amb agraïment.
...
Quan us separeu del vostre amic, no us afligiu.
Ja que allò que estimeu en ell pot tornar-se més clar en la seva absència,
com per a l’alpinista és més clara la muntanya, vista des de la planúria.

I que no hi hagi cap altra finalitat en l’amistat que no sigui la maduració de l’esperit.
Ja que l’amor que no procura altra cosa que no sigui la revelació del propi misteri no és amor,
sinó una xarxa estesa, i només les coses inútils hi quedaran atrapades.

I que el millor de vosaltres mateixos sigui per al vostre amic.
Si ell ha de conèixer el flux de la vostra marea, que en conegui també el reflux.

Perquè, quin amic busques per matar les hores?
Busca'l sempre per viure les hores.

Ja que el paper de l’amic és omplir les nostres necessitats, i no el nostre buit.
I en la dolçor de l’amistat, que hi hagi rialles i compartir de plaers.
 Ja que a la rosada de les petites coses, el cor hi troba el plaer i la frescor.

"El profeta" de Gibran Khalil Gibran.

22/3/11

Tallat amb cor o els petits detalls...

Tallat milanès -abans d'introduir-hi el sucre i remenar amb la cullera desfent el cor-.

Ahir, asseguda a la gespa del parc llegia una abraçada mentre la N. i el Marc feien tombarelles sobre l'herba. 
-Qué lees? – Pregunta el marrec de tres anys.
-Un libro, quieres verlo?
-Sí.
S’asseuen la N. i el Marc un al costat de l’altre amb el llibre recolzat sobre les cametes.
N: - Ui, està cap pel avall –la N. és oliental, no diu les eles-.
El capgira. Ara sí està cap per avall...

Llegeixen amb l’índex resseguint les lletres escrites a boli:
-Aquí pone Marc Pérez.
N: No, aquí posa N i mama.

El Libro de los Abrazos
Eduardo Galeano.
Celebración de las contradicciones/2

De los miedos nacen los corajes; de las dudas, las certezas.
Los sueños anuncian otra realidad posible y los delirios, otra razón.
Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos.
La identidad no es una pieza de museo, quietecita en una vitrina,
sino la siempre asombrosa síntesis de las contradicciones nuestras de cada día.

En esa fe, fugitiva, creo.
Me resulta la única fe digna de confianza, por lo mucho que se parece al bicho humano,
jodido pero sagrado,
y la loca ventura de vivir en el mundo.



20/3/11

Buscador o trobador...

Buscant una cigonya he trobat una bonica òliba.

-Cuando alguien busca -dijo Siddhartha-, suele ocurrir que sus ojos solo ven aquello que anda buscando, y ya no logra encontrar nada ni se vuelve receptivo a nada porque solo piensa en lo que busca, porque tiene un objetivo y se halla poseído por él. Buscar significa tener un objetivo.
Pero encontrar significa ser libre, estar abierto, carecer de objetivos.
Tú, honorable, quizás seas de verdad un buscador, pues al perseguir tu objetivo no ves muchas de las cosas que tienes a la vista.

Fragment de Siddhartha
de Hermann Hesse

18/3/11

Plegant veles...



 

Lluitar.
Intentar-ho.
Remar.
Fins que no quedin remordiments.
Aixecar l'ancla.
Tirar per la borda el que ens és un lastre
i viatjar a altres indrets on buscar el que necessitem.
Perquè no depen de nosaltres.
La realitat és la que és i cal assumir-la, interioritzar-la i continuar.

Aprenent de les nostres pròpies paraules.

15/3/11

Miquel i Santiago...

Avui he dormit amb el Miquel i amb el Santiago i amb la N i amb el M i...

... i amb un haikú  i una cançó al cap:

L'atzar, tal volta,
per creure en les grans calmes
i els grans desordres.

Haikús en temps de guerra.
Miquel Martí i Pol

Santiago Auserón.

9/3/11

En campusí...


Desaparición - 29
G.Bosch

Pablo Neruda
Oda al gato

***
El hombre quiere ser pescado y pájaro,
la serpiente quisiera tener alas,
el perro es un león desorientado,
el ingeniero quiere ser poeta,
la mosca estudia para golondrina,
el poeta trata de imitar la mosca,
pero el gato
quiere ser sólo gato
y todo gato es gato
desde bigote a cola,
desde presentimiento a rata viva,
desde la noche hasta sus ojos de oro.
***
Oh fiera independiente
de la casa, arrogante
vestigio de la noche,
perezoso, gimnástico
y ajeno,
profundísimo gato,
policía secreta
de las habitaciones,
insignia
de un
desaparecido terciopelo,
seguramente no hay
enigma
en tu manera,
tal vez no eres misterio,
todo el mundo te sabe y perteneces
al habitante menos misterioso,
tal vez todos lo creen,
todos se creen dueños,
propietarios, tíos
de gatos, compañeros,
colegas,
discípulos o amigos
de su gato.
Yo no.
Yo no suscribo.
Yo no conozco al gato.
Todo lo sé, la vida y su archipiélago,
el mar y la ciudad incalculable,
la botánica,
el gineceo con sus extravíos,
el por y el menos de la matemática,
los embudos volcánicos del mundo,
la cáscara irreal del cocodrilo,
la bondad ignorada del bombero,
el atavismo azul del sacerdote,
pero no puedo descifrar un gato.
Mi razón resbaló en su indiferencia,
sus ojos tienen números de oro.

2/3/11

Muses i musos...



Desfer-se els botons de la camisa,
ensenyar els pits a la platja,
mostrar una piga en una natja,
explicar un secret ordinari,
airejar una xafarderia.

O bé;

Trepanar-se el crani,
deixar a la vista els pensaments,
despullar l’ànima,
mostrar visceres i entranyes,
escarranxar-se airejant el sexe.

Fins on?
Per a qui?
Per a mi?
Per a tu?
De qui són els poemes?
Del poeta, de l’Univers?