9/11/11

Escriure...




Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Fa uns dies que aquesta màxima em martelleja.
La vaig escoltar de la veu d'una historiadora. Divendres. A la presentació del seu llibre. La guerra. Els morts. Els bàndols. El poble.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
EQMEVD se'n va a fer un cafè.
He estat temptada d'anar-me'n amb ella al forn de pa a sucar-hi un magdalena. D'aquelles integrals o farcida de xocolata... Una magdalena.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Mai.
Ningú.
Mai.
En qualsevol cas, jo sí hauré de llegir-ho, ni que sigui un sol cop, per mirar que no hi hagi faltes, que tot plegat tingui sentit...
Ara.
Jo.
Ara.
Quina estupidesa de post.
Mai. Ara.
Ningú. Jo.
Escriure. Fer-ho com si mai, ningú, no ho hagués de llegir.
Escriure. Fer-ho com si ara, jo, ho hagués de llegir.
...

7/11/11

El carrer dels gats...


Visc en un disc ratllat de matins iguals.
Escolto en Gasión.
Miro per la finestra; una cel•la amb barrots.
El paisatge té una protagonista, nova:
Una senyora pren el sol de novembre, com si fes la fotosíntesi.
Acaricia un gosset, petit i rodó, amb el pèl esbullat, com ella.
La senyora duu la jaqueteta a mode de capa, lligada al coll per un botó i amb les mànigues per fora.
Sota, la bata.
Ja deu haver dinat.
Tot està quiet, impassible, al carrer dels gats.

INSERT COIN

2/11/11

Seda...



Llovía su vida, frente a sus ojos, espectáculo quieto.
...
Mil veces buscó los ojos de ella y mil veces ella encontró los suyos. Era una especia de triste danza, secreta e impotente.
...
-Debo comunicaros una cosa muy importante, monsieur. Damos todos asco. Somos todos maravillosos, y damos todos asco.
...
-Es un dolor estraño.
En voz baja.
-Morir de nostalgia por algo que no vivirás nunca.
Seda - Alessandro Baricco


Assaboreixo cada paraula, cada frase, cada paràgraf, cada signe.
Em transporto a una època llunyana, o propera, tant se val. Em transporto.
Un neguit, com una mena de centpeus pessigoller, em remou l’esòfag. Emmudeixo.
Fins la darrera paraula, la darrera frase, el darrer paràgraf, el darrer signe.
M'entortolligo. Aferrada. T'oloro. Ets aquí. Sempre ets aquí.

(Avui reto un homenatge a http://www.aencesadellum.blogspot.com/ i el seu saber fer).
;)
estava cuinant...
(continuo perseguint els ovnis...)