30/1/13

Com en els olis d'en Leonid Afrémov...


Com en els olis d'en Leonid Afrémov
pintes de colors els dies grisos de l'hivern.
Passegem, sense paraigua, 
sota la pluja fina del capvespre. 
En cada gota, 
els milers de colors de l'arc de Sant Martí. 
En el cotxe pampolo,
blanc intens inuit.
En cada passa verd bamba o quet,
petjades irisades en l'asfalt gris.
En el baf dels teus llavis, 
groc mar, blau muntanya, verd sol. 
Com un pantone,
els dits-pinzell de les teves mans.
Dibuixa'm vuits infinits 
amb el tou dels dits.
I en acabat, segella'm la lluentor dels colors
amb petons a les parpelles. 




25/1/13

Nuclis il·limitats...


Des de la llibertat de ser,
em veig al pou dels teus ulls àugurs.

Aturo instants
del temps que fuig.

Fas primavera d'aquest hivern ventós.

Flors de pell en un jardí mallorquí
i un drac dòcil d'ulls brillants
que em guareix dels malsons.

Ho deien els maies en els seus estels:
un i un fan nuclis infinits.