12/3/08

La Gallina Marcelina


Hi havia una vegada una gallina anomenada Marcelina que vivia en una granja amb mooooolts animals...

La gallina Marcelina i els seus fills pollets es van trobar una llavoreta de blat.

Van decidir plantar-la i van demanar ajuda al senyor Ànec. Aquest es va negar, no tenia pas ganes de treballar!

Va passar el temps i la llavoreta va crèixer i crèixer i es va convertir en una bonica espiga de blat.

La gallina Marcelina i els seus fills pollets van anar a segar i van demanar ajuda al senyor Ase. Aquest es va negar, no tenia pas ganes de treballar!

La gallina Marcelina i els seus fills pollets van dur el blat al molí, el moliner els va donar un sac ben ple de farina blanca i van demanar ajuda al senyor Porquet per amassar i aquest es va negar, no tenia pas ganes de treballar!

La gallina Marcelina i els seus fills pollets es van passar tot el matí amassant i van fer pa, magdalenes, galetes i pa de pessic.
En sentir l'olor del forn l'Ànec, l'Ase i el Porquet van demanar a la senyora Marcelina si els hi en donarien un tall d'aquell pa de pessic acabat de fer.

La senyora Marcelina els va preguntar:
Senyor Ànec, que ens va ajudar a plantar?
-No, no tenia pas ganes de treballar.
Senyor Ase, que ens va ajudar a segar?
-No, no tenia pas ganes de treballar.
Senyor Porquet, que ens va ajudar a amassar?
-No, no tenia pas ganes de treballar.

Doncs, qui no treballa no menja! Ens ho menjarem els meus fills pollets i jo, que molta feina ens ha costat!

I així va ser com els pollets i la senyora Marcelina es van fer un fart de menjar pa, magdalenes, galetes i pa de pessic.



3 comentaris:

Sol Solet ha dit...

qui no s'arrisca no pisca!
si volem aconseguir alguna cosa be ens haurem d'esforçar o com a mínim intentar-ho
jo ara intento tirar endavant un bloc
i tan de bo al meu pollet mai li falti ni pa, ni magdalenes, ni galetes, ni pa de pessic

Anònim ha dit...

el pollet mes rebonic de tots els pollets de la granja.
burila.

Ma ha dit...

Piiiiiiiiiiiii! Felicitats!!! L'Uri que sempre em té al corrent de tot (gràcies Uri) m'ha fet arribar el blog... quina bufonadaaaaaaaa! Com estàs? com esteu? Segur, segur que de gran serà dentista!!! ha, ha, ha..... ho sento però no oblidaré mai aquell verano en los madriles..... Petonàs wuapíssima!