10/6/08

Com dues gotes d'aigua...


He d'evitar cometre sempre el mateix error, tranquils, que no és res greu.
He d'evitar, quan veig un bebè, dir: ohhhh, ets igual a....
A mi m'ho fan a cada moment i n'estic fins al monyo! Quin avorriment!
El més divertit és que uns et diuen, amb un crit inicial (com si aquest crit els donés més solvència): ooooh!!! és igual que la mare. Però igual, igual, igual !
Els altres, dues passes més enllà, t'aturen i quan veus que van a agafar aire per fer el crit, fas l'aposta mental, ara toca al pare o a la mare??: aaaah!!!! Que bufona!! És igual, igual, igual que el pare.
Diumenge anàvem 3 a 2.
L’ avantatge és que mai guanyen els visitants, sempre guanyem els de casa.

4 comentaris:

La Gallina Marcelina ha dit...

La Núria s'assembla a la Núria.
guapa com un sol! un sol que aquesta primavera no es deixa veure massa....
torna a ploure, quatre gotes, quina mandra anar a la feina...

El que mai et vaig dir ha dit...

i té uns ulls preciosos.
només seus.

Anònim ha dit...

Ella s'asembla a ella, però tots en tenim un troset, encara que la voldriem tota.
Esteu les dues guapiiiiiisimes.
Us estimooooooo puf! molt.
bulila

La Gallina Marcelina ha dit...

el que mai et vaig dir, mira per on, els ulls són com els meus... jajajajajajajajaja

bulila, tots tenim un troset però jo el més gran......

guapes les dues!